Un dels albergs per a homes en situació vulnerable de l’Ajuntament de Barcelona instal·lat a la Fira amb ajuda de l’Exèrcit ha submergit els usuaris en un règim quasi carcerari, ha pogut saber ‘El Món’ de diverses fonts coneixedores de la situació que es viu en l’espai que gestiona la Fundació Salut i Comunitat. Els testimonis, que prefereixen mantenir l’anonimat, relaten unes condicions de reclusió que fan encara més severes per a les persones acollides les limitacions que l’estat d’alarma imposa al conjunt de la ciutadania. Molts tenen patologies cròniques, problemes de drogadicció, alcoholisme o bé han desenvolupat alguna malaltia mental; n’hi ha que deambulen pel pati amb el capcot durant tot el dia mentre altres parlen sols. El personal, afirmen, no és suficient per fer-los un acompanyament i es troben de sobte sols, envoltats de centenars de persones. Alguns fins i tot tenen algun trastorn que els impedeix entendre què passa. “Per molts serà una experiència traumàtica, de pèrdua de llibertat”, opina escèptica una de les persones que han accedit a relatar el dia a dia de l’alberg.
L’estructuració de la instal·lació, el seu funcionament i les directrius que es donen recorden a alguns usuaris la vida a la presó. De fet, alguns dels usuaris han acabat condemna durant l’estat d’alarma i han acabat a l’alberg perquè no tenien on anar, també hi ha persones ex-convictes i en llibertat provisinal.
Una de les persones entrevistades explica que amb l’excusa de l’estat d’alarma s’ha evitat fer activitats per amenitzar l’estada dels usuaris durant les més de sis setmanes que porten en reclusió. Així doncs, bàsicament el temps es pot ocupar veient televisió (amb consum de notícies, sèries, pel·lícules i alguna altra disputa pel comandament a distància) o a la biblioteca. Els llibres hi van arribar temps després que l’espai s’obrís. Al cap d’un mes també van arribar els jocs de taula i, a banda, en un pati que s’ha habilitat a l’exterior s’hi van instal·lar unes taules de ping pong que no es van poder fer servir perquè no hi havia pilotes.
La distribució de les persones en el pavelló es fa per mòduls (A, B i C) i el criteri emprat, segons les dues fonts consultades, és “racial”: espanyols a l’A, llatinoamericans repartits entre A i B, Europa de l’Est B, Àfrica subsahariana repartits entre A i B i Àfrica del Nord C. Aquesta divisió, segons les mateixes fonts, està feta amb la intenció de facilitar la comunicació entre persones que estiguin soles i es puguin entendre amb companys amb qui comparteixen idioma. Però a la vegada això genera que es creïn colles en base a l’origen dels usuaris i ja s’han produït enfrontaments entre mòduls. Cada mòdul té el seu menjador i l’únic espai comú on tothom es pot barrejar és el pati exterior. No coincideixen a les dutxes perquè la higiene es fa per mòduls, només tres vegades a la setmana, i això malgrat que una de les recomanacions sanitàires per la crisi del coronavirus és mantenir una bona higiene personal.
Disputes entre mòduls per la roba i la mortadel·la
Els conflictes en ocasions arriben pel repartiment de roba (els usuaris lliuren totes les seves pertinences en entrar i es vesteixen amb la roba que se’ls facilita). El menjar també ha estat origen de diverses disputes. En una ocasió els usuaris esperaven que se servís entrepà de mortadel·la per esmorzar. El fet però és que el sistema està pensat perquè o tots o ningú mengin mortadel·la. Com que hi ha usuaris musulmans es va optar per no utilitzar porc. La mortadel·la va quedar descartada i molts usuaris decebuts han acabat culpabilitzant de la situació al mòdul on es concentren els homes de creença musulmana. L’alimentació a l’alberg “no és extraordinària”, es basa en un cafè i entrepà per esmorzar i llegums i gall dindi en els diferents àpats. Hi ha usuaris, segons les persones consultades, que es reserven la meitat de l’entrepà de l’esmorzar (que pot ser de formatge, crema de cacau o tonyina) per si de cas el dinar no els agrada. Altres directament han deixat de menjar i només ho fan quan ja no poden més.
A un agent de seguretat ultra “se li’n va la mà”
L’espai on s’ha instal·lat l’alberg el dia abans que s’hi col·loquessin els llits (JOAN A. GUERRERO VALL)
La gestió de la seguretat ha provocat també conflictes greus. A banda de la conformació de colles per mòduls i alguns episodis violents amb algun enfrontament puntual, els responsables de l’alberg van haver d’actuar amb un agent de seguretat. Les fonts consultades expliquen que un dels guardes duia “anells i tatuatges amb simbologia ultra i de les SS”, també era visible la seva tendència ideològica en la diferència de tracte amb els usuaris. “N’hi ha que fan molt bé la seva feina, que no van sempre a pegar i a treure la porra, sinó a fer de mitjancer i separar el conflicte”, relaten.
