La casa d’Alcanar continua provocant més dubtes que conviccions. En el judici dels atemptats del 17 d’agost del 2017 van sorgint serrells que no s’han acabat de tancar o testimonis que han fet aixecar les orelles no només als lletrats de les parts, sinó també als membres del tribunal que presideix el magistrat Félix Alfonso Guevara. Un dels punts foscos és la casa d’Alcanar i la seva explosició. La Sala Penal de l’Audiència Nacional, a San Fernando de Henares, espera que en les dues setmanes de judici que resten s’aclareixin alguns dubtes. Sobretot un, el del testimoni que assegura que just després de l’explosició una furgoneta va fugir de la casa d’Alcanar. Una dada que quadra amb la troballa de la furgoneta de l’imam, suposat cervell dels atacs, a 12 quilòmetres de la zona, el diumenge següent tot i que suposadament hauria mort per l’explosió.
Fins ara els investigadors havien convingut que el nombre d’ocupants de la casa d’Alcanar en el moment de l’explosió n’eren tres: Youssez Aalla, Abdelbaki Es Satti i Mohamed Houli, aquest darrer l’únic supervinent. Però diversos testimonis, les dubtoses proves d’ADN i, fins i tot, la primera declaració del supervivent –va declarar cinc vegades– i ara acusat enterboleixen aquesta versió oficial. De fet, el dubte creix. Houli va explicar als Mossos, a les poques hores de l’esclat, que l’imam havia marxat al matí perquè només es va aturar a fer nit en el seu viatge cap al Marroc.
En aquest context, els lletrats de la defensa de Driss Oukabir, i de l’acusació particular de Javier Martínez, consideren fonamental un testimoni d’un ciutadà francès que passava les vacances al mateix carrer de la casa que va saltar pels aires. En concret, G. G. B. va arribar a la urbanització Montecarlo el 12 d’agost amb la seva família. Els agents de la Comissaria General d’Informació, com l’instructor 7.930, li van prendre declaració el dia 19 a tres quarts de dotze del matí. En el seu testimoni, recollit pels investigadors a mà i al qual ha tingut accés El Món, el ciutadà francès explica que “van sentir una explosió”. Aleshores “van sortir corrents al carrer i van veure com sortia a gran velocitat una furgoneta de color blanc”. Els agents fins i tot, constanten que “n’apunta el model o marca, descrivint-la tipus Renault Master o similar”. A més, el testimoni va afegir als Mossos que la furgoneta va passar corrent pel davant del domicili on eren “en direcció a l’entrada/sortida de l’urbanització”.
Un cop vista la furgoneta, com a gran fet destacable, el testimoni assegura que ell i la seva família “no van observar res més perquè van marxar directament de la zona de l’explosió”. Aquest testimoni ha de pujar a l’estrada en les dues properes sessions. En aquest moment, els advocats voldran aclarir més detalls –que els Mossos no van furgar– de la seva declaració. En aquest sentit, altres veïns que van declarar en els dies següents parlaven d’un trànsit continuat de furgonetes que responien al mateix patró –eren blanques o rotulades com a furgonetes de lloguer–, l’Audi A3 amb què es va perpetrar l’atemptat de Cambrils, una motocicleta així com un Seat Eivissa.
Aquest testimoni argumenta encara més els dubtes sobre els dos vehicles blancs tipus furgonetes que han quedat en l’aire de la investigació. En primer terme, el fet que la furgoneta blanca d’Abdelbaki es trobés aparcada al carrer Sant Isidre de Sant Carles de la Ràpita, a prop d’una carnisseria on diversos testimonis haurien vist que departia amb confiança amb el propietari. La furgoneta, una Mercedes Sprinter amb matrícula 2958BVZ, no es va trobar fins el 21 d’agost i a uns vint minuts de la base operativa dels terroristes. Al vehicle, inspeccionat en primer terme pels Tedax dels Mossos, hi van trobar el seu passaport marroquí i fins a sis targetes telefòniques, a més de papers amb anotacions i targetes d’embarcament d’Algecires cap al Marroc. Així ho indica una acta dels Mossos del mateix 21 d’agost signada per l’instructor dels Mossos 397 i el secretari 615, que consta al sumari i al qual ha tingut accés El Món. De fet, també hi van trobar factures de pagament d’aigua i electricitat al domicili de la seva dona a Tetuan, al Marroc.
Un altre punt que podria tenir relació amb el que explica aquest testimoni és la furgoneta que es va localitzar a Vic i que va mantenir en tensió la policia durant força hores en una zona comercial de la capital d’Osona. També era una furgoneta de lloguer que responia al patró de la furgoneta de l’atemptat de la Rambla, així com de les descripcions del veïns de la urbanització Montecarlo d’Alcanar. La consistència de la memòria i de la convicció del testimoni pot reforçar la tesi que a la casa d’Alcanar hi havia més gent o bé que, en cas que Houli hagués mentit, l’imam hagués fugit just després de l’explosió, hagués abandonat la furgoneta i la seva documentació i desapareixés del mapa. Una teoria que el jutge abans de l’obertura del judici oral definitiva ja va qualificar de “conspiranoica”, però a mida que han avançat les jornades va parant l’orella i permet més preguntes sobre l’obscura figura de l’imam.
La declaració del testimoni sobre la furgoneta sortint pitant de la casa d’Alcanar just després de l’explosió Quico Sallés
1 
