Un traficant d’armes vinculat a l’emèrit esquitxa un jutge de Villarejo

Nova recusació del comissari jubilat, José Manuel Villarejo, a un dels tres magistrats que l’està jutjant per tres causes derivades de la causa Tàndem. En aquest cas, la recusació és contra el magistrat Fermín Javier Echarri, de la secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional, que ha decidir sobre peticions de pena que arriben a 109 anys de presó per suposades extorsions. Segons argumenta Villarejo en el seu escrit de recusació, al qual ha tingut accés El Món, el comissari va col·laborar amb el jutge per ajudar un traficant d’armes, amic del rei emèrit espanyol, Joan Carles de Borbó, tot per ordre del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Tot s’haurà de decidir en el judici que es repèn aquest dilluns a la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares, Madrid.

Segons l’escrit de recusació, en Echarri concorre la causa legal de recusació establerta a l’article 219 per pèrdua sobrevinguda de la deguda imparcialitat judicial objectiva i subjectiva, de la Llei General del Consell del Poder Judicial. El relat del comissari apareix després d’unes publicacions del seu diari personal a El Periódico de España i que ara Villarejo enriqueix amb detalls de la història. De fet, el mateix comissari emfatitza que “es tracta d’un altre assumpte encarregat pel CNI, vinculat una vegada més amb el rei emèrit”.

En aquest marc, l’advocat alerta que Villarejo “no tenia intenció de treure’l a la llum, si bé la manca de pudor i ètica amb què se segueixen filtrant el contingut dels seus diaris personals el col·loquen en la difícil situació d’haver d’anteposar el seu dret de defensa al, en aquest cas, qüestionable dret a la informació”. Tot per evitar les manipulacions i interpretacions interessades. 

El comissari Villarejo, en una imatge d’arxiu/EP

L’escrit subratlla que durant el 2013 i el 2014 es va demanar a Villarejo “actuar en aquells assumptes on altres enviats del CNI havien fracassat”. En el cas concret, es tractava de “buscar una sortida discreta al problema judicial que tenia el comerciant d’armes Abderraman el Assir al jutjat d’instrucció número 52 de Madrid, d’on era titular el magistrat Echarri”

El problema radicava, sempre segons la versió registrada pel comissari, que el propi El Assir es queixava que se li havia obert una causa a Espanya, per pressions de França, amb la intenció que Suïssa accedís al lliurament que en diverses ocasions se li havia denegat. Tot plegat arran d’un sumari francès obert per la sospita que pogués estar relacionat amb l’atemptat a Karatxi, el Pakistan, el maig del 2002, contra un autobús que transportava enginyers francesos experts de submarins nuclears. Un atemptat on van perdre la vida onze tècnics francesos. 

La versió d’El Assir era que l’aleshores govern del PP havia cedit a les pressions del jutge antiterrorista francès Jean Louis Bruguiere, i hauria donat ordres a l’advocacia de l’Estat per tal que iniciés una causa per delicte fiscal i així collava a les autoritats suïsses que no el volien extradir. El traficant d’armes també va avisar un suposat emissari del CNI que si el lliuraven explicaria fil per randa les implicacions “d’altes institucions de l’Estat” amb el tràfic d’armes. Villarejo manifesta que durant les “nombroses reunions” que va celebrar amb el traficant a Suïssa va constatar que tenia prou documentació per embolicar l’Estat en el negoci de les armes. En concret, de l’empresa Alkantara Iberian Exports. Una firma que, segons va informar al CNI i al ministeri de l’Interior, es va crear el 1978 entre les cases reials espanyola i la saudita i havia de servir per fer d’intermediari. 

Aquesta empresa tenia la seu fora d’Espanya per tal d’evitar la hisenda espanyola. El seu entramat mercantil, detallen els advocats de Villarejo, estava formada en un 50% saudita per Adnan Khashoggi a través de la companyia TRIAD INTERNATIONAL LTD. La meitat espanyola estava representada pel senador per designació reial i administrador i secretari personal de l’emèrit Manuel Prado i Colón de Carvajal, que aportava el capital de l’Institut Nacional d’Indústria i Focoex –empresa pública de comerç exterior–, amb un 25% cadascun. El Assir, segons Villarejo, tenia els comprovants que les comissions espanyoles anaven a parar a comptes de la Société Générale Alsacienne de Banque, que han estat objecte d’investigació de manera recent per la fiscalia belga i espanyola, per suposat blanqueig de Joan Carles de Borbó. 

Per intentar sortir de l’embús, Villarejo es va reunir amb el jutge ara recusat, que portava aquell cas. De fet, segons diu va ser presentat pel llavors jutge degà de Madrid, José Luis González Armengol, “com a conegut i acreditat representant de la seguretat de l’Estat”. “Per això aquest jutge encarregat del cas, ara recusat”, argüeix l’escrit,  “va acceptar la trobada i va posar en marxa les gestions sol·licitades” per Villarejo, que “es va identificar en tot moment com a servidor de l’Estat en una gestió sensible per als interessos nacionals”. Villarejo en guarda els documents.

Aquest dilluns, el tribunal s’haurà de pronunciar sobre aquesta recusació. De fet, ja és la segona. La primera va ser contra tot el tribunal i en especial contra la presidenta, per expressions pronunciades per la magistrada que es podrien considerar o entendre com a prejudicials per al dret a presumpció d’innocència i el dret a un jutge imparcial. El tribunal va demorar la decisió a la resolució del judici.  L’embolic està servit.

Comentaris

    Tela Gener 10, 2022 | 00:48
    Putrefacció institucionalitzada.

Nou comentari