En onze setmanes de confinament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hauria celebrat unes 82.000 vistes i compareixences judicials. Però en aquests dies de pandèmia només s’han celebrat 7.000. Així que s’han quedat 75.000 actes judicials sense celebrar. Unes xifres que no permeten albirar la rapidesa per tal d’aixugar aquest desfasament. Ans al contrari, l’objectiu és “reagendar” i utilitzar les tardes, ara bé no es recomana celebrar vistes i actes durant el mes d’agost. Ara bé, a les jurisdiccions civils, mercantil i civil la situació d’endarreriment pot ser “dramàtica”. Així ho han explicat aquest migdia el president del TSJC, Jesús Maria Barrientos i la Degana de Barcelona, Mercè Caso en una roda de premsa al Palau de Justícia.
Tant Barrientos com Caso han volgut posar en valor l’entrada amb força de les noves tecnologies a la Justícia. De fet, consideren que la tecnologia telemàtica ha arribat per quedar-se als palaus de Justícia tot i que caldrà retocar lleis processals per adaptar-la als temps de 5G. En qualsevol cas, malgrat que es treballi a les tardes -no es recomana el mes d’agost- i s’implementin mesures telemàtiques, la judicatura catalana ha advertit que normalitzar la situació va per llarg sinó es reforça la planta. “No es tracta de posar a la cua del retard existent les vistes previstes per aquests mesos de març, abril o maig, es tracta de reagendar a raó de cada jutge”, ha proposat Barrientos.
Un exemple, és que la setmana abans del confinament, es van dictar 16.941 resolucions i ara tot just s’arriba al 50%, sobre les 7.200. Ara bé, s’han pres mesures per tal d’amortir l’endarreriment provocat pel coronavirus que en alguns casos, com són els judicis socials, s’allargarà fins a darreries del 2021. Els Jutges es van incorporar a la seva feina el passat 12 de juny, tot i que molts en format de teletreball. Per anar xuclant tot el desfasament serà complicat malgrat la compra de 474 llicències per poder celebrar judicis per videoconferències o el treball de tardes. De tota manera, Barrientos s’ha mostrat escèptic en els judicis orals per videoconferència per qüestions de garanties processals.
De fet, cal comptar el volum de demandes que arribaran als jutjats mercantils, civils i socials arran de la crisi econòmica com concursos de creditors i demandes pels ERTO que encara complicaran més la situació de jurisdiccions tradicionalment col·lapsades. A més, cal tenir present dos handicaps. En primer terme, els espais i el temps per les mesures d’higiene que obligarà a la reducció de judicis diaris perls protocols de neteja i distància. En segon lloc, cal preveure el”retorn del paper”, és a dir, el gruix d’escrits que havia quedat aturat però que amb els tràmits telemàtics de moment s’ha evitat la congestió.
Així, la judicatura catalana insisteix que calen reforços i recursos no només per reagendar les suspensions, sinó per agilitzar el dia a dia dels jutjats amb les mesures d’higiene i seguretat i per millorar les condicions telemàtiques de l’administració de Justícia. La preocupació rau en l’entrada de demandes que haurà generat la pandèmia en tres mesos.
