‘The New York Times’ alerta que els presos són “un maldecap per a Espanya i Europa sencera”

El to respectuós de l'autor del reportatge contrasta amb les declaracions dures i intransigents que es recullen de les veus unionistes

El prestigiós diari The New York Times publica aquest dimarts un reportatge sobre el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. La peça periodística extensa, de fet, apareix també a la portada de l’edició nacional. “Criminal o màrtir?”, es pregunta el mitjà, que assenyala que Cuixart planteja un dilema polític a l’Estat espanyol. L’article recull unes declaracions de Cuixart en què afirma que “a ulls de molts països estrangers”, el president d’Òmnium és un “pres polític enmig del cor d’Europa”. El diari veu els presos polítics com “un maldecap diplomàtic per al govern espanyol i per a Europa sencera”, ja que han provocat “acusacions d’hipocresia contra una regió coneguda per exigir més llibertats democràtiques a tot el món”.

Veus unionistes intransigents

Preguntada pel cas, la ministra d’Exteriors espanyola, Arancha González Laya, nega que ni ell ni la resta d’independentistes empresonats siguin presos polítics. “Són polítics que han vulnerat les lleis”, diu la ministra en el reportatge. De fet, el diari contextualitza aquesta frase textual assegurant que, a més a més, la ministra recorda que “aquest cas porta records dolorosos d’altres moviments independentistes, inclosos els assassinats del grup terrorista ETA”. Uns paràgrafs després d’aquest parale·lisme entre el Procés i ETA, Espanya mostra també la seva pitjor cara amb unes declaracions duríssimes de l’eurodiputat de Cs Jordi Cañas: “No els perdono, perquè han trencat la nostra societat. Tinc amics amb els quals ja no parlo”. A la qual cosa, per cert, Cuixar, entrevistat pel mateix rotatiu, respon que no els demana perdó i que “és Espanya qui ha de canviar”.

Aquesta intransigència en les veus que representen l’unionisme espanyol, contrasta amb el to del relat del diari, extremament respectuós, amb Cuixart i amb Òmnium Cultural, una entitat que el reporter ha visitat i de la qual explica resumidament la història i recorda que va ser perseguida pel franquisme. Amb el mateix respecte tracta Carles Puigdemont, del qual també recull declaracions.

The New York Times relata que els “càrrecs draconians” pels quals va ser jutjat Cuixart “per una protesta van sorprendre fins i tot els experts legals que van dir que les lleis de sedició s’havien utilitzat poques vegades”. “Fins i tot els legisladors de la Unió Europea, de la qual Espanya és membre, han plantejat la seva situació”, assegurant que es tractava de “presos polítics”, i també ho han denunciat prestigioses ONGs de drets humans del món com Amnistia Internacional. “En algun moment Espanya haurà de reflexionar i preguntar-se: què faran amb mi? Eliminar-me? No poden”, adverteix Cuixart. En quest sentit assegura que ell mai no demanarà perdó, sinó que “ho tornaria a fer”.

