Dimecres d’aquesta setmana, els presos polítics de l’1-O sortien en llibertat dels tres centres penitenciaris on estaven reclosos. Tot arran d’un indult aprovat pel consell de ministres del govern espanyol el dia abans. El mateix dia de la seva aprovació, Vox i Convivència Cívica Catalana registraven els recursos contra la mesura de gràcia davant la Sala III, la del contenciós administratiu, del Tribunal Suprem. És la magistratura competent per als actes de l’executiu espanyol. Ciutadans i PP ja treuen punta al llapis i ja abans de l’aprovació van anunciar el recurs. Els populars ja han apuntat els arguments del seu recurs, sobretot en allò que és més difícil defensar, la seva legitimitat per interposar-lo: volen justificar-la per una simple cerca a Google sobre Pablo Casado detectada en una operació de l’Audiència Nacional contra els CDR.
En concret, el PP farà una doble ofensiva. Per una banda, presentarà recurs al Tribunal Suprem com a partit contra els indults; i, per altra banda, el seu líder, Pablo Casado, també recorrerà a títol individual. En una atenció als mitjans des de Brussel·les aquesta setmana, Casado va explicar que aquest divendres l’equip jurídic del partit es reunirà per avaluar com argumentar la legitimació. De fet, aquí rau la mare dels ous, com legitimar-se en un procediment d’aquestes característiques en el que la llei és molt restrictiva i cal acreditar que són afectats del delictes pel que van ser condemnats. Fins i tot, Vox que va ser acusació popular en el judici del Procés va ser expulsat per Manuel Marchena del tràmit d’informació de l’indult al Tribunal Suprem.
La convicció de Casado respecte la seva legitimitat és força rocambolesca. En el seu cas individual, esgrimeix el darrer informe de la Guàrdia Civil que el situa com a presumpte objectiu dels membres dels CDR investigats a l’Audiència Nacional en l’operació Judes. Casado es refereix a un atestat “recopilatori” realitzat per la capitana al comandament del Servei d’Informació a Catalunya de l’institut armat el passat 12 de maig. Aquest informe recull una sèrie de cerques fetes a Google sobre líders polítics a través d’un dels telèfons mòbils confiscats a un dels 9 processats el 23 de setembre de 2019. És a dir, segons el líder del PP una cerca a Google en una instrucció de l’Audiència Nacional ja el legitima per recórrer l’indult.
Una recerca, a més, que no aporta cap dada concreta. La Guàrdia Civil la defineix com una “consulta realitzada el dia 18 de setembre de 2019, localitzada com evidència B-2-21, d’un mòbil marca ASUS model X008D” que va analitzar el Grupo de Informàtica Forense, sense cap més detall, més que el nom del subjecte de la cerca. en el mateix informe hi apareixen recerques inconcretes del l’excap de la Brigada Mòbil dels Mossos o de l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. Ara bé, els mateixos annexes no donen cap detall sobre quin tipus d’informació van extreure a través del buscador de Google de personatges públics. Fonts de la defensa dels presos polítics ara indultats apunten que aquest “no pot ser un argument ni de lluny per legitimar ser afectat per un indult i poder articular un recurs”. “Això és aprofitar que el Pisuerga pasa por Valladolid!”, ironitza el catedràtic de Dret Constitucional, Xavier Arbós.
Qui no se n’ha estat de carregar contra l’anunci de Casado ha estat el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska. L’exjutge de l’Audiència Nacional creu que el líder popular “banalitza el terrorisme esgrimint l’informe de la Guàrdia Civil sobre els CDR com a argument perquè se’l consideri legitimat per recórrer els indults al Tribunal Suprem”. “Si us plau, siguem seriosos perquè aquest país té una memòria molt tràgica i molt trista sobre el que ha representat el terrorisme”, ha dit Marlaska aquest divendres en una compareixença en comissió al Congrés.
El titular d’Interior ha tret rellevància a les cerques a internet. “Jo he pogut posar el seu nom a Google i vostè el meu”, ha dit a un diputat, i ha insistit que si hi hagués “dades objectives que hi ha el mínim risc”, les forces de seguretat ho haurien comunicat a la persona afectada.
En canvi, Vox ja ha presentat el recurs, insistint en la seva legitimitat com a part afectada en haver format part del judici. El partit d’ultradreta han explicat que també han demanat mesures cautelars, però no han concretat si també sol·liciten cautelaríssimes ni el contingut de l’argumentació per defensar que tenen legitimació per presentar-lo. Segons fonts judicials, la sala contenciosa-administrativa podria admetre el recurs de Vox, a diferència del d’altres partits, perquè va ser part en el procés penal com a acusació, però altres posen en dubte aquesta possibilitat en el benentès que ni tan sols va poder ser part en la tramitació judicial de l’indult perquè la llei no ho preveu.
