El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Villarejo fa que l’Audiència Nacional torni a investigar Brufau i Fainé
  • CA

La dura batalla judicial entre part de l’Íbex, Podem, Fiscalia i part dels magistrats de l’Audiència Nacional. Finalment, la Secció Tercera de la Sala Penal ha estimat els recursos que van presentar la Fiscalia Anticorrupció, l’empresari Luis del Rivero i el partit polític Podem contra la interlocutòria del jutge Manuel García Castellón del passat 29 de juliol de 2021 que acordava el sobreseïment provisional respecte als presidents de Repsol i Caixabank Antonio Brufau i Isidro Fainé i les persones jurídiques Caixabank, SA i Repsol S.A. Tot dins el marc de la peça separada 21 de l’anomenada Operació Tàndem, que investiga les activitats del comissari jubilat José Manuel Villarejo.

La Sala considera que abans que tancar en fals una instrucció cal que es practiquin determinades diligències que considera procedents i necessàries per aclarir els fets. En la resolució, a la que ha tingut accés El Món, els magistrats detallen que la instrucció realitzada fins ara revela l’existència d’indicis de conductes delictives qualificables com a suborn i descobriment i revelació de secrets.

El comisario jubilat José Manuel Villarejo surt de l'Audiència Nacional/Eduardo Parra EP
El comisario jubilat José Manuel Villarejo surt de l’Audiència Nacional/Eduardo Parra EP

El tribunal no s’està per romanços i interpreta que del que s’ha actuat, se’n desprèn indiciàriament, que en virtut de l’encàrrec al grup Cenyt, liderat per Villarejo i realitzat per Repsol el 2011 i al què es va adherir posteriorment Caixabank, “es van fer per aquest grup, a canvi d’un preu que va ser abonat per aquestes empreses determinades investigacions sobre l’ara recurrent, l’empresari Rivero, la seva dona i persones vinculades a SACYR, (…), que van incloure l’accés a dades sobre les trucades telefòniques i altres comunicacions”.

En primera instància, el jutjat Central d’Instrucció de l’Audiència Nacional, va acordar el sobreseïment per Brufau perquè, entre d’altres motius, no constava cap document o enregistrament que acredités indiciàriament que tingués participació en la contractació de Cenyt. Ara, la Sala argumenta que “hi ha indicis dels que es pot desprendre -ho afirmem amb el caràcter provisional que correspon a aquesta fase processal- que la iniciativa de dur a terme aquesta contractació, així com altres dirigides a reaccionar contra el pacte SACYR-PEMEX, va partir de Brufau i que aquest va ser informat amb detall dels resultats de les gestions del Grup CENYT, algun dels quals comportava informació difícilment obtenible de no haver intervingut la intervenció de funcionaris públics”.

Part de la interlocutòria que torna a seure a la banqueta dels acusats Antonio Brufau per contractar Villarejo/QS
Part de la interlocutòria que torna a seure a la banqueta dels acusats Antonio Brufau per contractar Villarejo/QS

El Tribunal analitza les declaracions realitzades al jutjat per Brufau i les realitzades pel responsable de Seguretat de Repsol, Rafael Araujo i conclou que “hi ha indicis que l’ordre d’investigar va poder partir de la presidència de Repsol i que el president va poder ser informat dels resultats”.

Part de la interlocutòria que torna a seure a la banqueta dels acusats Isidro Fainé per contractar Villarejo/QS
Part de la interlocutòria que torna a seure a la banqueta dels acusats Isidro Fainé per contractar Villarejo/QS

Pel que fa al sobreseïment respecte d’Isidre Fainé, igual que en el cas de Brufau, la Sala considera que les diligències practicades obliguen a continuar el procediment contra ell. La interlocutòria esmenta les declaracions que va prestar el president de Caixabank, en què va explicar estar d’acord, en parlar amb Brufau, que els departaments de seguretat de les seves companyies respectives col·laboressin en l’assumpte SACYR-PEMEX i que els seus respectius responsables de seguretat es reunissin per tractar amb el grup CENYT, amb qui ja havia contactat el director de Seguretat de REPSOL.

En relació amb el sobreseïment de RESPOL S.A. i Caixabank, la Sala considera que hi ha prou base indiciària per contemplar una possible exigència de responsabilitat penal d’ambdues companyies, per la qual cosa és procedent realitzar determinades diligències abans de decidir la conclusió de la instrucció respecte a aquestes dues persones jurídiques.

El Tribunal assenyala que el jutjat va acordar el sobreseïment basant-se que tant Repsol com Caixabank havien implantat un model de prevenció de delictes, amb regles anticorrupció i controls per evitar la contractació d’un funcionari públic. Tot i això, en línia amb fiscalia i Podem, el tribunal considera que la instrucció no es pot donar per finalitzada, sense haver practicat abans diligències de declaració i sense haver aportat la documentació de suport de l’informe de KPGM registrat per Repsol per poder analitzar el seu model de prevenció establert.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Pere a febrer 07, 2022 | 16:06
    Pere febrer 07, 2022 | 16:06
    Bo, els tribunals del lawfare espanyol segons que diu i a qui implica el policia espanyol actiu des del 1972 en les seves declaracions en seu judicial espanyola, si que ho investiguen. Quina credibilitat tenen les institucions espanyoles ?

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa