El trencament entre JxCAT i el PDeCAT té una conseqüència directa en la campanya electoral del 14F més enllà de la multiplicació de l’oferta política. El partit impulsat pel president a l’exili, Carles Puigdemont, comptarà amb la pràctica totalitat dels quadres dirigents del Govern de l’1-O i de l’actual, així com amb la gran majoria de diputats i diputades de JxCAT –només 4 dels 34 escons tenen a hores d’ara el carnet del PDeCAT-, però el candidat o candidata que surti escollit a les primàries del partit afrontarà la campanya electoral sense el coixí dels drets electorals. Són a mans del PDeCAT, que presenta Àngels Chacón com a cap de cartell i amb la projecció als mitjans públics i en espais de propaganda electoral que dona gaudir dels drets electorals de la segona força més votada a Catalunya el 21D del 2017. Serà una situació atípica en el panorama polític català. Fonts de JxCAT reconeixen a EL MÓN que “partirem de zero, sense cap dret”, i des del PDeCAT deixen clar que no pensen fer cap concessió als antics companys de viatge, i recorden que aquest estiu, Jordi Sànchez va dir que no volien els drets electorals per “no ser esclaus del passat”. Els drets electorals són del PDeCAT -heretats de l’antiga CDC-, i de fet, JxCAT es va presentar a les eleccions com a marca electoral amb l’empara del PDeCAT, que posava els drets electorals.
En aquestes circumstàncies, des de JxCAT insisteixen que el seu candidat o candidata ha de poder participar en el debat electoral de TV3 i ser entrevistat, perquè “hi ha el precedent de la CUP”. Però la CUP, com expliquen des de la televisió pública, va poder participar en el debat electoral de les passades eleccions espanyoles tot i no tenir representació en aquesta cambra perquè havia obtingut més del 5% dels vots en els darrers comicis en què s’havia presentat. El cas de JxCAT no té precedents i genera dubtes, perquè si bé no té drets electorals, és evident que s’ha presentat a altres eleccions i té representació institucional de primer nivell. Què diu la llei electoral? Per al cas de JxCAT, i també per a VOX, es destinarien “10 minuts de propagada electoral en cada mitjà de comunicació de titularitat pública –ràdio i televisió- i en els àmbits de programació que tinguin per als partits, federacions i coalicions que no van concórrer a les anteriors eleccions equivalents -21D- o que no van obtenir representació.
Però té sentit un debat electoral a Catalunya sense JxCAT i VOX, dues forces que clarament tindran un paper el 14F? Un mitjà de comunicació públic té el deure d’informar, i el ciutadà el dret a ser informat. Excloure aquestes forces posaria en escac aquest dret, més encara quan la campanya electoral estarà marcada per la pandèmia i els actes públics seran restringits. Amb aquestes variables, el director de TV3, Vicent Sanchis aposta per trobar una “fórmula de consens entre tots els partits polítics que permeti dissenyar un pla de cobertura mediàtica de la campanya que “que satisfaci les necessitats informatives i a la vocació de servei públic de la cadena i que alhora s’ajusti a la normativa”, argumenta en declaracions a EL MÓN.
Les direccions de TV3 i Catalunya Ràdio estan a l’espera de l’informe dels serveis jurídics de la Corporació sobre la normativa electoral i les circumstàncies de cada formació per començar a preparar el pla de cobertura: “Quan sapiguem en quin escenari ens movem, començarem a prendre decisions, i un cop el consell de la CCMA aprovi el pla, el presentarem als representants polítics amb la intenció d’arribar a un acord”. Ara bé, Sanchis és conscient que “probablement, l’acord que prenguem no agradarà a uns o altres, i aleshores recorreran a la Junta Electoral Provincial i que tot plegat acabi a la JEC”. “A mi m’agradaria arribar a un acord amb tots els partits, perquè no crec que les decisions que pugui prendre una junta electoral sobre cobertura informativa siguin les més aconsellables”, reconeix el director de TV3, que recorda, no obstant, que la llei electoral espanyola és el marc d’actuació, ja que no hi ha una llei pròpia a Catalunya.
Preguntat sobre si creu que JxCAT i VOX tindran cabuda als espais informatius de la cadena per excel·lència en període electoral, el debat central i les entrevistes, Sanchis és clar: “No descarto d’entrada res ni tampoc dono per descomptada que hi siguin. Quan tinguem l’informe jurídic i parlem amb els partits, veurem quins condicionants legals i polítics tenim per començar a treballar”.
La cobertura de la manifestació de Brussel·les del 7 de desembre del 2017 va acabar a la JEC
El Síndic de Greuges, en l’informe de recomanacions respecte a la propera campanya electoral, presentat aquesta setmana, posa el focus en el paper dels mitjans públics per suplir les mancances que poden provocar les restriccions degudes a la pandèmia: “La campanya electoral podria ser molt menys presencial que les campanyes tradicionals. Caldrà regular amb precisió quins actes es poden celebrar i en quines condicions i les mesures de prevenció necessàries, i també ampliar les vies de comunicació electoral a través de mitjans audiovisuals públics”. Un petit apunt que podría servir com a argument de consens per als partits.
Sigui com sigui, és difícil imaginar una campanya electoral sense recursos a la JEC i a les juntes provincials sobre la cobertura de TV3 i Catalunya Ràdio. I sense la intervenció d’ofici d’aquest òrgan administratiu.
1 
