Josep Ramon Bosch, fundador i expresident de Societat Civil Catalana, diumenge passat es va acostar a Lledoners per reclamar l’indult dels presos polítics. Una petició que argumenta en el seu darrer llibre “Catalunya, la ruta falsa” (Deusto Editorial, 2020). La proposta de Bosch també l’ha abonada Astrid Barrio, politòloga molt dura amb el procés i la líder de la formació que el mateix Bosch ha fundat, La Lliga Democràtica. De fet, la idea va fer que Jordi Sànchez, convidés Barrio a Lledoners per parlar-ne.
Sia com sia, la proposta no ha caigut sac foradat. Ans al contrari. L’independentisme els retreu que fins ara hagin defensat que havien d’estar a la presó, però assenyala el canvi d’orientació com a prova d’una reclusió injusta. Ara bé, a l’unionisme no hi ha unitat sobre la qüestió. Ni de bon tros. Precisament, l’exemple d’aquest batibull és el debat intern dins la mateixa Societat Civil Catalana, l’entitat que integra l’unionisme a mig camí entre els partits i moviments espanyolistes.
Una situació que admetia el mateix president de SCC, Fernando Sánchez Costa, en un acte a la Diada d’enguany. Deixava clar que l’entitat té molts membres i opinions. En aquest sentit, apartava la proposta de Bosch de ser un plantejament avalat per SCC. Sánchez Costa, però, també apuntava la divisió interna que genera un possible indult als presos polítics. Tot, en un escenari en què el sindicat UGT ja ha registrat la petició per a Dolors Bassa i tres expresidents del Parlament, per a Carme Forcadell.
Fonts de l’entitat, assenyalen a El Món que hi ha membres de l’entitat i de partits obertament contraris al procés que estarien per la mesura de gràcia. “Hi ha un grup important que insisteixen que no es pot donar un missatge de revenja”, insisteixen les mateixes fonts. “Però hi ha una altra part molt reticent i una altra, absolutament tancada en banda que no vol fer costat a la idea de l’indult”, descriuen. “Està clar que els presos [que d’altra banda mai demanarien l’indult] és una qüestió delicada per a nosaltres per la importància que tots plegats donem a la reconciliació, per això el missatge de no revenja és un argument que va entrant, però la discusió en llarga”, afegeixen.
Davant d’aquesta situació, el gran think tank espanyolista a Catalunya ha optat per mantenir-se en el camí del mig i situar la clau de volta de tot en les “disculpes”. En aquest marc, Sánchez Costa subratlla que “qualsevol escenari que es pugui produir hauria d’anar precedit d’una certa demanda de disculpes pet part dels condemnats [cosa totalment impensable] i no per una constant reivindicació del ‘tornarem a fer'”. “Si algú es planteja debatre sobre un indult, el més lògic és que les persones afectades fessin algun gest de reconèixer que es van equivocar i van fer mal a Catalunya, aquesta seria la premissa del debat”, afegia. Així, les mateixes fonts emfatitzen que un “gest dels presos” podria temperar l’agressivitat que d’entrada desperta en nombrosos sectors espanyolistes el debat de l’indult.
1 
