Xavier Bernadí: “Sobrevola la idea que amb la Covid-19 s’ha implantat un model repressor”

El director general de Dret i d'Entitats Jurídiques del Govern explica la creació d'un grup d'experts que analitzarà l'impacte de l'estat d'alarma en els drets fonamentals

Recentment l’Alt Comissionat pels Dret Humans de les Nacions Unides ha adreçat als governs estatals, regionals i locals un qüestionari sobre les afectacions dels drets humans durant i després de la pandèmia de la Covid-19. Abans que arribés aquesta petició el departament de Vicepresidència del Govern —que té assumides competències sobre drets fonamentals— havia creat un grup d’experts per fer l’anàlisi propi sobre aquesta qüestió. ‘El Món’ en parla en aquesta entrevista amb el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, Xavier Bernadí, que és qui coordina el grup. Els experts eleboraran un informe que fixarà uns principis a tenir en compte de cara a possibles rebrots del virus o en d’altres situacions d’emergència que es puguin comparar.

Per què ha volgut el Govern crear un grup específic per analitzar l’afectació sobre els drets fonamentals de la pandèmia?

La idea de crear el grup d’experts és de la pròpia consellera de Justícia, Ester Capella. La idea la comentem dins del Departament de Justícia perquè, fent el seguiment del que passa abans de la crisi de la Covid-19 i amb la declaració de l’estat d’alarma, constatem que es produeix una incidència molt forta en els drets fonamentals i les llibertats públiques a diversos nivells. Això tant per la via normativa que dicta l’Estat, d’acord amb la legislació, com per l’aplicació que en fan les administracions.

És una situació inèdita?

Tenim la consciència que això és quelcom que passa sempre en situacions d’emergència o de crisi social, en aquest cas de crisi sanitària, quan passa a primer pla la protecció de la vida i la salut. Tota la població i les administracions prenen consciència que cal una reacció molt ràpida que preservi aquests drets però, com acostuma a passar en aquestes situacions, es produeix una tensió molt forta entre la seguretat i la salut de les persones i altres drets.

A què condueix aquesta tensió?

És una tensió tan forta que moltes vegades passa per sacrificar directament altres drets sense tenir present que cal buscar sempre solucions que parteixin del principi de proporcionalitat, és a dir, preservant —com és evident— el dret a la vida, a la salut i a la seguretat de tota la població, però si hi ha més d’una opció possible sempre s’ha de triar aquella que sigui menys restrictiva d’altres drets o llibertats.

Quins precedents podríem trobar?

Som conscients que hi ha hagut crisis similars, per exemple, de seguretat amb l’11-S als EUA o en altres emergències. Aquestes crisis han suposat una retallada de drets que la població tendeix a acceptar, però el problema que tenen les limitacions és que, a part de la incidència que tenen en aquell moment, sovint les restriccions es queden i no van endarrere. Per tant, patim un retrocés en drets i llibertats. La reflexió és aquesta: que els drets i les llibertats costen molt d’aconseguir, però en canvi és molt fàcil perdre-les, ja sigui per una situació objectiva o bé amb el pretext de les mesures que cal adoptar per protegir la població en general.

Per tant el treball dels experts ha de poder servir per altres situacions més enllà que la Covid-19…

La reflexió sorgeix en un primer moment molt vinculada a l’emergència i crisi sanitària, econòmica, política i social que genera la Covid-19, però va més enllà. En un primer moment es focalitza exclusivament sobre la crisi i els plans de desescalada perquè moltes mesures s’han adaptat ara, però tindran un recorregut més llarg. El dia 21 de juny decau l’estat d’alarma, però les mesures sanitàries s’allargaran força temps més. Enteníem que no ens havíem de fixar amb l’ara i la desescalada, sinó fer una reflexió més àmplia, tenint en compte que a la tardor ens podem trobar rebrots. La situació que ara sembla més controlada, es podria repetir amb més cruesa. Diversos científics han predit que hi pot haver diferents pandèmies en els propers anys. És una situació que ens podem trobar de manera cíclica. Valia la pena fer la reflexió sobre mesures que es puguin aplicar ara o en situacions anàlogues que ens puguem trobar. La tensió entre el dret a la salut i altres drets que compten amb la màxima protecció a tots nivells sempre es produeix. Ens sembla que hem d’aprofitar per establir unes regles i sobretot instal·lar aquesta perspectiva. No ens en podem oblidar, totes les institucions ho han de tenir molt present. Cal evitar oblits directes de drets molt importants pel nostre dia a dia. Per tant, el grup que hem creat tindrà en compte el que ens ha passat, però intentarà anar més enllà pensant en aquest futur proper que ens podríem trobar.

