Un jutge de Sabadell fa el sord a l’Audiència Nacional i imputa cinc comandaments dels Mossos per l’1-O

De res ha servit una sentència clara i objectiva de la Sala Primera de l’Audiència Nacional que va absoldre el Major Josep Lluís Trapero i la cúpula d’Interior de delictes gravíssims com ara rebel·lió, sedició i, en darrera instància, desobediència pels fets del 20-S i el Primer d’Octubre. El titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell ha dictat una interlocutòria per la que tira endavant un procés penal contra cinc comandaments del Mossos i dos agents de la Regió Metropolitana Nord per desobediència greu arran de la seva actuació durant el referèndum. Així mateix, s’acorda l’arxiu de la causa oberta contra la cúpula policial que dirigia el Jutjat número 3 de Cornellà per ser una “causa inviable”. Una interlocutòria diametralment oposada a la sentència absolutòria de la cúpula d’Interior que ni la fiscalia va voler recórrer davant el Tribunal Suprem.

Segons la interlocutòria, els fets objecte d’investigació se centren en els dies 26 i 30 de setembre de 2017 quan en diversos centres públics de Sabadell s’haurien dut a terme, fora d’hores lectives, ““concentracions de persones i activitats de caràcter festiu i lúdic, que la finalitat pogués ser, indiciàriament, impedir o obstaculitzar el seu tancament i poder utilitzar-los com a llocs de votació en l’anomenat referèndum del Primer d’Octubre. Així mateix, la decisió judicial indicat que l’1-O, diversos centres es van utilitzar com a centres de votació de ‘l’així nomenat referèndum’“.

El jutge considera que abans de les sis del matí del diumenge del referèndum, a la zona sota responsabilitat dels investigats cap i sotscap de la Sala Regional, cap i sotscap del CECOR i cap de la Comissaria de Santa Perpètua, “l’activitat dels agents dels Mossos en relació a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’Esquadra s’hauria limitat a l’aixecament d’actes respecte de la situacio puntual de diversos centres de votació, indicant si estaven oberts o tancats, amb persones dins o no, sense que es prengués cap mesura efectiva per a la seva utilització el Primer d’Octubre”. De fet, el magistrat compra tot l’ideari de la fiscalia de l’Audiència Nacional i que també va relatar el vot particular de la magistrada Concepción espejel, presidenta del tribunal que va absoldre Trapero.

L’instructor estima que els fets podrien ser constitutius d’un delicte de desobediència greu a l’autoritat judicial, previst i penat en l’article 410b del Codi Penal, delicte dels compresos en els articles 14.3 i 779.1 4º de la Llei d’Enjudiciament Criminal. A més, apunta que “indiciàriament, les pautes que el Cos de Mossos d’Esquadra hauria dissenyat per al compliment de les ordres judicials no haurien complert la seva escomesa: les instruccions judicials no s’haurien portata a terme el dia 1 no els dies previs. “Existeixen indicis de que tal fracàs hauria estat conseqüència del propi disseny i compliment d’aquest pla i de l’actitud omissiva dels diferents membres del cos”, conclou. 

Per reblar el clau, el jutge entèn que “las pautes es van dissenyar com una simple façana de compliment, però que aquestes eren indiònies per executar de manera eficaç les instruccions del TSJC i que d’això n’eren conscients tant qui les havia dissenyades com els comandaments als que van ser transmeses, tots ells policies amb diversos anys d’experiència”.

Nou comentari