El think tank liberal català Institut Ostrom prepara una campanya que, segons expliquen els seus organitzadors, vol atacar “el moll de l’os” del poder a Catalunya: el repartiment d’alts càrrecs de l’administració entre persones lligades als partits polítics. La iniciativa és una de les 50 propostes en diversos camps que l’institut fa en un dossier que ha lliurat a tots els partits polítics catalans de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. L’Institut Ostrom considera que la pandèmia de la Covid-19 ha posat damunt la taula algunes situacions que demostren que no és positiu que alts càrrecs de l’administració els ocupin persones per motius partidistes i no per mèrits professionals.
Segons el vicepresident de l’Institut Ostrom, Martí Jiménez-Mausbach, la gestió de la pandèmia ha evidenciat “deficiències greus en les institucions públiques”, si bé admet que aquestes no tenen a veure amb la “quantitat sinó amb la qualitat i la capacitació tècnica de l’administració per fer front als reptes”: en el cas de la Covid-19, això afecta assumptes com ara la contractació pública, la vigilància epidemiològica, el rastreig de contactes, els programes de vacunació o les aplicacions de tracing.
Jiménez-Mausbach opina que la figura de directiu públic és fonamental en situacions com l’actual i precisament per la seva importància a l’hora d’enfrontar-se als reptes es necessita expertesa i capacitat deslligant-se d’interessos polítics: “Per qüestions com aquesta cal desvincular el cicle polític electoral i la designació de càrrecs públics de confiança del que és la gestió pública en àmbits com la salut pública, la gestió de crisis o emergències sanitàries”.
Impuls legislatiu
La campanya que prepara aquest think tank vol contribuir a donar una empenta a una reforma catalana per la qual es va començar a posar fil a l’agulla el 2013, però que ha estat successivament aparcada. Aquell any al Parlament de Catalunya es va constituir una comissió d’experts, presidida per l’economista Guillem López-Casanovas, que va elaborar un informe sobre la qüestió, convertit després en l’avantprojecte de llei d’ordenació del Sistema de Direcció Pública Professional de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic.
Aquesta avantprojecte ja va quedar en un calaix per culpa d’una convocatòria electoral i ara ha tornat a quedar paralitzat per l’avançament electoral del 14-F. El Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública de Jordi Puigneró tenia previst avançar en l’aprovació del text per part del Govern del primer semestre d’aquest 2021.
“Si fem eleccions cada dos anys —explica Jiménez-Mausbach— encara és més important acabar amb les anades i vingudes en la direcció pública lligada al cicle electoral”. El vicepresident de l’Institut Ostrom defensa els càrrecs de perfil polític i ideològic encarregats de “marcar l’estratègia”, però avisa que “l’execució i la gestió no haurien d’anar vinculades a tot el que són càrrecs de lliure designació o càrrecs polítics”.
L’Institut Ostrom creu que aquesta reforma és prioritària perquè sigui “exemplaritzant” i, en conseqüència, “ha de començar per dalt” per guanyar legitimitat davant de qualsevol altre canvi que es vulgui fer en l’administració que afecti la figura del funcionari en posicions inferiors. Aquest think tank defensa que aquesta figura “transiti cap al règim laboral”.
Més polítics que professionals “per dalt”
Els canvis que proposarà la campanya volen acostar Catalunya al que ja passa en països com el Regne Unit, Dinamarca o Portugal. El fet és que en aquests països, contràriament al que passa a Catalunya, el funcionari té per dalt “molts altres funcionaris”. En el cas català o espanyol, explica Jiménez-Mausbach, “té un o dos funcionaris per dalt, però tota la resta són càrrecs de lliure designació, de confiança, figures polítiques”. En el cas del Govern, els departaments amb més alts càrrecs de caràcter polític són els de Presidència, Vicepresidència i Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.
Aquesta és la “crítica” que fa l’Institut Ostrom al sistema català perquè això lliga la gestió pública als cicles electorals. “El recorregut professional del treballador públic actualment no depèn dels principis de capacitat, competència, concurrència i mèrit”, comenta Jiménez-Mausbach .
Això té una afectació en el disseny de polítiques públiques en l’àmbit de la governança, lamenta Jiménez-Mausbach. La pandèmia serveix de nou d’exemple com s’ha vist en qüestions vinculades a la vigilància epidemiològica o a la logística de les compres en els mercats internacionals. “Ens ha faltat gent competent per aquestes atribucions —afegeix—, que no hem tingut no perquè no hi siguin a Catalunya sinó perquè tenim molts càrrecs que depenen del dit polític”. El problema és que els partits polítics vegin aquests càrrecs com “un botí a repartir cada legislatura”.
Els càrrecs que des de l’Institut Ostrom veuen “parasitats” per figures polítiques quan haurien de ser persones capacitades professionalment inclou tots els nivells per sota de la conselleria i la secretaria general. Jiménez-Mausbach parla de la direcció i subdirecció generals, les direccions d’agències públiques, fundacions, consorcis públics o les gerències d’unitats administratives en ajuntaments.
La campanya que es prepara incidirà en la idea que efectivament hi ha càrrecs on a tot el món són figures polítiques “perquè estem en una democràcia i té tot el sentit del món que el govern s’articuli en funció d’una programa ideològic”. Però a partir d’aquí hi ha càrrecs que cal que reuneixin “unes qualificacions competencials i qualitats que en el cas català són polítics i això t’obliga a convèncer el polític enlloc de convèncer un professional”.
Candidats de tot el món per ocupar càrrecs a Catalunya
L’Institut Ostrom demana un impuls a l’avantprojecte que està guardat de nou al calaix, si bé hi introduiria canvis traient pes a l’Escola d’Administració Pública Catalana, que respon al model francès per a la formació de quadres de forma centralitzada. La campanya en canvi aposta per un model “més obert amb concurrència de candidats de tot el món”. Això, per exemple, podria permetre que el càrrec de secretari de Salut Pública que ara ocupa Josep Maria Argimon, “podria ser que vingués de Singapur o de Londres”.
L’Institut Ostrom, que prepara un manifest i recull les signatures de figures de l’àmbit acadèmic català, admet que la reforma d’aquest aspecte és “molt complicat”. Jiménez-Mausbach apunta que en països on s’ha entomat el repte l’impuls ve més de fora que de dins: “No és una reforma que acostumin a fer els insiders perquè no tenen incentius adequats per fer-la”. Els períodes de crisi però són un bon context per pressionar. “Els partits polítics tindran moltes reticències a externalitzar aquests càrrecs, s’ha d’aconseguir un consens parlamentari ampli que ja es va aconseguir a Catalunya amb l’avantprojecte de llei que s’ha fet, qui s’hi oposi quedarà molt malament”, afegeix el vicepresident de l’Institut Ostrom.
D’altra banda, l’Institut Ostrom participa a la comissió independent que audita la implementació de l’Estratègia contra la corrupció del Govern i també des d’aquesta posició pressiona per avançar en la professionalització.
18 