El grup està obert a la participació de qualsevol que s’hi pugui dirigir per plantejar les seves reflexions…

Ens semblava que convenia fer un procés participatiu, obrir aquest canal de comunicació perquè la reflexió no sigui aïllada d’un grup tancat. Si algú considera que hi pot aportar valoracions, que ho pugui fer, que ens puguem fer ressò de les inquietuds i denúncies o de les idees que ens vulgui aportar qui sigui.

Composició del grup creat per Justícia (Govern)

Composició del grup creat per Justícia (Govern)

Els components del grup seran sempre els mateixos?

Està integrat per 12 persones encara que podem demanar alguna contribució externa a algun especialista. El problema que tenim és que l’objecte d’anàlisi és molt ampli, perquè hi ha molts drets potencialment limitats. És possible que no puguem abastar-ho tot. Aquest informe tindrà dues parts: una inicial de reflexió general on ens plantejarem el conflicte entre seguretat i llibertat des del punt de vista ètic, bioètic i jurídic, a nivell internacional i intern. En aquesta reflexió també donarem unes indicacions per al test de proporcionalitat, per veure quines limitacions proporcionades o desproporcionades poden ser evitades o legítimes. També hi haurà una reflexió sobre l’opció relativa a l’aparell jurídic escollit per donar resposta, com és l’estat d’alarma. En altres països ha estat diferent, s’ha fet front a la pandèmia des de pròpia legislació sanitària. També hi haurà una reflexió sobre igualtat i no discriminació per a col·lectius que han patit un condicionament dels seus drets més intens, col·lectius desfavorits o discriminats. Una reflexió sobre la dona i la violència masclista que ha tingut un increment, el tema dels infants i el dret a l’educació i discriminacions que hi pot haver per raons socioeconòmiques, en relació a les persones grans o altres col·lectius com persones amb discapacitat, per als quals el confiament ha estat més intens i dur.

I a partir d’aquí s’analitzaran aspectes concrets?

A continuació faríem anàlisi de problemàtiques específiques. Aquí hi ha qüestions molt rellevants com és el dret a la vida i a la integrat física: un tema com el triatge mèdic o les intervencions corporals, que abasta des de la vacunació obligatòria, la presa de temperatura o la obligació de dur mascareta, que són mesures recomanables de salut, però es tracta d’una decisió pública sobre el cos i la integritat física de les persones. Estudiarem el confinament i la repercussió en la llibertat de circulació, el dret de reunió i manifestació. Ens consta que hi ha hagut situacions diverses: des de la prohibició de manifestacions (que és un dret bàsic), fins a altres casos en què s’han autoritzat amb mesures de protecció, distància física o amb vehicles. I després hi ha tota una part molt important relacionada amb el dret a la intimitat i protecció de dades. Hi ha moltes mesures tecnològiques en discussió com els passaports immunològics o el sistema de reconeixement facial o altres aplicacions de geolocalització o seguiment de moviments de persones, que poden ser molt eficaços per salut però no escapa a ningú que el fet que el poder públic pugui saber en tot moment on has estat té una afectació molt clara sobre altres drets. Aquests són uns quants dels àmbits específics. També abordarem la lluita contra les fake news, que ens poden fer molt mal a tots, però pots acabar restringint la llibertat de comunicació de manera excessivament intensa. O el tema de la llibertat religiosa… els àmbits que pretenem estudiar són molt amplis, ens centrarem en aquells drets humans o més fonamentals, sense descartar altres com el tema de l’habitatge perquè la situació de confinament en habitatge per les persones sense llar, per exemple, ha suposat una problemàtica especial.

Quina és la dinàmica de treball del grup?