No obstant això, un dels guardes responsables de la seguretat va generar problemes: “Es va explicar que a un guarda se li havia escapat la mà amb un usuari, és a dir que des de la seva posició d’autoritat va abusar; no s’entén que en un ambient ja sensible, on la violència pot brotar en qualsevol moment, hi hagi membres de la seguretat que estiguin incentivant baralles, exercint el seu rol de poder i imposició a través del físic, això no contribueix a res”.
Fonts de l’Ajuntament de Barcelona consultades per ‘El Món’ admeten que hi va haver un conflicte a l’àrea de seguretat sense especificar amb detall quin. “Van canviar una persona del personal de seguretat que tenia comportaments inadequats”, es limiten a dir. El consistori s’ha negat a facilitar el nom de l’empresa de la qual procedia l’agent. “No volem assenyalar cap empresa en concret”, argumenten fonts oficials. L’Ajuntament ha tret ferro als conflictes assegurant que en aquest alberg no hi està passant res que no passi en altres espais semblants i que posar-hi el focus contribueix a “estigmatitzar” el col·lectiu.
Precisament, els testimonis que ha pogut entrevistar ‘El Món’ critiquen que s’hagi reduït els usuaris de l’alberg sota l’etiqueta de persona sense llar o sense sostre. Indiquen, en canvi, que el perfil és molt més ampli i que la tipologia d’usuari desplega tot un ventall de situacions que deixen al descobert “les violències del sistema”.
Usuaris diversos
Alguns usuaris efectivament vénen del carrer i per a ells la situació és complexa. Han passat d’estar en llibertat, deambulant per la via pública, a trobar-se tancats en una nau sense finestres, al costat de més de 200 persones amb qui no tenen res a veure, i amb mil-i-un drames personals. Alguns parlen sols, altres deambulen pel pati, limitat per unes tanques des de les quals encara poden veure l’avinguda Maria Cristina, que s’omple de ‘runners’ i gent passejant a les franges permeses, però que ni tan sols s’adonen de la presència dels inquilins de l’alberg municipal. Al pati, durant el dia hi cau un sol de justícia i els usuaris no disposen ni de gorra ni crema per protegir-se. La poca ombra que hi ha està molt disputada.
Entre els usuaris de l’alberg també hi ha persones sense papers i amb papers que treballaven de forma irregular a l’hostaleria, però que tenien ingressos per pagar-se una habitació. Amb la pandèmia s’han trobat al carrer, sense recursos ni la possibilitat d’accedir a ajudes. Hi ha persones que amaguen la situació en la que es troben a la família i als amics i que se senten alienes a l’entorn que les rodeja.
Les fonts consultades afirmen que entre el usuaris hi ha hagut joves ex-tutelats en centres de menors i sospiten que alguns puguin ser “menors d’edat encoberts en majoria d’edat”, cosa que deslliura l’Estat de responsabilitzar-se’n.
Alguns usuaris tenen patologies cròniques, com ictus, o estan afectats per diabetis; alguns tenen problemes als peus, van amb muletes, duen pròtesis, i això en un espai que no està adaptat per a persones en aquestes circumstàncies.
“La imatge personal, l’únic que els queda”
Una de les normes per ingressar a l’alberg és deixar totes les pertinences en una de les tendes aixecades de forma exprés per l’Exèrcit espanyol. La decisió d’emmagatzemar les pertinences personals en aquella instal·lació efímera ha acabat causant un desastre que ha afectat a molts usuaris. Les fonts consultades expliquen que a causa de la pluja intensa que va caure durant uns dies, la majoria ha perdut la meitat de les seves pertinences. Les tendes estaven plenes de bosses d’escombraries amb els objectes i roba dels usuaris deixades directament a terra.
Hi ha persones que han perdut papers de l’administració o també objectes amb especial significació: un home que vivia al carrer ha perdut el manuscrit amb les memòries que havia començat a escriure des de feia temps. “L’Ajuntament s’ha curat en salut amb aquest tema, perquè amb la pluja no es responsabilitza dels objectes personals; però no pots obligar a algú a responsabilitzar-se d’una cosa quan a la vegada l’obligues a que ho deixi lluny i sense tenir-hi accés”, lamenten les fonts consultades.
Pel que fa a la indumentària, els usuaris han de portar la que se’ls facilita, la mateixa durant diversos dies. Això genera malestar perquè afecta a la seva imatge, un dels pocs elements que els queda allà dins i del qual n’acaben perdent finalment el control, amb les conseqüències que pot tenir per a la seva autoestima i identitat.
Sortides controlades
Els usuaris de l’alberg signen tres papers en entrar: protecció de dades, consentiment i normativa, expliquen les fonts. Les sortides a l’exterior estan escrupolosament controlades. En principi, només es permet sortir de forma individual un grup reduït de persones per dia per anar a fer gestions administratives, al jutjat o per una visita mèdica. La llista per sortir és àmplia i les pressions per aconseguir autoritzacions, contínues. Una altra possibilitat per sortir és fer-ho acompanyats, però també poques persones.
En aquestes sortides s’ha donat la situació que algú ha aprofitat per anar a comprar algun tipus de droga per introduir-la a l’alberg i col·locar-se a dins. Les fonts consultades també expliquen que a l’interior es produeixen robatoris i que es compra i ven “absolutament tot”.
