La renovació del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) podria comportar un canvi clau en l’estructura dels mitjans públics catalans. Les converses entre el PSC, Junts per Catalunya i ERC plantegen unificar la direcció de Catalunya Ràdio i TV3 en un sol càrrec. Tota una revolució orgànica en l’organigrama quan, fins avui, sempre s’ha nomenat un director per a la televisió i un altre per a la ràdio pública. La reforma pot anar més enllà amb una reducció de l’equip directiu de la CCMA –el segon nivell del Consell de Govern–, que passaria de set membres a tres. També s’unificaria la direcció d’informatius per a tots els mitjans públics.
La maquinària negociadora dels partits fa dies que està en marxa amb reunions i converses per tenir enllestida la renovació abans d’acabar el mes d’octubre. Fins i tot, dins el pla de treball contemplen que la renovació dels set membres del Consell de Govern de la CCMA s’aprovi en el ple del Parlament previst per als dies 30 de novembre, 1 i 2 de desembre. Més enllà dels noms que proposa cada partit, les negociacions han entrat en com ha de ser la renovació de la Corpo més enllà del Consell de Govern.
De set a tres
Un dels plantejaments, que va ser apuntat per Junts, i que els partits han començat a sospesar, és un canvi de fons en l’estructura directiva. La proposta que està guanyant més pes és la reducció de set membres a tres del Comitè de Direcció, que és l’òrgan executiu de la CCMA, format pel president del Consell de Govern, els directors dels mitjans i els directors de les diferents àrees corporatives.
Actualment, aquest comitè l’integren, a més de l’actual presidenta en funcions, Núria Llorach, la direcció de TV3, la direcció de Catalunya Ràdio, la direcció d’Estratègia i Recursos Humans, la direcció d’Explotació i Enginyeria, la direcció de Gestió i Recursos, la direcció de màrqueting i vendes i el director dels serveis jurídics. La idea és reconvertir aquesta direcció amb tres grans àrees: una única direcció de mitjans, el president del Consell de Govern i una direcció de gerència, que capitalitzaria l’estructura i la part més empresarial.
El projecte d’unificar la direcció dels mitjans neix de la interpretació de la nova llei de la corporació, aprovada per unanimitat el 23 d’octubre del 2019. El text parla de “direcció de mitjans”, sense distingir si és una direcció conjunta o desglossada. En tot cas, els serveis jurídics consultats emfatitzen que la llei permet unir els càrrecs de director de TV3 i Catalunya Ràdio. A més, segons les mateixes fonts consultades per aquest diari, respon a un criteri d’uniformitat, tècnic i de pragmatisme en els mitjans públics, tant a la ràdio com a la televisió, així com la seva versió digital, i és molt habitual a les cadenes públiques europees. Aquesta concentració arribaria també a la direcció dels serveis informatius, és a dir, un mateixa direcció per a tots els mitjans i no separats com fins ara. “És entendre els mitjans d’una manera global”, apunten a El Món fonts de la negociació. Un cop reduï el comitè de direcció, hi hauria un tercer nivell més especialitzat.
No cal tenir una majoria de cinc
La nova llei estableix que els candidats a ser membres del Consell de Govern han de presentar un “projecte de gestió” i després han de passar pel sedàs del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), que ha d’emetre un informe relatiu a la seva idoneïtat que és remès al Parlament. Finalment, els consellers han de ser escollits per 90 vots. D’aquí que l’algoritme passi per l’acord dels tres partits majoritaris a la cambra catalana.
Com va avançar aquest diari la setmana passada, el PSC ha ensenyat les dents, conscient que té la clau, i es postula perquè un dels seus candidats sigui el president del Consell de Govern, que és un càrrec plenament executiu i també té vot de qualitat en cas d’empat. Ara bé, els partits han arribat a la convicció, –tant ERC com Junts– que no és tan important el repartiment de consellers. En detall, que tant se val qui tingui tres consellers, si els junters, els republicans o els socialistes. L’explicació és la normativa de presa de decisions del Consell.
Les grans decisions –canvis en l’organigrama, nomenament de directius– requereixen, en primera i segona volta, una majoria de 2/3 dels membres del consell, és a dir, cinc consellers. Però, en tercera volta, n’hi ha prou amb majoria. És a dir, quatre vots. Per tant, si el PSC obtingués tres consellers, els independentistes sempre tindrien un roc a la faixa per a les grans decisions. El cas en què el president té vot de qualitat és només quan falta un conseller sense delegar el vot o bé perquè hi ha una vacant i el Parlament no nomena cap substitut. De fet, actualment el Consell de Govern només té quatre membres –curiosament, un dels quals a proposta de l’extingida Unió Democràtica i un altre del PP, que actualment és un subgrup parlamentari al grup mix. La batalla serà, però, per decidir qui serà el president, que haurà de ser conseqüent amb el “projecte de gestió” presentat tant al CAC com al Parlament.
