La Sala II del Tribunal Suprem ha arxivat la causa al president a l’exili Carles Puigdemont arran d’una actuació municipal quan era alcalde de Girona en no considerar que no hi ha delicte, tot i que apunta l’existència d’una infracció administrativa. La decisió concorda amb la posició del fiscal del Suprem, Fidel Cadena, que en el seu informe va reclamar l’arxiu.
En la interlocutòria, que signa Juan Ramon Bergudo, consideren que l’actuació municipal dels anys 2013 i 2014 quan Puigdemont era alcalde de Girona, de transferir fons del cànon municipal de l’aigua pel pagament de part d’una col·lecció d’art per l’ajuntament, va ser, a tot estirar una infracció administrativa, però en cap cas penal. Per tant, al·leguen que caldria anar a la jurisdicció contenciosa administrativa.
El cas va arribar al Suprem el març de 2020 a través d’una exposició raonada del Jutjat d’Instrucció número 2 de Girona, que relatava els fets d’aquesta operació municipal i considerava que hi havia indicis de la comissió per Puigdemont de delictes de prevaricació, frau a l’Administració i falsedat documental. L’instrucció apuntava que l’actual president exiliat havia subscrit els acords de compravenda de la col·lecció d’art de Fons “Santos Torroella” per a l’Ajuntament, i va decantar amb el seu vot de qualitat el suport de ple municipal al pagament de la primera part del preu -que s’enfilava un milió d’euros-. Els diners van arribar gràcies a una transferència de fons obtinguts pels contractes de concessió de la gestió del cànon de l’aigua.
La Sala entèn que si bé la transferència de fons no és permesa per la llei, no és un delicte sinó una infracció administrativa. L’alt tribunal recorda el respecte la seva jurisprudència que diferència entre una il·legalitat administrativa i la comissió d’un delicte de prevaricació, que en aquest cas es descarta. “Vist com a certa la il·legalitat administrativa, per haver-se utilitzat el cànon de l’aigua sense respectar els seus límits finalistes i pressupostaris, no es pot entendre que la resolució dictada ho hagi estat per òrgan incompetent, ni que s’hagi prescindit de les normes essencials del procediment, ni que sigui conseqüència de la comissió d’una infracció penal o expressió de la mateixa, sobretot si es té present que la desviació de finalitat pública avui constitueix sense més un il·lícit administratiu“, assenyala la interlocutòria
“Tampoc sorgeix un dol directe de voler substituir la legalitat pel caprici, sinó més aviat el propòsit d’estirar il·lícitament l’autonomia local superant les estretors de les limitacions que el cànon ecològic i la seva condició d’ingrés de dret públic imposava des de les Directives Europees i la legislació nacional i autonòmica, a les perspectives de gestió del municipi “, afegeixen els magistrats.
Per això, tot i considerar-se el il·lícit administratiu, en principi, inqüestionable i nítid, no reuneixen els fets els caràcters propis del delicte de prevaricació. En aquest sentit, el Suprem ressalta la seva jurisprudència destaca que “no es tracta de substituir la jurisdicció administrativa, en la seva tasca de control de la legalitat de l’actuació de l’Administració pública, per la jurisdicció penal a través del delicte de prevaricació”, que s’aplica en els casos en què l’actuació administrativa a més d’il·legal sigui injusta i arbitrària. També descarta el delicte de frau perquè no és “apreciable l’existència d’un artifici per defraudar l’Ajuntament de Girona”.
Finalment, la Sala tampoc comparteix que s’hagi produït un delicte de falsedat per Puigdemont, pel fet d’haver signat un decret de l’Ajuntament amb data 22 de maig de 2013 aprovant contractar l’estudi valoratiu de la col·lecció ‘Santos Torroella’, quan l’informe de taxació havia estat signat el 17 d’abril de 2013.
1 
