La revetlla, a casa. Serà aquest dimecres a les 12 del migdia quan els presos polítics surtin de la presó tant sí com no. Aquest dimarts, els advocats dels presos i el departament de Justícia han preparat el protocol per tal que surtin tots plegats encara que no hagi arribat l’ordre d’excarceració del Tribunal Suprem, si cal amb un permís penitenciari. En qualsevol cas, la mesura de gràcia aprovada avui queda a mercè del Tribunal Suprem a la vista dels juristes consultats per El Món.
A més, remarquen la dificultat d’interpretar els indults en base a les declaracions polítiques i no en l’informe justificatiu del govern espanyol que encara no s’ha difós. La característica de la reversabilitat també afavoreix el control del poder judicial en el sentit que el Tribunal Suprem, en concret la sala contenciosa, podrà decidir sobre la seva continuïtat. “Llibertat condicional”, “suspensió de la pena”, “pirueta”, “efectes negatius per l’estratègia” o “parany” són alguns dels qualificatius de diversos juristes consultats per aquest diari o que han opinat les darreres hores.
El catedràtic de Dret Constitucional, Xavier Arbòs, subratlla que cal recordar que “l’indult és una conquesta de l’estat liberal o progressista, que va assumir del sistema anterior -a grosso modo, la monarquia absoluta- que, si un rei podia arbitràriament treure o ficar a la presó algú, que el poder governant pogués treure’l”. “En un estat de dret ideal no hi hauria marge per als indults, però en canvi és una mesura acceptada i avalada pel Tribunal Europeu de Drets Humans. No és extravagant en dret comparat, per exemple hi ha el poder d’indultar del president dels Estats Units dels delictes federals”, ha detallat Arbòs.
Un marc on cal entendre la “reversabilitat” de la mesura que, a priori, ha imposat el decret d’indult. Així Arbòs recorda que l’article 16 de la llei de l’indult permet que es puguin imposar “clàusules”. “És a dir, que l’indult és reversible en el marc de les clàusules que s’hagin imposat per concedir-lo, com unes condicions determinades que la llei permet”, afegeix. Aquesta reversabilitat, però, és la que obriria la porta a d’altres interpretacions de la mesura.
En aquest sentit, el catedràtic de dret penal Joan Queralt considera que aquest indult és més una “llibertat condicional”. “La reversibilitat comporta problemes pràctics, perquè al final l’extinció de la responsabilitat no es donarà fins al darrer dia de la condemna, perquè no es té certesa de la taxativitat o del que es pot interpretar com a delicte greu que impliqui tornar a cometre un delicte similar al que els ha portat a la presó”, raona Queralt. En la mateixa línia s’expressa Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, que defineix aquest indult com una “suspensió temporal de la pena sine die“, amb l’ai al cor del que pot significar el “tornar-ho a fer que els porti de nou a la presó”.
Una lectura crítica d’aquesta reversibilitat també la realitza el magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín. En una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dimarts, defensava que els indults “pretenen corregir una injustícia” però observa la reversibilitat dels indults “com una pirueta jurídica sense precedents amb què es vol fer contenta la dreta, un objectiu que dona per fet que no s’aconseguirà mai”. Per la seva banda, el professor de dret i exvicepresident del Parlament Josep Costa considera que els indults podrien esdevenir un “parany“. Així, ara per ara, el Suprem els tirarà endavant, però espera l’arribada dels recursos a la Sala Tercera, que pot ser la guillotina que els talli. En aquest sentit, prediu que “tot i no conèixer els informes, els magistrats poden agafar-se a la que la decisió d’indultar no s’ha pres de manera individualitzada, un argument que ja van utilitzar per tombar el tercer grau penitenciari”.
Més enllà de la reversibilitat, els juristes hi veuen altres qüestions com ara la possibilitat de recórrer l’indult d’entrada. Arbós veu que és “discutible” qui té la potestat de recórrer l’indult perquè la mateixa jurisprudència del Suprem barra el pas a partits polítics i menys amb l’argument “d’interès legítim per interposar-lo”. Tot i que Arbós albira que la sala contenciosa l’admetria a tràmit, hauria de “justificar molt bé el canvi de la seva mateixa doctrina si, per exemple, admet el recurs del PP que segons ha anunciat Pablo Casado l’interposarà en base d’un atestat de la Guàrdia Civil, és a dir, aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid”. “Vox potser tindria una oportunitat en ser part del procés judicial, tot i que va ser expulsat del procés d’informe dels indults perquè la llei de l’indult no preveu la seva participació”, comenta Arbós. Costa profetitza el recurs, “però enlloc que ho faci la Sala Tercera, ho faci tota el ple de la sala, com va passar amb les clàusules bancàries”. “El ple de la sala no és tan sobirà i potser hi haurà més debat”, rumia Costa en el benentès que hi hagi molta divisió a la judicatura sobre el futur dels indults.
Un altre jurista, i alhora diputat al Parlament de JxCat, Jaume Alonso-Cuevillas, va una passa més enllà i considera que els “indults no es poden veure aïllats de la resolució del Consell d’Europa”. “Aquesta resolució descafeïna tot allò negatiu dels indults per a l’estratègia independentista”, comentava Cuevillas aquesta tarda en un zoom explicatiu sobre la decisió del consell de ministres. “Hem de pensar que la decisió d’indultar és d’una voluntat forçada per les circumstàncies que ha generat un estat de pànic al poder de Madrid”, analitza el catedràtic de dret processal. “Són dues batalles guanyades, em perdrem algunes, però guanyarem la guerra”, ha conclòs Cuevillas.
Per la seva banda Javier Pérez Royo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Sevilla, assenyalava que el govern espanyol “està gestionant encertadament la concessió de l’indult”. En declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, també per la resta de causes obertes contra el moviment independentista, la millor opció hauria estat l’amnistia. Per Pérez Royo, a més, el cas més flagrant de la condemna és el de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
En el debat dels indults, des de Madrid, arriben interpretacions del paper de la corona, en el sentit que hauria format part de la decisió, d’aquí que fins que no signi Felip VI no es filtrin els informes del consell de ministres, per si hi dona un vist i plau definitiu. A parer d’algunes fonts, si el rei espanyol no hi posa cap impediment, el Suprem tampoc n’hi posarà, per molts recursos que s’interposin. Però aquest és el terreny de l’especulació política que arriba de Madrid. En qualsevol cas, la majoria dels juristes coincideixen a manifestar que la reversibilitat i les ganes de recórrer de la dreta espanyola deixa, de nou en mans del Suprem la viabilitat dels indults.
34 
