Un estudi demostra que les càrregues de l’1-O van provocar més participació

Un estudi de la UPF i la UB estima que el vot va baixar un 15% als pobles afectats i va augmentar un 6% als veïns

Les càrregues policials de l’1-O van fer baixar la participació als municipis directament afectats, però la va fer pujar a les localitats del voltant. Així ho conclou un estudi de la UPF i la UB que ha analitzat els efectes de la intervenció policial d’aquell dia. Així, conclouen que els votants dels municipis afectats van anar a votar als municipis veïns, gràcies al cens universal, i els dels municipis veïns van anar a votar més a causa de les càrregues. Així, calculen que les càrregues van fer baixar fins un 15% el vot als municipis afectats, però va augmentar un 6% als municipis fins a deu quilòmetres de distància: un 75% eren veïns dels pobles afectats, mentre el 25% eren votants que es van mobilitzar arran de les càrregues.

L’estudi estima que malgrat que els cossos policials estatals van aconseguir reduir el nombre de vots als municipis on van intervenir (uns 14-15 punts percentuals, de mitjana), la participació va créixer als de l’entorn. L’efecte més elevat va ser en municipis a uns deu quilòmetres de distància dels punts afectats, on la participació va ser un 6,2% superior a la mitjana. Al voltant del 25% d’aquest increment en la participació es va deure a l’activació de nous votants, mentre que el 75% restant es pot explicar per persones que vivien en municipis assaltats per la policia que es van desplaçar a localitats veïnes, una opció que el cens universal va fer possible.

Beaten ballots: political participation dynamics amidst police interventions‘ és el títol de l’article acadèmic fet per Toni Rodon i Marc Guinjoan, professors de ciència política de la UPF i la UB, respectivament, que vol aprofundir en els efectes de les intervencions policials sobre la participació política, prenent com a punt de partida el debat sobre el nexe “repressió-mobilització”.

L’estudi, publicat recentment a la revista ‘Political Science Research and Methods’ de Cambridge University Press, se centra en l’anàlisi del referèndum d’independència de Catalunya de l’1 d’octubre del 2017, en el qual, malgrat la repressió policial, van votar 2.286.217 persones, un 44% del cens.

La recerca posa èmfasi en estudiar un aspecte en gran part ignorat en la literatura acadèmica: la dinàmica espacial desencadenada per la violència en la mobilització política. És a dir, si l’efecte de la violència policial sobre la participació té un efecte positiu o negatiu en els llocs on es va produir i a les zones circumdants.

Toni Rodon, professor del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i membre del Centre d’Investigació i Recerca en Metodologia de l’Enquesta (RECSM-UPF), i Marc Guinjoan, doctor en Ciències Polítiques i Socials per la UPF i actualment investigador postdoctoral al Grup de Recerca en Institucions i Economia Política (IPERG) de la UB, afirmen que, en el referèndum de l’1-O, “tot i que les batudes policials van tenir un impacte negatiu local en la participació, van induir efectes de mobilització positius a les zones properes”. Segons ells, “les troballes indiquen heterogeneïtat en les dinàmiques espacials: les accions policials van animar la gent a anar a votar a les zones circumdants, però també van mobilitzar els residents d’aquestes localitats veïnes, especialment aquelles persones amb menys incentius per votar”.

L’estudi utilitza mètodes quantitatius i qualitatius, amb dades agregades relatives als col·legis que van rebre visita policial (amb violència o sense), una enquesta geolocalitzada realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) pocs dies després del referèndum, i entrevistes a membres dels cossos policials. Aquestes entrevistes han permès als autors conèixer els micromecanismes de la lògica de l’actuació policial, que han facilitat la seva recerca.

Comentaris

    Ricard 26/01/2021 6:30 pm
    Estaria bé que abans d'insultar llegissin el que he escrit i pensessin una mica. Jo vaig dormir a un col·legi electoral amb els meus fills de 6 i 7 anys. I vaig estar me tot el sant dia defensant altres col-legues. Per això repeteixo: els que van necessitar porres per anar s votar són uns rucs. I tu, si no saps llegir, també. Per cert no existeixen espanyols, perquè ningú no defensa Espanya. Suposo que això et costarà d'entendre també. Au, insulta o pensa.
    Marc 26/01/2021 2:48 pm
    Al Ricardo Està clar que és més cíòmode estar al sofá de casa dormint mentres els del Ibex et pujen la electricitat i et fan més pobre ii se't riuen a la cara com el teu Putu Rei FUGAT Això si soy español,español!!! Sou ignorants i patètics els espanyols Sou la riota dels paIsos civilitzats
    Marc 26/01/2021 2:41 pm
    I tu un idiota que Creus que tothom és covard com tu. Fas. pena español
    Ricard 26/01/2021 2:12 pm
    Si fos cert el que diu la informació els que van anar a votar en veure les carregues són una colla de rucs.
      Salva 26/01/2021 2:39 pm
      Diria que el ruc ets tu. Amb tot el carinyo...
        Ricard 26/01/2021 6:21 pm
        El ruc es el que no va a votar de motu propi.
          El que no va a votar amb moto? 26/01/2021 6:31 pm
          O el que i va amb la seva moto pròpia?

Nou comentari