El jove independentista acusat per la Generalitat i condemnat per colpejar un mosso, Marcel Vivet, ha opinat que l’independentisme insitutcional busca actualment “un rentat de cara”. L’activista veu “un gest simbòlic” en la decisió de la Mesa del Parlament d’atorgar la Medalla d’Honor a les “víctimes de la repressió” en la “causa general contra l’independentisme”. “S’estan fent molts gests simbòlics de cara a la repressió i no abordem les qüestions pràctiques que resoldrien certs problemes”, afirma en declaracions a l’ACN Vivet, condemnat a cinc anys de presó per colpejar un mosso en una manifestació el 2018. La Generalitat li va demanar una pena de quatre anys i nou mesos i, després de la sentència, va rebaixar la petició a sis mesos. En cas de ser convidat a l’acte, creu que no tindria sentit acudir-hi si no es “dona veu” a les persones encausades per l’1-O i el que es pretén és que facin de “florero”.
Vivet sosté que, mentre les institucions catalanes fan “actes simbòlics”, dins del cos de Mossos d’Esquadra hi ha “grups d’extrema dreta i espanyolistes organitzats” i que “la Generalitat no hi està fent res”. Per a l’activista, això demostra que el Govern no té “gaire voluntat” de resoldre els “problemes reals” de la repressió en qüestions que els competeixen. “Volen un rentat de cara i, a més, absorbir-nos, penjar-se una medalla ells mateixos com si estiguessin fent alguna cosa”, opina.
Tot i aquesta crítica, Vivet se sent interpel·lat per l’atorgament de la medalla. “Clar que va per a mi. Sí que em sento interpel·lat, però també penso que no serveix per a res i em sento decebut”, sospesa. De la cerimònia de lliurament, el 10 de setembre al Parlament, n’han transcendit pocs detalls, però se sap que un grup d’una vintena de persones representaran les persones a qui el Parlament atorga la medalla. Vivet de moment no ha rebut cap comunicació i, en cas de ser convidat, valoraria amb el seu grup de suport si té sentit participar-hi. “No penso anar allà a fer de mono de fira, de florero. Si no em deixen posar el meu matís i dir la meva, no aniré a rentar-los la cara”, diu, per afegir: “Crec que s’hi ha de posar aquest apunt crític. Si ens ho deixen fer allà, bé, i si no, ho farem fora”.
En l’atorgament de la medalla, no hi haurà cap llista amb els noms de les persones reconegudes que, segons informa el Parlament, són els “represaliats del procés” i “els col·lectius jurídics que els defensen”. Fonts de la presidència de la cambra van explicar a l’ACN que la presidenta, Laura Borràs, està ultimant qui seran els representants. No hi haurà cap llista amb els noms de les persones reconegudes. El criteri que segueix l’equip de Borràs inclou també les víctimes de processos judicials, on en alguns casos el Govern hi ha estat -o encara hi és- acusació particular.
La decisió de la Medalla d’Honor, acordada per majoria a proposta de la presidenta, ha estat criticada pels grups de l’oposició i també per altres veus, per diversos motius. El secretari quart de la Mesa, el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, va lamentar que la medalla “exclogui” activistes i defensors dels drets humans.
