La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha enviat als jutjats ordinaris de Barcelona la segona causa per desobediència contra l’expresident de la Generalitat Quim Torra, després que hagi perdut la condició d’aforat arran de la inhabilitació ferma del Tribunal Suprem pel primer cas de desobediència. De fet, les dues causes són similars, ja que en les dues ocasions Torra es va negar a retirar pancartes a favor dels polítics presos del balcó de la Generalitat. El setembre del 2019 Torra no va fer cas a l’ordre directa del TSJC, que li va donar 48 hores per retirar la simbologia, cosa que es va acabar fent després que els Mossos rebessin un manament judicial per fer-ho.
Un cop celebrades les eleccions europees i municipals el 26 de maig del 2019, Torra va tornar a penjar al balcó del Palau de la Generalitat una pancarta a favor dels polítics presos i exiliats i un gran llaç groc. El 5 de juny, Impulso Ciudadano li va requerir que retirés la simbologia, però Torra no en va fer cas. L’entitat unionista va portar el cas al TSJC l’1 de juliol. El 19 de setembre, l’alt tribunal va ordenar cautelarment al president de la Generalitat que retirés la pancarta en 48 hores, descartant així els arguments de la Generalitat. L’endemà, Presidència de la Generalitat va fer una nota de premsa on deia que no retiraria la pancarta. L’ordre de retirada va ser notificada personalment a Torra el 23 de setembre, i li donava 48 hores per complir-la. El 25 de setembre la Generalitat va presentar recurs de reposició i l’endemà la sala va comunicar als serveis jurídics de la Generalitat que la mesura cautelar no se suspenia, més tenint en compte la convocatòria d’eleccions generals. El divendres 27 de setembre al migdia una lletrada de l’administració de justícia va constatar que la pancarta i el llaç groc seguien al balcó del Palau de la Generalitat.
Per això, la sala va ordenar immediatament al comissari en cap dels Mossos d’Esquadra que manés la retirada de les pancartes i símbols. A primera hora de la tarda d’aquell divendres, dos treballadors de la Generalitat van retirat la pancarta a favor dels independentistes presos que penjava de la façana del Palau de la Generalitat. Hores després, el cantautor i exdiputat Lluís Llach, l’actriu Sílvia Bel, el periodista i exdiputat Antoni Baños i la portaveu de Somescola, Teresa Casals, van penjat una nova pancarta a la façana del Palau de la Generalitat amb el lema ‘Llibertat d’opinió i d’expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans’. La nova pancarta ja va substituir la que feia referència als presos la primavera anterior, quan la Junta Electoral va reclamar retirar-la. La novetat va ser que van col·locar una petita pancarta addicional en una de les finestres de la façana amb una imatge que reclama llibertat d’expressió.
El 4 de novembre següent, i a instàncies d’Impulso Ciudadano, la sala contenciosa-administrativa del TSJC va enviar a la sala civil i penal de l’alt tribunal català, un escrit en considerar que Torra va incomplir clarament la mesura cautelar dictada el 19 de setembre. Al febrer, el TSJC va obrir una causa penal contra Torra per desobediència. La defensa de Torra va presentar un recurs de súplica contra l’admissió a tràmit d’aquesta causa, però el tribunal el va rebutjar. Prèviament, ja havia desestimat les recusacions dels magistrats plantejades per la mateixa defensa.
