Vot presencial, per correu o electrònic? El risc zero de frau no existeix

A les eleccions basques i gallegues d’aquest diumenge no hi haurà vot electrònic, però el tràmit del vot per correu s’ha agilitzat en el context de pandèmia

La pandèmia del coronavirus ha accelerat la digitalització de molts aspectes de la vida social, i ha abocat precipitadament a les noves tecnologies col·lectius que fins ara les havien esquivat, especialment, la gent gran. Tràmits administratius, denúncies, assistència sanitària, comerç electrònic… però hi ha un àmbit que es resisteix des de fa molts anys i que el coronavirus no sembla haver accelerat. Es tracta del vot electrònic en unes eleccions.

El vot a distància és una de les assignatures pendents de les democràcies europees. De fet, Estònia és l’únic país de la Unió Europea que recorre a aquest sistema, i altres estats, com França, van fer proves en alguns dels seus territoris, però van acabar per no implantar-lo. Per contra, Suïssa va implantar el vot electrònic el 2005, que s’ha generalitzat en els múltiples referèndums que convoca aquest país, i en les darreres eleccions el 50% dels votants en van fer ús. Aquest sistema està consolidat a Nova Gal·les del Sud, Austràlia, on el 63% dels votants ho fan telemàticament. Al Canadà, les eleccions municipals també tenen vot telemàtic des de l’any 2003, i a Nova Escòcia es va implantar el 2008.

Però per què el vot electrònic, que s’ha demostrat que incrementa els percentatges de participació en uns comicis perquè permet a molts ciutadans votar sense necessitat de desplaçar-se, encara genera moltes reticències en la majoria de països de la UE? “En els països en què s’ha experimentat amb el vot per internet es detecta una certa preocupació per la possibilitat de frau i per la pèrdua de la intimitat o del secret de les votacions”, explica Francisco Lupiáñez-Villanueva, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i cofundador d’Open Evidence. Aquest expert ha liderat un estudi que s’acaba de publicar sobre aquesta qüestió,  Benefits and Drawbacks of Remote Voting (‘Estudi dels beneficis i inconvenients del vot remot’), elaborat per Open Evidence i RAND Europe per a la Comissió Europea.

El vot presencial i el vot per correu tambe? poden ser manipulats

El vot presencial i el vot per correu tambe? poden ser manipulats

Però el vot presencial i el vot per correu són alternatives més segures? L’estudi demostra que “no hi ha cap sistema perfecte. Una seguretat del cent per cent mai no està prou garantida en cap sistema electoral”, explica Lupiáñez-Villanueva, que remarca que els detractors del vot remot, i especialment per internet, “qüestionen la transparència o la possibilitat de manipular els resultats, però no veuen que en els altres sistemes tampoc no hi ha un risc zero”. Entre els principals inconvenients del vot per internet hi ha que es duu a terme en un entorn no controlat, de manera que “és difícil comprovar que es vota lliurement.

Hi ha el risc de patir ciber-atacs, errors de programari, programes maliciosos (malwares), i és difícil garantir alhora la identitat del votant i el secret del vot”, puntualitza aquest expert. I és que els codis d’identificació necessaris per votar es poden robar o es poden vendre, i es podria crear una dependència de grans plataformes tecnològiques privades que s’encarregarien de gestionar tot el procés.

Per contra, els avantatges del vot a distància són molts. L’estudi dirigit pel professor de la UOC, en el context de la pandèmia a arreu del món, posa l’accent en el fet que redueix el risc de contagi i permet respectar el confinament, però també permet que votin les persones amb problemes de salut, mobilitat, etc., i també les que són a l’estranger o estan ingressades als hospitals. De manera que, “si més no en teoria i entre aquests col·lectius, podria implicar un augment de la participació”. Per altra banda, el cost podria ser inferior al d’unes eleccions normals, i aquest vot no depèn del servei postal ni pateix els problemes com els vots perduts o que arriben tard, a més de facilitar un recompte més senzill. 

A Euskadi i Gali?cia s'han disparat les sol·licituds de vot per correu

A Euskadi i Gali?cia s’han disparat les sol·licituds de vot per correu

Euskadi i Galícia: més vot per correu, res d’internet

A les eleccions basques i gallegues d’aquest diumenge, ajornades pel confinament iniciat el 14 de març, no s’ha volgut posar a prova el sistema de vot electrònic, malgrat que hauria estat una oportunitat. Però sí que s’han donat més facilitats per al vot per correu. Per exemple, per primera vegada s’ha pogut sol·licitar el vot per correu per internet, i en el mateix moment en què el votant rebia la documentació electoral podia lliurar al carter el seu vot, de manera que s’ha pogut fer tot el procés sense sortir de casa. Aquesta facilitat ha fet que el vot per correu s’hagi disparat. A Euskadi s’ha passat de 17.778 sol·licituds les darreres eleccions a les 84.581 d’aquest diumenge. A Galícia, tot i que no s’han donat xifres oficials, fonts sindicals de correus apunten que hi ha hagut un 50% més de sol·licituds.

Finalment, Lupiáñez-Villanueva posa de manifest que cada país tria el sistema de vot en funció de la seva tradició i cultura, i en el cas espanyol, la Transició va marcar un camí i no s’ha sabut renovar per adaptar a la nova realitat tecnològica i social del país. “Els sistemes de votació estan lligats a la idiosincràsia de la participació política de cada país. Les eleccions i tots els seus ritus tenen un simbolisme molt fort en l’imaginari col·lectiu”. La predilecció espanyola pel vot per correu no és, ni de lluny, el sistema predilecte als països veïns: “Aquesta opció no consta entre els sistemes més populars als països de la Unió Europea per exercir el vot remot dins el mateix país —només vuit estats el permeten—, però aquí es va instaurar durant la Transició per la quantitat d’immigrants que hi havia fora de les nostres fronteres i després s’ha mantingut”, conclou l’expert de la UOC.

Nou comentari