Tot i que les urnes, com a objectes, són molt presents a la gran majoria de les obres, l’aproximació i el missatge que transmeten varien molt. La violència és un dels conceptes més presents, com és el cas de “Democràcia cremada”, de Claret Serrahima, amb urna completament destrossada; o d'”Aixafament”, de Philippe Domergue, amb una de crucificada. Els responsables, però, també hi són assenyalats de manera molt directa: és el cas de “Polipropilè 100%”, amb Servand Solanilla convertint el plàstic d’una urna en quatre porres de mida reglamentària o la que és, probablement, l’obra més coneguda de l’exposició. A “En mesón Felipe, quien no paga… cobra!”, Franc Aleu presenta un bat de beisbol que té gravat un dels malnoms més coneguts de Felip VI -“El Preparao”- esclafant una urna. El monarca espanyol també és protagonista a “Retrats”, de Quim Domene, on la seva imatge es contraposa a la de Roger Español, que va perdre la visió d’un ull a causa de l’impacte d’una bala de goma disparada per un policia espanyol.
La resistència pacífica a la repressió i la il·lusió per la independència també són dos valors destacats. La primera, per exemple, és el centre d'”Ombres blanques”, de Carme Sanglas, amb una urna protegida per dotzenes de mans blanques, o a l’obra de Dolors Rusiñol, que fa servir la imatge d’una dona gran exercint el seu dret a vot envoltada d’una multitud que encara la repressió de l’Estat. La segona, des de diverses aproximacions, és present en moltes formes al llarg de tota l’exposició, fent referència tant al moment de votar com a dia d’avui, després de la repressió, l’aplicació de l’article 155, els empresonaments i la reculada del Govern sorgit de les eleccions del 21-D, convocades per Mariano Rajoy.
Precisament, els fruits i conseqüències de la repressió i la resistència pacífica dels catalans s’erigeixen, en formes molt diverses, en un altre dels eixos principals de l’exposició. En un homenatge a Muriel Casals, que va morir l’any 2016 sense haver vist fet realitat el referèndum d’autodeterminació, Miquel Arnaudiès mostra una urna destrossada en una pintura que reformula unes paraules de Casals. Si la presidenta d’Òmnium Cultural havia dit “no som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni”, Arnaudiès afirma que, després de la proclamació de la República Catalana el 27 d’octubre passat, tot plegat “ja no és un somni”. Esteve Sabench, comissari de l’exposició i autor d’una de les obres, és un dels qui juga amb les llavors, la germinació o la resurrecció com a mostra de voluntat i resistència davant una ofensiva que arriba per tot arreu, amb un arbre de vots brotant d’una urna folrada amb articles de la premsa escrita espanyola contra el referèndum i contra l’independentisme en general.
D’altres, encara, s’escapen d’aquests missatges i fugen cap a idees diferents. Un d’ells és el músic Pascal Comelade, que participa a l’exposició amb una urna que ha estat convertida en un orgue, un instrument que eleva el seu so cap a l’eternitat i que té, convenientment, una marca a una de les tecles que toquen la nota “Si”. L’artista Joan Fontcuberta, per la seva banda, s’aproxima a Felip VI i la seva família d’una manera diferent a la dels altres contribuents a aquesta exposició, col·locant-lo en el terreny del ridícul en comparar el reportatge que es va publicar en motiu del seu 50è aniversari, en què se’l vau menjant amb la seva família, i la paròdia que en va fer el programa Polònia. Totes aquestes interpretacions i reflexions al voltant de la situació a Catalunya, però, segueixen una línia comuna, la de la denúncia de la repressió que ha patit i pateix l’independentisme i la tristesa i l’horror soferts. Alhora, però, hi ha un missatge de reivindicació i d’esperança que vol recordar que, malgrat tot, aquell dolor no va ser en va, que no va ser un final sinó un principi.
El mateix Primer d’Octubre, precisament, “55 urnes per la llibertat” es traslladarà a Barcelona i, després d’una estada allà, es convertirà en una exposició itinerant que visitarà diversos indrets com ara les ciutats de Vic i de Girona entre d’altres. El catàleg de l’exposició també és a la venda i els fons que es recaptin aniran destinats a les despeses que, a dia d’avui, continua generant la repressió de l’estat espanyol contra els independentistes catalans.