Les normes d’entrada i sortida han estat severes durant l’estat d’alarma, però els confinats a l’alberg no s’han pogut beneficiar de les franges de permís. De totes maneres, s’ha estès el rumor que hi ha cert relaxament del control policial als carrers, i això anima alguns usuaris a abandonar la instal·lació.
La capacitat de l’alberg ronda les 240 persones, però ja se n’han atès unes 500, això vol dir que algunes persones només hi han estat temporalment. “Els que marxen ho fan per expulsió (comissió d’alguna falta), voluntàriament, perquè poden anar a casa d’algú o perquè els deriven a l’hospital per possible Covid-19 o altres albergs més reduïts”. A banda, “moltes baixes que s’han produït són perquè s’ha corregut la veu que la policia no els està perseguint, i poden estar més al carrer; alguns no van venir a l’alberg per dormir o menjar, sinó perquè la policia no parava de perseguir-los al carrer”.
Altres han marxat perquè no podien aguantar més sense poder comprar tabac quan se’ls acabava o simplement una coca-cola. Actualment, per reduir la necessitat de sortir a fora hi ha un dia a la setmana que ve una persona de l’estanc a vendre tabac i un caixer perquè es puguin treure diners per comprar-lo.
“És com una presó”
Accés vetat a les Fonts Màgiques (JOAN A. GUERRERO)
Les persones entrevistades pel ‘El Món’, que coneixen les interioritats de l’alberg, consideren que el seu funcionament és “com el de les presons” i es mostren crítics. “No s’ha fet per a protegir la població vulnerable perquè no s’infecti, el que s’ha fet és apartar-los i concentrar-los perquè ens podien infectar a la resta de la societat estant tota l’estona al carrer; la metàfora funciona: no és que la presó tingui una intenció de reinserció, el que pretén és tancar els dolents perquè els bons creguem que estem més segurs i que l’Estat ens protegeix d’aquesta gent que ens pot fer mal”.
Un altre dels entrevistats sosté que l’alberg s’ha obert perquè “sabien que algú acabaria dient què passa amb aquestes persones, però ara ja està, ja els tenen recollits, no són visibles i ningú en parlarà mentre això duri: han tret la gent del carrer i la societat no està preguntant per ells”. “És admirable la capacitat d’aguant psicològic que estan tenint aquests persones; haver de suportar a la vegada 200 persones que no tenen res a veure amb tu”, afegeix.
Control del coronavirus
Pel que fa la protecció dels treballadors, ‘El Món’ ha pogut saber que no hi ha un equipament de protecció suficient perquè per una jornada de més de vuit hores només se’ls facilita una mascareta quirúrgica que té quatre hores de vida útil. També hi ha pocs guants i alguns treballadors han de treballar amb guants trencats. Les mascaretes per als usuaris han començat just a arribar en els darrers dies i se’ls en dóna també una de quirúrgica perquè la facin servir fins a cinc dies.
Als treballadors no se’ls fa test i se’ls ha advertit que si es contagien serà responsabilitat seva per no protegir-se suficientment o no mantenir el distanciament social. En cas que algú vulgui fer-se un test se l’haurà de procurar pels seus propis mitjans, com ja ha fet alguna persona.
El control pel que fa a possibles casos es fa mitjançant la presa de temperatura als treballadors quan entren. El recinte disposa d’una àrea per fer aïllament.
Les persones consultades expliquen que la presència de militars en aquest espai a càrrec de l’Ajuntament ha estat escassa. “Se’ls ha vist passejar i mirar amb Mossos d’Esquadra” amb una voluntat que sospiten que pugui ser “intimidatòria”.
L’Ajuntament vol mantenir l’alberg fora del focus
‘El Món’ ha demanat a la Fundació Salut i Comunitat poder accedir al recinte i parlar amb els seus responsables per conèixer més a fons el seu funcionament i han informat que la demanda d’informació s’havia de fer a l’Ajuntament de Barcelona. Després de fer la consulta, el consistori ha contestat que tot el que pot dir és que l’alberg “està funcionant correctament” i que no volen “entrar” més a fons en la qüestió perquè “les situacions que es produeixen allà es produeixen en qualsevol altre equipament que hi ha a la ciutat” del tipus menjador social o alberg per a persones toxicòmanes. “Hi ha coses que s’han d’anar afinant com és lògic, normal i natural i no està passant res que escapi al que passa normalment en qualsevol altre centre”, apunten les mateixes fonts. Està previst que la instal·lació continuï fins que la situació es normalitzi.
Sobre la negativa a deixar entrar la premsa a l’alberg, les fonts municipals apunten que hi ha tres motius: “El primer, la intimitat de les persones que hi viuen. El segon, que els professionals ens han demanat poder treballar allunyats dels focus. I el tercer, que si ho facilitem a un mitjà ho hauríem de fer amb tots, i no tindria sentit que cada dia entrin periodistes diferents”. A banda, l’Ajuntament considera que voler informar de les situacions que es produeixen en el recinte és una contribució a l’estigmatització dels usuaris.
