Va ser l’agost del 2018 quan la comissió bilateral Estat-Generalitat es va reunir per darrera vegada. Tota una novetat, perquè aleshores feia set anys que no es reunia. També era un mes d’agost, com ara. Però les circumstàncies han canviat. Ara ERC té la presidència de la Generalitat i els membres del Govern i líders civils de l’independentisme ja no són entre barrots. L’expectativa és relativa, però, cap de les dues parts menysté la reunió.
Com a prova, les paraules de la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, el divendres passat amb què retreia l’absència del president Pere Aragonès a la conferència de presidents però alhora remarcava “la importància que s’hagin obert altres canals de comunicació que també són vàlids i legítims perquè són estatutaris i constitucionals”, en referència a la comissió bilateral amb la Generalitat d’aquest dilluns a la tarda. La portaveu va emfatitzar que s’hi abordarien “afers que estatutàriament corresponen als treballs d’aquestes reunions”. Cap més concreció.
Però qui sí que no té cap rubor a portar la llista feta és la part catalana. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, i el vicepresident, Jordi Puigneró, portaran una llista de 56 traspassos pendents que abasten des de la jubilació anticipada dels Mossos a la gestió dels ports i aeroports, però sobretot destaca la gestió i la participació dels fons europeus. També inclouen el traspàs de Salvament Marítim, les beques estudiantils i les titulacions mèdiques.
En una compareixença al Parlament, aquest dijous, Vilagrà i Puigneró van criticar certa recança de la part espanyola a tractar alguns punts. Però com a mínim, esperen a tancar un calendari de cara la tardor. “Els volem tots, i els volem ràpid”, va insistir Vilagrà sobre els traspassos. També reclamaran que es facin efectius els traspassos de recursos contemplats a la famosa disposició addicional tercera de l’Estatut, que Puigneró va recordar que estan xifrats en 3.800 milions d’euros. D’altra banda, també volen negociar sobre temes com la regulació dels lloguers, la possibilitat d’aturar desnonaments, l’ordenació del litoral, l’ingrés mínim vital i els traspassos de recursos per a la Renda Garantida de Ciutadania, entre altres.
A més, Vilagrà va avançar que hi volen tractar qüestions on preveuen més conflictivitat com el projecte de llei audiovisual, que asseguren que només protegeix la producció en llengua castellana. Per la seva banda, Puigneró va explicar que hi volen plantejar qüestions relatives a normes polèmiques com la llei mordassa o l’anomenat decretazo digital i va assenyalar que demanaran saber l’opinió del govern espanyol per “evitar vulneracions de drets fonamentals”.
