15 persones viuran 40 dies en una cova dels Pirineus sense mòbil, rellotge o llum natural

L'objectiu és estudiar la capacitat d'adaptació de l'ésser humà a la pèrdua de punts de referència espai-temporals

Un any després del primer confinament per la Covid-19 a França, 15 dones i homes d’entre 27 i 50 anys han acceptat voluntàriament viure durant 40 dies en una cova de l’Arièja. Formen part d’un experiment científic anomenat “Deep Time” (temps profund), el primer d’aquest tipus que es fa al món, segons informa la RFI. Aquest 14 de març a les 20 hores va començar en aquesta part dels Pirineus una avenutra peculiar que té per objectiu estudiar la capacitat d’adaptació de l’ésser humà a la pèrdua de punts de referència espai-temporals, una qüestió plantejada en particular per la crisi sanitària, ha explicat Christian Clot, el responsable franco-suïs de l’experiment.

“En un context extrem, com una nova manera de viure, evidentment no sabíem com respondre als impactes d’aquests canvis com a grup”, explica aquest explorador i fundador de l’Institut d’Adaptació Humana, referint-se als confinaments a què ha obligat la Covid-19 a tot el món.

Sense rellotge, telèfon ni llum natural, set homes, set dones i el mateix Christian Clot s’hauran d’acostumar als 12 graus i al 95% d’humitat de la cova de Lombrives, al departament de l’Arièja, generar la seva pròpia electricitat mitjançant un sistema de barques a pedals i extreure l’aigua que necessitin d’una profunditat de 45 metres. Estaran equipats amb sensors que permetran a una dotzena de científics seguir-los des de la superfície.

Primícia mundial

“Aquest experiment és una primícia mundial”, afirma el professor Etienne Koechlin, director del laboratori de neurociència cognitiva i computacional de l’Escola Normal Superior (ENS). És la primera vegada que es tracta d’un grup i no d’un individu aïllat. “Fins ara, totes les missions d’aquest tipus estaven destinades a estudiar els ritmes fisiològics del cos, però mai l’impacte d’aquest tipus d’alteració temporal en les funcions cognitives i emocionals de l’ésser humà”, continua Koechlin.

Els 14 voluntaris, procedents tots de França, l’illa de la Reunió o Quebec, participen en el projecte sense cap compensació. I si bé hi ha un aturat, un guàrdia de seguretat o una joiera, alguns d’ells exerceixen professions científiques o mèdiques (biòleg, anestesista, psicomotricista).

Amb edats entre els 27 i els 50 anys, “la majoria van ser seleccionats fa diversos anys”, precisa Christian Clot. Molts havien de participar en una expedició en quatre entorns extrems, que estava programada per l’any passat però va quedar suspesa per la Covid-19. Tots havien conestat prèviament a anuncis de premsa o a les xarxes socials, i els 1.500 candidats inicials es van anar reduint a mesura que es feien proves físiques i psicològiques.

Nou comentari