Aquesta setmana el PDeCAT ha anunciat que dona per mortes les negociacions amb JxCAT i que emprèn el camí electoral en solitari, encetant un procés de primàries aquest dilluns. Defensarà un projecte propi de país en l’eix social i la independència com a horitzó. En aquesta entrevista, el portaveu del partit, Marc Solsona, lamenta que el partit de Puigdemont no hagi “respectat” la personalitat del PDeCAT, que “s’ha desmusculat ideològicament durant dos anys en pro de la unitat”, i remarca que no hi ha converses amb el PNC de Marta Pascal.
Heu anunciat que el PDeCAT es presentarà al 14-F, de moment, en solitari. Què diferenciarà la vostra oferta electoral de la de JxCAT, on hi ha tots els càrrecs públics que han abandonat el PDeCAT per sumar-se al projecte del president a l’exili, i amb qui encara conviviu al Parlament i al Congrés en el mateix grup?
JxCAT ha fet creure que les diferències amb el PDeCAT eren simplement organitzatives i de noms, i la cosa no va per aquí. Nosaltres som hereus de la tradició política de Convergència i d’un model de país. En aquesta època de crisi com l’actual, la gestió, la governança, el model social és molt important més allà de la qüestió nacional. Som 100% independentistes i no farem una competició, perquè tots ens l’hem jugada i estem on estem per la causa nacional, però observem que algú vol aprofitar la crisi per canviar el model de país, quan nosaltres volem revisar-lo i modernitzar-lo, però no canviar-lo. En temes d’habitatge, model educatiu, economia productiva, medi ambient, gestió del món local, gestió de la immigració… Molts àmbits en què durant dos anys, davant l’excepcionalitat del moment polític i en pro de la unitat, nosaltres ens hem anat desmusculant ideològicament per intentar que no fos culpa del Partit Demòcrata que no s’arribés a grans acords de governança.
De fet, des del PDeCAT heu lamentat que el president Puigdemont i el seu entorn hagin fet un viratge cap al centre-esquerra. Ha estat, al vostre entendre, per la pressió d’ERC?
La llista de JxCAT de fa dos anys, igual que ho era la de JxSí, era una llista pensada per la transversalitat per sumar mirades en el camí de la independència, amb la restitució i la lluita antirepressiva com a eixos centrals. Però quan veiem que això no té aturador i ens adonem que cal governar el país i cal legislar, des d’alguns sectors de JxCAT es fan lectures més d’esquerres i arriba a visualitzar-se una negació del llegat de Convergència i un rebuig evident cap al PDeCAT i de tot el que representem. Ens han relegat.
Es refereix al canvi de consellers que va fer el president Torra?
S’ha fet una purga al Govern, és evident, però també se’ns ha relegat de tot arreu on tenim presència. Hi ha una clara intencionalitat que tot allò que hem representat desaparegui, però som molts associats i càrrecs de partit i territori que pensem que les nostres posicions tenen demanda a la societat. En tot cas, nosaltres no anem a buscar ni un mirall en ERC ni en la CUP, sinó que volem tornar a ser l’espai polític que representi la centralitat política del país, que ara no la veiem.
Per tant, de JxCAT els separen les polítiques socials i econòmiques.
Tenim mirades socials molt diferents, i quan l’objectiu nacional no està tan a prop com voldríem com per minimitzar l’eix socials, entenem que ara és moment de fixar posicions. Amb JxCAT es veuran molt les diferències amb una manera de fer i d’entendre la política. Per arribar a la independència hi hem d’arribar amb un país ric i pròsper, però hi ha qui creu que com pitjor, millor, i que com més confrontació, més gent voldrà fer la revolució. Veiem incompatible dir no a tot i a la vegada apel·lar a un bon govern. I volem defensar les nostres institucions.
JXCAT i ERC no les defensen prou?
Ara intenten minimitzar i desdibuixar les nostres institucions. Autonòmiques? Sí, però són les nostres institucions. Millorem-les, però no podem menystenir-les. I el PDeCAT aquí té l’expertesa de governança de molts anys a nivell territorial i de govern, i amb una visió que ens situï com a força de referència per a la gent que vol resoldre els problemes de veritat. No pot ser que segons qui governi, es doni més o menys valor a les nostres institucions, que ara per ara són autonòmiques, sí. Tenim un autogovern prou consistent per aspirar a quelcom més, no el podem menystenir.
Marc Solsona al Parlament, on 4 diputats del PDeCAT conviuen al grup amb JxCAT. ACN
El PDeCAT està més a prop de l’aposta per la taula de diàleg amb Madrid que fa ERC o de la ‘confrontació intel·ligent’ que proposta JxCAT?
