El Tribunal suprem ha desestimat els recursos contra la sentència de l’Audiència Nacional que condemnava el raper Pablo Hasél a 9 mesos i un dia de presó per enaltiment del terrorisme amb l’agreujant de reincidència i per injúries i calúmnies a la corona i ales forces i cossos de seguretat de l’estat. La Sala Penal li va imposar una pena de dos anys i un dia de presó que la sala d’apel•lació va rebaixar a 9 mesos i un dia i que ara l’alt tribunal ratifica. Hasél va ser condemnat per incloure al seu perfil de les xarxes socials comentaris en forma de tuits on incorporava vídeos que, segons el tribunal, incitaven a la violència, comentaris “d’enaltiment del terrorisme” i “vexatoris” conta la monarquia i altres institucions espanyoles.
La sentència ha comptat amb el vot a favor de tres magistrats i el particular dels altres dos, Miguel Colmenero i Ana María Ferrer, que consideren els seus missatges no es corresponen als delictes pels que se l’ha condemnat i que s’emmarquen en la llibertat d’expressió. 7 També que no contenen incitació a la violència i que no poden generar “risc mínimament valorable”. El vot particular considera que les expressions dirigides a la casa reial suposa “una posició ideològica, sense dubte desafortunada en les formes i parcial en l’anàlisi, que enfatitza el suport popular que a judici del seu autor, recolza el republicanisme que professa”.
El Suprem considera que els missatges no es poden emparar en el dret a la llibertat d’expressió quan “els fets provats recullen pluralitat de missatges publicats a Internet, amb accés obert, reincident en fets similars” en el passat i que tenen un “indubtable” caràcter de “lloança” de les “organitzacions terroristes” com el GRAPO i de “membres actius” de les mateixes. També conclou que la seva conducta va més enllà de l’expressió de “coincidència amb objectius polítics o de camaraderia” i comporta una “lloança”. A més, considera que contenen una “incitació” a la seva reiteració que “genera un elevat risc de que algun dels seus múltiples seguidors a les xarxes socials els intenti repetir”.
D’altra banda, la sentència, de la qual és ponent el magistrat Vicente Magro, remarca que no es de “sancionar penalment una discrepància respecte d’una ideologia política o social” sinó de “penar la incitació la provocació i el risc que genera en terceres persones”. A més, insisteix que la llibertat d’expressió no pot utilitzar-se com un “paraigües” o un “xec en blanc” per enaltir autors relacionals amb el terrorisme.
Pel que fa al delicte d’injúries i calúmnies a la corona i la utilització de la imatge del rei, considera que “no es pot admetre que formar part de la monarquia suposi una servitud de càrrega que obligui a acceptar l’emissió pública injuries i calúmnies”. En aquest sentit, conclou que les expressions que va utilitzar “no poden tenir empara en l’opinió personal” perquè “no hi pot haver llibertat d’expressió quan se supera la barrera del límit de la mera crítica”. Suposen, remarca la sentència, un “atac personal i directe a la casa reial i als seus membres d’una manera despiadada, atacant personalment als mateixos”.
Finalment, sobre les injúries als cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol, considera que es donen els mateixos supòsits que en els casos anteriors i que, en tots dos atacs, hi ha, a més, “actes de suport explícit a la violència contra ells”. La Sala d’apel•lació de l’Audiència Nacional el va condemnar a 9 mesos i un dia de presó i a una multa de 168 dies, amb una quota diària de 30 euros al dia (5.040 euros) pel delicte d’enaltiment al terrorisme. Pel delicte d’injúries a la corona i a utilització de la imatge del Rei, a dotze mesos de multa amb una quota diària de 30 euros (10.800 euros) i a quinze mesos més de quota diària de 30 euros (13.500 euros) per injúries i calúmnies contra les institucions de l’estat.
1 
