Les quantitats que reclama el Tribunal de Comptes a cada afectat

El Tribunal de Comptes va decidir aquest dijous rebutjar els avals de l’Institut Català de Finances per avalar els diners que aquest mateix òrgan demana als excàrrecs del Govern per participar en l’acció exterior de la Generalitat. En total demana 5,4 milions d’euros. Però qui són aquests excàrrecs? I quants diners demana el tribunal a cadascú? Al llistat hi apareixen moltes cares conegudes, però no necessàriament són els que més diners han de pagar. No obstant, el Tribunal de Comptes ja ha anunciat que procedirà a embargar propietats immediatament.

La llista

  1. Albert Royo, com a secretari general del Diplocat: 3.824.908 euros.
  2. Francesc Homs, com a conseller de la Presidència: 3.108.444 euros.
  3. Artur Mas, com a president de la Generalitat: 2.950.980 euros.
  4. Andreu Mas-Colell, com a conseller d’Economia: 2.950.980 euros.
  5. Raül Romeva, com a conseller d’Acció-Exterior: 2.220.058 euros.
  6. Carles Puigdemont, com a president de la Generalitat: 2.085.976 euros.
  7. Oriol Junqueras, com a vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia: 2.085.972 euros.
  8. Rosa Vidal, com a interventora de la Generalitat: 1.934.133 euros.
  9. Andrew Scott Davis, com a delegat del Govern al Regne Unit i Irlanda: 254.115 euros.
  10. Sergi Marcén, com a secretari general del departament de la Presidència: 187.340 euros.
  11. Joaquim Nin, com a secretari general del departament d’Afers Exteriors: 172.534 euros.
  12. Aleix Villatoro (departament de Relacions Institucionals i Transparència): 158.768 euros.
  13. Jordi Vilajoana, com a secretari de Presidència: 154.932 euros.
  14. Manuel Manonelles, com a delegat del Govern a Suïssa: 148.614 euros.
  15. Josep Manuel Suárez, com a delegat del Govern al Regne Unit: 121.175 euros.
  16. Luca Bellizzi, com a delegat del Govern a Itàlia: 100.798 euros.
  17. Amadeu Altafaj, com a representant de la Generalitat a la UE i delegat del Govern a Brussel·les: 70.123 euros.
  18. Marie Katinka, com a delegada del Govern a Alemanya: 51.772 euros.
  19. Roger Albinyana, com a secretari general d’Afers Exteriors i de la Unió Europea: 40.706 euros.
  20. Martí Anglada, com a delegat del Govern a França i Suïssa: 36.522 euros.
  21. Ewa A. Cylwik, com a delegada del Govern a Polònia: 31.010 euros.
  22. Maryse Olivé, com a delegada del Govern a França: 23.924 euros.
  23. Mar Ortega, com a delegada del Govern a Alemanya: 16.669 euros.
  24. Ramón Font, com a delegat del Govern a Portugal: 12.949 euros.
  25. María Badia, com a secretària d’Acció Exterior: 7.577 euros.
  26. Jordi Solé, com a secretari d’Acció Exterior: 6.699 euros.
  27. Erick Hauck, com a delegat del Govern als Balcans: 5.048 euros.
  28. David Mascort, com a secretari general del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació: 1.114 euros.

Sis encausats no es van acollir als avals

Els 28 càrrecs anteriors van participar en l’aval de l’Institut Català de Finances, però hi ha 6 persones més que van optar per altres vies: Adam Casals (delegat del Govern a Àustria, 144.048 euros), Albert Carreras (secretari general d’Economia, Finances i Coneixement, 4.518 euros), Francesca Guardiola (delegada del Govern a Dinamarca, 3.200 euros) i Mireia Vidal (interventora de la Generalitat, 3.331.631 euros) van afiançar les quantitats corresponents; i Pere Puig (delegat del Govern a Brussel·les, 1.177 euros) i Luis Bertran (secretari general del departament de Governació i Relacions Institucionals, 5.393 euros) van procedir al reintegrament de la quantitat requerida.

Comentaris

    Gonzalo Octubre 15, 2021 | 13:00
    A pagar, ladrones!
    Doctor Strangelove Octubre 15, 2021 | 16:52
    Tot això s'han gastat-robat? En fi, que paguin! Doc.
    D Octubre 15, 2021 | 20:10
    Que el Tribunal de Comptes no actua políticament? Ja! N’hi hauria prou en saber qui és cadascú, de qui és parent, de qui és amic, quina és la seva afinitat política que, per cert, va ser feta pública en el diari, no fa gaire: s’assembla més a una oficina de col•locació que a un tribunal. Una altra, no hi ha concepte jurídic més relatiu que el de malversació. El que per a uns, els dels sistema, és malversació, per als altres està ben empleat. Naturalment, les regles les fixen els primers. Una altre, encara: no es pot treballar per la independència dins de les regles marcades. Qui hi estigui disposat, també ha d’estar-ho a patir les conseqüències, les marcades per l’altre bàndol.

Nou comentari