Comentaris

    Gecko 04/05/2021 6:44 pm
    La imatge internacional d'Espanya des dels estats democràtics als quals no els hi cal afegir "consolidada", "madura", "homologada" ni "plena" a la democràcia, està molt tocada i cada dia ho està més, malgrat que alguns no ho apreciem del tot, en ésser un procés lent i constant, però, malgrat que els polítics, opinió pública i trolls espanyols no ho vulguin reconèixer, és així. Hem d'aprofitar-ho per a fer camí accelerat vers la independència.
    Delfí Artós 04/05/2021 6:05 pm
    Cal dir-ho, cap democràcia empresona líders d'associacions culturals per haver participat en manifestacions pacífiques o haver participat en desconvocar les esmentades manifestacions. Algú no comprèn, o no li crida l'atenció, encara, perquè els espanyols han d'afegir qualificatius com "consolidada", homologada", "madura" o "plena" al mot democràcia ? Cap estat democràtic ha d'afegir cap adjectiu o qualificatiu cada dia i tothora a la democràcia. Llibertat per als presoners polítics i lliure retorn de tots els exiliats !
    De mica en mica se'ls hi omple la pica 04/05/2021 5:53 pm
    Sí, la pica de la vergonya, ignomínia, indecència, immoralitat i cost internacional a l'estat espanyol se li omple des de fa anys, la incògnita està fins on podrà arribar el límit, pel fet que l'estat espanyol i el seu règim en forma de transició, tenen molta barra. El polític espanyol Perez Rubalcaba (1951 / 2019) ja ho va advertir als seus col·legues espanyols, "El estado [espanyol] pagará el coste de quitar de en medio a Puigdemont”. Els trolls espanyols ja poden seguir escrivint collonades, tard o d'hora la truita se'ls hi girarà. Temps. Mentrestant, hem de seguir treballant per futur i per la independència.
    Al gracioset Gonzalo 04/05/2021 5:39 pm
    Hi ha espanyolistes graciosets que menystenen la repressió franquista i ens intenten fer combregar amb rodes de molí. Al setciències Gonzalo algú li ha d'explicar que representà el franquisme per a la llengua i cultura catalana. Per començar allò que explica sobre Òmnium Cultural, no fou així com ell ho "interpreta". Si bé Òmnium fou fundat el 1961 sota el franquisme, ja havien passat 22 dels 36 de franquisme a banda del tancament entre 1963 i 1967. El franquisme amb els anys, vers els anys 60, va haver de fer algunes mínimes concessions de cara a la galeria internacional, com permetre certes publicacions, associacions o representacions teatrals en català. Alhora que l'antifranquisme va cercar vies per a fer front a la repressió, per excepte el mateix anys de la fundació d'Òmnium el 1961, també aparegué la mítica revista Cavall Fort sota l'empara i el paraigua dels bisbats catòlics de Solsona, Vic i Girona per a driblar les "lleis" franquistes que no permetien publicar en certs idiomes i segons què... O com certes parròquies permetien "reunions" culturals i polítiques, clandestines. Com això els hi podem contar un munt d'històries del gènere. Intentar fer creure a alguns poc informats, què el franquisme va "permetre" un munt de coses i no va perseguir Òmnium Cultural i un munt d'associacions, persones per motius culturals i no diguem polítics, o intentar fer creure que no n'hi havia per tant, o que foren "febles", és una mentida i fal·làcia que no podem permetre que alguns imbècils ens les refreguin pels nassos.
      Gonzalo 04/05/2021 8:05 pm
      Menuda parrafada...para acabar diciendo que en 1967 legalizaron esa asociación, permitiendo otras muchas, y en absoluto, persiguieron que la gente se expresara en catalán. Durante la dictadura, se crearon los premios literarios que tenemls hoy en día en lengua catalana. Eso es persecución?????
      4
      124
      Respon
        Un poco de decència, espanyolito... 05/05/2021 9:21 am
        Que no es una parrafada, es un zasca en to los morros!
        Tenim memòria 04/05/2021 9:49 pm
        Com us agrada menystenir, insultar la intel·ligència i auto-enganyar-vos per a gaudi propi. ÒC el desembre del 1963 fou escorcollada i clausurada per ordres del governador civil espanyol Ibáñez Freire fins l'any 1967. malgrat tot, Continuà treballant clandestinament en la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes entre els esmentats anys 1963 i el 1967. Això sí, el franquisme no s'atreví a empresonar cap President ni membre d'ÒC del 1961, any de la fundació, fins el 1977, cosa que si que ha fet la democràcia "madura", "plena", "consolidada" i "homologada" de la transició del 1978, la qual encara no l'han acabada. Vergonya.