Hem fet dues reunions del grup per via telemàtica i esperem fer-ne una de presencial aviat perquè l’anàlisi exigeix un debat in situ. De moment hem assignat un dels temes de la reflexió més general i específica als diversos experts i expertes. Es debatrà i es farà la versió final de l’informe, que pot tocar algun altre tema, com per exemple la incidència del funcionament de les institucions sobre els drets de les persones. Som conscients que la pràctica paralització de l’administració justícia ha tingut efectes sobre la tutela judicial efectiva, l’alentiment dels parlaments ha tingut una afectació indirecta. També cal estudiar la resposta punitiva de l’Estat en caràcter general, veure quina reacció s’ha fet des del dret penal i sancionar amb la intervenció policial sobre el dret de les persones: una idea que sobrevola és que s’ha implantat un model més paternalista i repressor que no pas un model de confiar en la responsabilitat de les persones pel bé comú.

Xavier Bernadi?, director general de Dret i d'Entitats Juri?diques (Govern)

Xavier Bernadi?, director general de Dret i d’Entitats Juri?diques (Govern)

El Govern veu aquesta iniciativa com a inèdita…

No ens consta que aquesta iniciativa s’hagi iniciat a altres llocs. S’ha donat a tot arreu, en crisis passades, i en futures: es tracta de temes molt rellevants per a les persones, la societat en conjunt i la qualitat democràtica. L’Estat determina la manera d’enfrontar aquestes crisis. Nosaltres subratllem que cap altre govern ha tingut una iniciativa similar, però ens consta que l’alt comissionat pels Drets Humans de l’ONU ha posat en marxa un qüestionari, adreçat als Estats, als poders regionals i locals preguntant precisament la incidència de la Covid-19 en els drets de les persones. Estem en la bona línia.

Amb quin calendari treballa el grup?

Farem una avançada forta d’aquí abans del mes d’agost, deixarem setembre per completar l’informe i millorar-lo per tenir-lo enllestit la primera quinzena d’octubre.

Abans s’ha referit a un test de proporcionalitat de les mesures que s’apliquen. Què vol dir?

Això és un debat en l’àmbit de coneixement del dret constitucional que postula que, quan hi ha una situació de crisi o qualsevol qüestió que requereix la limitació dels drets, per important que sigui aquesta qüestió, el que no es pot fer és sacrificar sense més els drets que entren en col·lisió. Cal aplicar el test de proporcionalitat per distingir les mesures admissibles, perquè el que cal preservar és tant important que justifica que condicionis un dret. El que s’ha d’evitar és la temptació que moltes vegades hi ha de fer una protecció maximalista que comporta el sacrifici de drets valuosos també. S’ha de valorar amb molta cura qualsevol decisió que es concreti amb una limitació d’un dret per poder determinar si la limitació està justificada i és legítima o és excessiva.

Em pot mencionar algun exemple?

Pots aplicar el règim sancionador ordinari previst en caràcter general o decidir que aplicaràs un règim sancionador com el de la Llei mordassa. Una reflexió que vol fer el grup és si aquesta resposta, connectada amb un esquema més repressiu i de desconfiança, si és l’adequada o se n’han de potenciar d’altres. Altres qüestions que hi poden estar relacionades són sobre els col·lectius desfavorits o la població penitenciària per a la qual pots adoptar mesures com a França, que ha promogut l’excarceració del màxim de persones preses, no per persones que hagin comès delictes de sang, però sí amb un estudi analític pots decidir quines persones poden sortir de la presó, no de manera definitiva sinó per altres qüestions. El Departament de Justícia va demanar a l’Estat l’aplicació de mecanismes de flexibilització penitenciària més amplis i la petició no ha estat atesa.

La feina dels experts doncs implicarà que el Govern haurà d’assumir possibles crítiques…

Som conscients que és un estudi delicat l’anàlisi de la reacció de les institucions públiques. Hi ha coses que es poden validar i altres no. Els membres del grup treballaran com a experts independents i objectius. Crear el grup és una decisió valenta i a la vegada justificada. És important que les administracions públiques tinguem clar aquests principis i comptar amb aquests experts abans, més que no patir les crítiques i corregir les coses després. L’informe es dirigirà al conjunt dels poders públics. L’ànim no és jutjar, sinó fer anàlisi i recomanacions perquè si ens trobem amb rebrots i pandèmies o una crisi sanitària anàloga tinguem clar que al costat de la protecció civil en sentit estricte la preservació de drets i llibertats és fonamental.

Nou comentari