Antonio García Cabrera, l’advocat del comissari jubilat de la policia espanyola José Manuel Villarejo, ha encetat aquest dilluns a la tarda el seu torn de qüestions prèvies al primer judici oral derivat de la macrocausa Tàndem. Es tracta de la vista oral que s’està fent a la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, per tres de les peces separades del cas Villarejo –Land, Pintor i Iron. El ministeri fiscal demana un total de 109 anys de presó. I la defensa de Villarejo ha ensenyat les dents i ha aplicat el que es coneix, en el ram del dret, com una defensa napoleònica. Una defensa basada en l’atac. De fet, ha amenaçat de rebentar les clavegueres de l’Estat que tan bé coneix donant noms i cognoms.
L’avís de Villarejo, a través de l’exposició del seu lletrat, ha començant denunciant el que considera una manca de garanties de la instrucció i la vulneració de drets fonamentals, com ara la presumpció d’innocència o tutel·la judicial efectiva. De fet, ha titllat la causa de “viciada i boja”. Però ha anat més enllà i per acreditar aquesta vulneració ha advertit que està disposat a delatar els noms dels “altres Villarejo” que té l’Estat en diverses institucions i empreses, tant públiques com privades. De fet, n’ha dit els noms de pila. Ha defensat el seu caràcter d’agent d’intel·ligència i encobert i ha carregat els neulers contra el Centre Nacional d’Intel·ligència. Tot un guió del que pensa exposar en aquest judici. “No és un judici just perquè s’han utilitzat tots els aparells de l’Estat contra ell”, ha assegurat l’advocat.
L’objecte de judici són els suposats negocis de l’empresa CENYT, propietat de Villarejo, que oferia suposats serveis d’espionatge a particulars i importantíssimes empreses de l’Íbex-35. Segons la instrucció de cas, dirigida pel jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Villarejo no només feia aquestes tasques quan encara era comissari en actiu, sinó que utilitzava recursos policials. L’advocat, però, ha fet una detallada exposició de les mancances de la instrucció, de l’anàlisi de la prova recollida i de les condicions amb què durant 30 anys va treballar el comissari. Així, ha aprofitat unes declaracions de l’exsecretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, assegurant el passat mes d’octubre que el comissari no era l’únic que hi havia en les condicions d’agent encobert, sense despatx, ni cotxe, ni comissaria.
Una afirmació que li ha servit per validar que Villarejo seu al banc dels acusats per haver treballat per l’Estat, com ho fan altres. Així ha apuntat que són capaços de dir els noms i on treballen el que ha batejat com “els altres Villarejo”. “Si és necessari donarem els noms, tots els que hi han en funcions i feines com la música, les empreses de publicitat, agències de premsa, societats d’inversió o directors d’empresa de seguretat en empreses de targetes de crèdit”, ha emfatitzat. “Són en Miguel, en Vicente, en José Luis… els podem dir tots, sabem qui són”, ha amenaçat. Una advertència que ha fet obrir els ulls com a taronges a la munió d’advocats dels més de 30 implicats i als tres membres del tribunal que presideix Ángela Murillo. D’aquí que ha demanat una “solució raonable” abans de celebrar el judici.
El lletrat ha al·legat la manca de solvència de l’acusació d’organització criminal per la seva empresa Zenit bastida amb proves i indicis que han esberlat garanties com el dret natural per llei o el dret a una defensa amb igualtat d’armes. Segons el ministeri fiscal, Villarejo actuava amb “abús de les seves funcions policials” i de les seves funcions “operatives de captació d’informació policial”. L’advocat ha recordat que aquestes feines, com agent encobert, eren comandades pels seus caps, com el secretari d’Estat de Seguretat o els diferents ministres que li encarregaven feines. “Tots aquests també formarien part de l’organització criminal?”, s’ha preguntat el seu defensor després de recordar que l’empresa servia per activitats de l’Estat i quan citaven Villarejo ho feien al domicili fiscal de l’empresa. “En tot cas, les activitats de Villarejo, la seva actuació no era il·legal, era al·legal, i els responsables són els que el mantenien en aquesta situació”, ha subratllat. Per acreditar aquesta condició, l’advocat ha relacionat declaracions sobre la feina de Villarejo emeses per tots els directors operatius de la policia pels que ha treballat : Agustín Linares, Pedro Díaz Pintado o el director del poderós Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, José Luis Oliveira.
Per demostrar aquesta condició d’encobert, l’advocat ha demanat incorporar al sumari el carnet d’identitat emès durant l’època del ministre José Barrionuevo, que mostra una “identitat desdoblada” -condició clau d’un agent clandestí-. De fet, ha brandat el DNI al Tribunal que responia al nom de Francisco Javier Hidalgo Esteve, l’alies de treball del comissari. Així mateix ha insistit que la seva activitat empresarial a través de l’empresa Zenit servia de “tapadora” per accions encobertes de l’Estat. De fet, ha narrat que cedia l’empresa sense cap retribució específica. Ha estat en aquest punt que ha esbossat per on anirà part de la seva defensa: anar contra els serveis d’informació espanyols, el Centre Nacional d’Intel·ligència. Ha deixat caure el nom de Fèlix Sanz Roldán, l’exdirector del CNI que va negar tenir cap relació amb el comissari, i les vegades que li hauria prestat serveis. Així ha acusat la justícia d’haver iniciat una causa amb “una denúncia anònima elaborada pel CNI”.
“Aquesta causa és des del seu propi origen una causa viciada, una causa preparada, una causa impulsada pel ressentiment, perl’extermini de l’enemic, del considerat enemic, per l’expulsió del sistema d’una persona que ha servit al sistema, al seu país” , a la seva pàtria”, ha clamat García Cabrera.”Quin incendi que ha generat, vaja destrossa a la societat espanyola, a empreses honorables, al nostre propi patrimoni nacional, per una causa absolutament boja per destruir el senyor Villarejo”, ha retret. En aquest marc ha criticat les filtracions i les declaracions de diversos líders polítics i jurídics que han carregat contra el comissari i que posen en dubte el respecte a la presumpció d’innocència. Per això ha demanat la testifical de l’exDAO Eugenio Pino, del mateix Sanz Roldan, de l’excap d’Afers Interns, Marcelino Martín Blas i els dos policies que instruïen les seves causes.
Aquesta estratègia és la que intenta alimentar el comissari. Per una banda, aprofitar l’oportunitat del judici oral per demostrar a l’opinió pública la “impunitat amb què treballa el Centre Nacional d’Intel·ligència”, sense negar la mala relació que manté amb els responsables de la Casa. De tota manera, sembla que això sigui un senyal, l’exposició de l’advocat ha servit per fer una mena d’índex del que pot sortir durant el judici i de la quantitat de prova que ha quedat fora del procés i que ajudaria a fonamentar la defensa del policia. Un índex que passa perquè els magistrats facin memòria si algun dia s’han reunit amb Villarejo. En el cas de la magistrada Murillo, amb 30 anys a l’Audiència Nacional, tindria molts números. D’aquí que es respiri la possibilitat que el comissari aprofiti la vista per exposar, treure o difondre alguna informació que contamini el tribunal per relacions anteriors dels togats amb les seves activitats d’intel·ligència. Aquí rau el motiu de l’extensa exposició de les qüestions prèvies per donar prou arguments processals per declarar la nul·litat de les actuacions. Al capdavall, Villarejo tampoc li interessa que el judici acabi, perquè si hi ha condemna, tindria molt difícil tornar a sortir de la garjola.