El PDeCAT existeix per ell mateix. No necessita aliances ideològiques ni instrumentals, ni amb ERC, encara que hagi volgut prendre una derivada més pactista amb l’Estat, ni amb el president Puigdemont. Des que decidim que no hi ha acord amb JxCAT, som el PDeCAT i tenim entitat pròpia, i actuarem com a partit polític en tots ens fronts en què ho considerem necessari. Al Parlament, al Congrés o a qualsevol lloc. La teoria de la confrontació intel·ligent de què serveix? Tenim presó, exili i represaliats… no podem gestionar el país a nivell d’eslògans, necessitem propostes honestes de governança, on la veritat sigui un actiu i un valor.
Les enquestes tornen a apuntar a una majoria independentista, però no comptaven el factor PDeCAT. Els diputats del PDeCAT s’han de comptabilitzar al Parlament sense condicions si és perquè al Palau de la Generalitat hi hagi un president o presidenta independentista?
Ens presentem a les eleccions i creiem que podem tenir força representació, i serem un instrument útil per al país. No per anar per lliure deixem de renunciar a la independència, i tenim una complicitat amb el bloc independentista. A partir d’aquí, decidirem els riscos i les complicitats en funció de la força que ens doni la gent a les urnes. Però ara no farem política ficció.
El votant no hauria de saber si el seu vot servirà per investir un president independentista?
Quan un partit es defineix com a independentista és evident que a l’hora de prendre decisions que comportin una transcendència política l’eix nacional és molt potent, però haurem de parlar de tot. Perquè si només s’aborden els temes nacionals ja hem vist que després tenim problemes de model de governança. I veurem si tota aquesta gent que s’omple la boca amb la unitat considera el PDeCAT com un partit aliat estratègic o no.
Té la sensació que no és així?
Hi ha hagut aquestes setmanes meses de negociació estratègiques d’independentistes i nosaltres hem demanat ser-hi i no ens hi han cridat. Per tant, que no demanin al PDeCAT un xec en blanc per a tot i per a res. Si les forces independentistes veuen en el PDeCAT una part més del bloc i se’l reconeix i respecta, tot serà molt més fàcil.
Si es produís aquesta unitat, el PDeCAT entraria en un Govern on també hi fos la CUP?
En quants governs ha entrat la CUP? En quantes meses del Parlament?
La CUP s’hi ha ofert sempre.
Sí, sí, s’ofereixen però mai no hi entren…
En tot cas, diria als ciutadans independentistes que el PDeCAT no serà un problema per avançar?
Som un partit independentista que, avui per avui, se’ns ha fet fora del Govern. Per tant, en funció del respecte que es tingui cap al PDeCAT, el partit podrà participar més corresponsablement de qualsevol estratègia. Però per part nostra, estarem sempre oberts a qualsevol estratègia unitària de l’independentisme sempre que se’ns consideri un actor amb personalitat pròpia i no només un sumand. I és clar, ningú no dona xecs en blanc, perquè aleshores tindríem de president el president Puigdemont i el president Torra encara seria diputat, no? Tot això ha passat amb ERC. En qualsevol cas, el PDeCAT no serà un problema per a la independència i la unitat estratègica.
La coalició amb el PNC de Marta Pascal està descartada?
Per molt que s’hagi dit i escrit, nosaltres només teníem un mandat, transitar cap a JxCAT, i no ha pogut ser perquè JxCAT no vol cap relació amb el PDeCAT com a partit. I no, ni està sobre la taula ni hi ha converses amb el PNC. Som prou sòlids per no haver d’anar a buscar res al PNC. Insisteixo, el debat no era Puigdemont o Pascal.
La figura d’Artur Mas quedant-se al PDeCAT és un baló d’oxigen, vagi o no a les llistes electorals després que molts noms rellevants hagin abandonat el partit?
Hem tingut baixes molt significatives, i més que quantitatives tenen un component emocional i mediàtic que ha fet que es donés una sensació quantitativa. Però aquí no ha marxat molta gent. Tothom és lliure de poder militar on vulgui i ho respectem a tots els nivells. Però també hem de posar en valor la moltíssima gent que s’ha quedat, entre els quals, Artur Mas, que per a molts és el nostre pare polític, i per tant, és un plus de solidesa per al projecte.
El PDeCAT s’enfrontarà a les urnes al partit de Carles Puigdemont. Per a molts associats pot ser emocionalment complex.
Intentem diferenciar entre el partit de Puigdemont i el respecte al lideratge del president Puigdemont en tant que president legítim i principal actiu internacional de l’independentisme. Estàvem negociant amb la Crida i de cop i volta fan un nou partit i apareix el conflicte de la marca, però nosaltres som on érem! A ERC i a la CUP sempre se’ls ha respectat que no volguessin llistes unitàries, però ara al PDeCAT no se li respecta que vulgui defensar el seu projecte. Si tots ens diluïm en un mateix projecte, la idea de país queda molt més desdibuixada. Tristament, JxCAT ha pretès des del primer moment que renunciem al nostre corpus ideològic i fer-nos desaparèixer com a partit.