        Al poca-solta Gonzalo 04/05/2021 9:47 pm
        5/08/1940: "Todos los funcionarios interinos de las Corporaciones provinciales y municipales de esta provincia, cualesquiera que sea su categoría, que en acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma, que no sea el oficial del Estado quedarán ‘ipso facto’ destituidos, sin ulterior recurso"; “único idioma nacional en actos de servicio”; 1939-1945: repressió sistemàtica; 1945-1955: L'estat espanyol pateix un intens aïllament internacional. La repressió anticatalana és encara molt intensa malgrat que hi ha una certa tolerància en actes no massius. 1955-1970: Hi ha una certa obertura del règim dictatorial franquista, es produeix una important expansió econòmica. La censura és més tolerant. Augmenta la presència de la literatura catalana; 1968/70-1975/78: Es produeix la decadència de la dictadura, alhora augmenta la resistència política. Hi ha una represa del teatre català. Qui no vol capir que va passar durant la dictadura del 1939 al 1978 i no sap distingir les etapes de la repressió és que és un pallús. Ara ens farà creure que tampoc hi havia pas CENSURA i ens posarà algun exemple dels anys 70...
    Empipat 04/05/2021 2:49 pm
    El artículo está firmado por Nicholas Casey, que mira por dónde - sólo hace CUATRO meses que lo han destinado a Madrid. Su " especialidad " es Latino America. Esto no lo ponéis, como tampoco tenéis 00s de publicar los comentarios en el artículo original. Que malos sois.
    Juan 04/05/2021 2:35 pm
    The New York Times, o la voz de su amo.
    Gonzalo 04/05/2021 1:28 pm
    Òmnium Cultural, una entitat que el reporter ha visitat i de la qual explica resumidament la història i recorda que va ser perseguida pel franquisme. ....pues poco sabe de su historia: fundada en 1961, en pleno franquismo, y legalizada en 1967. En 1969 crearon el Premio de Honor de las Letras Catalanas. Vaya persecución......!!!!!
    258
    629
    Respon
      Llamandote Gonzalo no puedes ser catalan... 05/05/2021 9:24 am
      Eres español, solamente...
      Tenim memòria 04/05/2021 5:13 pm
      Com us agrada menystenir, insultar la intel·ligència i auto-enganyar-vos per a gaudi propi. ÒC el desembre del 1963 fou escorcollada i clausurada per ordres del governador civil espanyol Ibáñez Freire fins l'any 1967. malgrat tot, continuà treballant clandestinament en la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes entre els esmentats anys 1963 i el 1967. Això sí, el franquisme no s'atreví a empresonar cap President ni membre d'ÒC del 1961, any de la fundació, fins el 1977, cosa que si que ha fet la democràcia "madura", "plena", "consolidada" i "homologada" de la transició del 1978, la qual encara no l'han acabada. Vergonya.
        Gonzalo 04/05/2021 8:10 pm
        Esta en prisión por delincuente.
          Teresa 04/05/2021 9:58 pm
          No cola, malgrat que els "tacitos" i "gonzalos" de torn tinguin al darrere tots els aparells de repressió, lawfare i de joc brut de l'estat espanyol, que els hi fa la "feina". Un estat on empresonen 9 anys a presidents d'associacions per haver organitzat i desconvocat manifs i per defensar la independència, no pot ésser enlloc ni mai un estat democràtic i els espanyolistes, malgrat que enyorin el maleït i fastigós franquisme, prou que ho saben.
    Rosa Marta 04/05/2021 12:49 pm
    Gracies a tots vosaltres sou molt bona gent.
    Donec Perficiam 04/05/2021 12:28 pm
    Estic d'acord amb el que expressa en Cuixart però no pas en deixar-se jutjar per el Tribunal de la Santa Inquisició Caspañol.... aixó MAI. La presó és un càstig injust imposat per un estat injust, orgullós i venjatiu que mai reconeixerà errors davant de ningú. Si s'hagueren exiliat 30 persones a Brusseles o Suissa....la cosa hauria anat molt millor i potser ara ja seriem una República. Quatre exil-liats en un país tenen un problema ells, però 30 de junts, el problema el té el país....i Bèlgica ho hauria solventat ràpid....
    Catalunya crema? 04/05/2021 12:16 pm
    Gràcies, amics per la vostra valentia. Però em sap molt greu que ho pagueu vosaltres quan érem prop de dos milions i mig els que ho volíem i ho volem. Em sap greu que ens conformem, som menys valents que vosaltres o ens falten líders? Ara amb el Covid és tot més difícil. Tinc dues esperances: ESCÒCIA i l'11 de Setembre. Penseu-hi ja cal que sigui sonat, ferm, una nova VIA CATALANA? a la vigília cada poble organitza una marxa de torxes? (Catalunya crema?
    Xavi 04/05/2021 10:29 am
    Chapeau!

Nou comentari