Urías denuncia que el 155 ha posat la Constitució espanyola "cap per avall"

El professor de dret constitucional diu que l'aplicació de l'article ha conduït a "un canvi de règim constitucional" convertint l'excepció en una amenaça d'intervenció sense legitimitat democràtica

 

Joaquín Urías, professor de dret constitucional de la Universitat de Sevilla i exlletrat del Tribunal Constitucional, ha assegurat aquest dimarts a la comissió d'investigació del 155 al Parlament de Catalunya que amb l'aplicació d'aquest article a Catalunya l'octubre del 2017 el que va fer l'Estat espanyol va ser "carregar-se el sistema autonòmic que ve de la Constitució, convertint l'excepció en habitual". Urías ha dit que amb l'article es "pot suspendre la gestió d'una comunitat autònoma, però no es pot suspendre el principi polític que diu que Espanya és un Estat descentralitzat" per això "tal i com s'ha aplicat s'ha fet canviant el règim polític espanyol".

 

 

Urías opina que l'aplicació de l'article ha traït l'esperit de la Constitució espanyola posant-la "de cap per avall" i posa com exemple la dissolució i convocatòria d'eleccions per part de Mariano Rajoy. "La facultat més política que té un òrgan és la convocatòria d'eleccions, en aquest cas la Generalitat de Catalunya perquè ha estat votada pel poble de Catalunya", recorda. El professor considera que el govern espanyol "no té la legitimació democràtica" per apropiar-se d'aquesta funció perquè "no representa el poble de Catalunya a efectes d'administració territorial a Catalunya".

 

 

De fet, Urías creu que "li podem treure tot a la Generalitat a nivell de gestió, però no el Govern de la Generalitat, no podem alterar el repartiment de poder i no li podem donar aquest poder al govern central". L'exlletrat del TC opina que el 155 "és un article estrany perquè li dóna al principi d'unitat del país una primacia absoluta sobre altres principis com el dret a l'autonomia". "Dóna una solució política no jurídica a una situació de crisi", ha subratllat Urías.

 

 

El professor considera que aquest aspecte "no s'ha tingut en compte per part de l'Estat" a l'hora d'aplicar el 155. I això ha tingut conseqüències greus: "La Constitució té un règim habitual que ha de funcionar cada dia i aquesta ha de ser la seva aspiració; és un règim que permetria molt autogovern als territoris que hi ha a Espanya, encara que l'evolució històrica de la interpretació del TC ha anat reduint les competències de les autonomies".

 

 

Un article per quan falla el disseny del règim

 

 

Per Urías la interpretació que ha fet del text el TC "és molt restrictiva" de manera que actualment Espanya "no s'assembla res" a un Estat quasi federal. "El 155 és un article excepcional tendent a aplicar-se quan no pot funcionar el disseny i règim constitucional habitual".

 

 

L'objectiu dels estats d'excepció "és crear un règim alternatiu al democràtic decidit pel poble per recuperar la normalitat", recorda Urías. Dit això, el professor es pregunta com s'ha d'aplicar un article excepcional de manera que continuï sent excepcional? "El dret d'excepció —apunta— no tendeix a ser normalitzat ni a estendre's en el temps, perquè sinó el que fem és canviar de règim constitucional". És per això que Urías considera que "la suspensió ha de ser molt excepcional en les causes i molt temporal".

 

 

Urías també ha criticat els aspectes formals de l'aplicació començant pel requeriment que va fer el govern del PP. Així mateix, acusa al Senat d'haver renunciat al seu rol per controlar l'aplicació de l'article donant màniga ampla al govern espanyol per fer el que considerés oportú. D'aquesta manera l'article 155 es converteix en un instrument que el govern espanyol "pot fer servir sempre que vulgui davant de qualsevol discrepància". Així doncs, "Espanya deixa de ser el que diu la Constitució que és", conclou el professor.

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?