Aquest dimarts, durant la tercera sessió del debat de política general, l’independentisme va perdre una desena de propostes de resolució perquè no es van comptabilitzar els vots de Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, després de molts dies de tensions entre JxCAT i ERC sobre la fórmula emprada pels junters per deixar clar que el Parlament no els considera suspesos malgrat la resolució del jutge Llarena. A darrera hora, l’acord entre ERC i JxCAT a la Mesa per validar els quatre vots es va esmicolar, i els republicans van votar amb el PSC i l’abstenció de Cs revocar la validesa dels quatre vots.
Des de l’exili belga, el diputat d’ERC Antoni Comín, conseller de Salut de la passada legislatura, creu que cal treure ferro l’aritmètica. “Em preocupa més el procés d’encontres i desencontres entre ERC i JxCAT que es va viure els dies previs a la votació, que no pas el resultat d’aquest estira i arronsa, perquè al capdavall aquest resultat em sembla l’única opció raonable possible”. En declaracions a El Món, considera que “hem de desdramatitzar la pèrdua de la majoria independentista a l’hemicicle, perquè veig que hi ha línies vermelles molt raonables tant per part de JxCAT com d’ERC, i només la renúncia a la majoria parlamentària les pot fer compatibles”. En aquest context, Comín recorda que és “membre del grup parlamentari republicà” i que parla en aquesta qualitat, i també com la persona que ERC va intentar restituir com a conseller de Salut, tot i que la seva restitució finalment no es va poder fer efectiva.
Pel que fa a la llista del president, que ha renunciat als quatre vots per mantenir-se en la posició que la delegació del vot del 31 de maig –anterior a la resolució de Llarena és vàlida-, la considera “una línia vermella absolutament comprensible voler mantenir intactes les opcions del president Puigdemont per a la seva restitució. És tan senzill com això, és el relat amb què es van presentar a les eleccions i les van guanyar. I és el relat del president Torra quan és investit. Per tant, si el president Puigdemont cedeix tots els seus drets a un altre diputat, corre el risc que perdi el dret a la restitució. I aquest dret, ni que sigui sobre el paper, el manté i l’ha de mantenir, perquè estem pendents d’una resolució del TC sobre la llei de presidència”. I en aquest sentit, Comin té clar que “no és el Parlament qui ha d’anul·lar aquest dret, en tot cas, si ho fa el Constitucional tombant la llei de presidència, després ja es decidirà què es fa”.
I per part d’ERC, el diputat republicà, que a hores d’ara no té delegat el seu vot, assenyala que “és també comprensible i raonable la línia vermella d’ERC quan diu que no vol que les decisions del ple puguin ser impugnades, encara que aquesta impugnació, si es produís, seria injusta”. A partir d’aquí, afegeix, “si respectem aquestes dues línies vermelles, que les decisions del ple no es puguin impugnar però que el president Puigdemont mantingui les seves opcions a la restitució, l’única solució és el que ha acabat passant, la pèrdua de la majoria”. En aquest escenari, sentencia el diputat exiliat d’ERC, “és el mal menor, que és cert que és un mal molt gran, però de tots els mals possibles, és el menor”. “Potser dient això no acabaré d’agradar del tot ni als uns ni als altres, però és el què penso”, remarca.
Sigui com sigui, Comin recorda que el Parlament va fer una votació en la qual “es va dir que els diputats no estan suspesos, per una qüestió de legalitat, de respecte a la divisió de poders i a l’Estat de Dret, de democràcia i de dignitat, i això s’ha de mantenir fins al final”. Sobre les conseqüències d’aquest canvi aritmètic, Comin també recorda que les dues tasques més importants d’un parlament són la investidura, “que ja està feta”, i els pressupostos, “que ja es va dir des del principi que el soci més probable són els Comuns, de manera que, políticament, canvien poques coses”.
Malgrat les tensions evidents que hi ha a hores d’ara en el moviment, Comin fa una “crida a la unitat de l’independentisme”, una crida que troba “de sentit comú: “Només podem guanyar aquesta batalla contra l’Estat espanyol si la fem junts i units en l’estratègia i l’acció, és tan obvi que no caldria haver-ho de dir”. Ara bé, aquesta unitat, afegeix, “només es pot donar si l’objectiu és fer la República. Si no anem units no hi haurà República, però si els objectius són uns altres, no anirem units”.
