Una entitat de Lleida, l’Associació Cultural Castell de Gardeny, ha demanat a la Paeria que reconverteixi l’espai que acull la Capitania d’Infanteria en un centre d’interpretació de Guerra Civil i conservar l’últim escut franquista de la ciutat. L’associació vol que s’utilitzi com a memorial de les víctimes de la repressió de la dictadura franquista, segons informa l’agència ACM. L’entitat creu que l’edifici, que és dels anys 1940, és el lloc ideal per narrar aquest període de la història actual.
L’associació vol que l’edifici es rehabiliti conservant la façana original, això suposa mantenir l’escut franquista que es troba a la part central superior i que la Paeria ja ha dit altres vegades que pensa retirar. En aquest sentit, defensen que l’element s’ha de “contextualitzar”, “donar-li la volta”, per revertir el seu simbolisme antidemocràtic.
L’entitat afirma que la ciutat necessita tenir un centre d’interpretació de la Guerra Civil i agrega que l’espai més adequat per posar-lo és a l’antic edifici de comandament de la caserna d’Infanteria, a pocs metres del castell de Gardeny. Creuen que això seria una forma de retre homenatge als republicans i víctimes del franquisme que van ser obligats a aixecar l’edifici un cop acabada la guerra, i que també representaria la “victòria de la democràcia sobre l’opressió”. “Seria una manera, des d’un estat democràtic, de girar la truita a un edifici que va néixer amb una idea franquista”, comenta a l’ACN el membre de l’entitat Joan Ramon González.
Perquè l’edifici pugui explicar el context històric, però, defensen que és necessari preservar-lo de la manera com es va construir. Això inclou conservar l’escut franquista que hi ha a la façana, l’últim que queda a Lleida. Tot i admetre que es tracta d’un debat que genera controvèrsia, estan oberts a conservar-lo per poder entendre la “força simbòlica” de tot el que representava l’autoritarisme. “Si es treu l’escut això es perd, ja que és l’única decoració que hi ha a la façana”, avisa González.
L’associació també defensa el valor “plàstic” de l’element. “Està ben elaborat i complementa la idea que l’edifici es va construir per demostrar qui havia guanyat la guerra i qui era l’autoritat”. Un altre motiu per conservar el símbol, diu González, és el risc que es pugui trencar durant els treballs per retirar-lo.
Així doncs, el membre de l’entitat manifesta que cal “mantenir els testimonis de la història” i evitar fer “revengisme històric”. “Si no ja podem començar a eliminar restes del passat que no ens agraden fins a l’època prehistòrica”, ironitza. Per això, volen que la Paeria de Lleida reconsideri la seva intenció de retirar i traslladar l’escut a l’Arxiu Arqueològic Municipal en els mesos propers. De moment, l’associació ja ha demanat poder mantenir una trobada amb l’alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, per transmetre-li el seu punt de vista.
L’Associació Cultural Castell de Gardeny va néixer el maig del 2019 amb l’objectiu principal de recuperar i difondre aquest conjunt monumental i el seu entorn. En aquest sentit, des de l’entitat reivindiquen que el Turó de Gardeny, amb el castell templer i la capitania, son dos monuments que expliquen 900 anys del passat militar de la ciutat.
