La solidaritat dels Brigadistes, rescatada de l’oblit

Catalunya celebra els 80 anys del comiat de les brigades internacionals. Unes jornades realitzades a la Vall d’Aro, al Baix Empordà, presenten un estudi inèdit que permet identificar a Brigadistes enterrats a Sant Feliu de Guíxols
Els nínxols dels Brigadistes al cementiri de Sant Feliu de Guíxols
Els nínxols dels Brigadistes al cementiri de Sant Feliu de Guíxols | Ariadna Sala

Nom, cognoms, nacionalitat i edat. Els nínxols de 8 combatents estrangers que van lluitar i perdre la vida a l’Hospital número 4 de S’Agaró, al Baix Empordà, ja formen part de la memòria col·lectiva gironina. Unes banderetes en destaquen la seva procedència, i un petit rètol verd assenyala que es tracta de Brigadistes arribats des d’Itàlia, França, Canadà/EEUU i Polònia per combatre al costat del govern republicà a la Guerra Civil espanyola. A la part no catòlica del cementiri, una bandereta assenyala el nínxol d’una infermera procedent de centre Europa de qui no se sap la data de naixement, com la resta dels 7 soldats enterrats. En la majoria de casos, han estat 80 anys reposant dins dels murs del cementiri de Sant Feliu de Guíxols, en l’oblit pels que no en sabien la ubicació exacta, o pels que no en coneixien ni tan sols la seva existència. 


 

Un estudi realitzat per la investigadora Esther Bussot ha permès identificar els Brigadistes que van ser enterrats a aquest municipi així com molts d’altres que van anar a parar a l’Hospital núm 4, ubicat a diferents espais de la platja de S’Agaró (entre els quals dos hotels i alguns xalets) durant la retirada de les tropes republicanes durant el 1938, quan la línia del front anava pujant cap el nord i molts arribaven ferits del camp de batalla.

 

A principis d’octubre el cementiri de Sant Feliu va acollir el primer acte d’homenatge institucional dedicat a aquests combatents, on s’hi van fer parlaments de les autoritats d’agraïment als seus familiars i representants. Va ser l’acte més destacat d’unes jornades iniciades el setembre a la Vall d’Aro i dedicades als Brigadistes i on es va voler fer justícia 80 anys després de la seva retirada. “Mai s’havia reconegut la seva tasca solidària ni tampoc s’havia fet cap acte amb autoritats pel públic general d’agraïment a aquestes persones, i calia fer-ho encara que ja no hi siguin”, explica Sílvia Alemany al Món, directora del Museu de Sant Feliu de Guíxols, organitzador juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Empordà (IEDE) de la desena d’actes programats.


 

Brigadistes Internacionals a S'Agaró
Brigadistes Internacionals a S'Agaró | Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

 

 

El proper acte es farà el novembre amb la presentació de l’últim volum de l’IEBE, que inclou la investigació de Bussot, i el desembre la revista cultural “l’Arjau”, coordinada per l’Arxiu Municipal de Sant Feliu, clourà les jornades amb un número dedicat a la solidaritat internacional. El volum també inclourà la tasca del corresponsal de guerra britànic Jonh Langdon-Davies, establert a Sant Feliu de Guíxols i que durant la guerra civil va implantar ajudes a nens refugiats i escriptors catalans.

 

Tardor d’homenatges

 

Les jornades van endegar-se a les tres poblacions de la Vall d’Aro (Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro), i van comptar amb un seguit de projeccions, conferències, un itinerari i actes de memòria al voltant dels Brigadistes. Tot i que d’una banda l’objectiu és fer conèixer la identitat dels combatents que van arribar a l’Hospital de S’Agaró, la investigació sobre el qual es publicarà el proper novembre a la revista de l’IEBE; també s’ha volgut “fer memòria” d’aquest episodi “de solidaritat” que va viure Catalunya i Espanya durant la Guerra Civil.


 

Aquests homenatges es sumen a nombrosos actes organitzats arreu de Catalunya dedicats als prop de 35.000 homes i dones voluntaris, segons xifra SIDBRINT, des de més de 50 països que van venir a defensar la República. A Barcelona s’han fet actes des de les pròpies institucions, des d’entitats com l’Amical de les Brigades Internacionals i l’EUROM (European Observatory on Memories), i també des de centres de recerca com la Universitat de Barcelona. Tots ells han volgut homenatjar i fer memòria del comiat de les Brigades a la ciutat comtal, que va tenir lloc el 28 d’octubre del 1938.  

 

Homenatge als Brigadistes Internacionals al cementiri de Sant Feliu de Guíxols
Homenatge als Brigadistes Internacionals al cementiri de Sant Feliu de Guíxols | Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

 

 

La plataforma SIDBRINT

 

Les jornades han abastat diversos espais d’aquestes tres poblacions, que s’han ofert tant al públic general com també als instituts. Els diferents actes realitzats no només han servit per donar a conèixer aquests fets històrics, sinó que també han servit per seguir completant la base de dades i plataforma de memòria històrica SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), un projecte impulsat el 2010 per la Universitat de Barcelona i que a hores d’ara té indexada informació de més de 23.000 Brigadistes.


 

En aquest sentit, Alemany narra com el SIDBRINT, que es manté en un creixement constant gràcies a esdeveniments com aquest, ha pogut afegir a la seva base de dades informació relativa a un fotògraf holandès de Brigadistes arran d’una passejada inclosa al programa on hi va assistir la seva filla, que resideix a Sant Feliu de Guíxols. Com en tots els aspectes relatius a la guerra, Alemany assegura que va ser una experiència que va marcar els combatents tota la seva vida. I és que sobre aquest assumpte, la filla del fotògraf holandès va descobrir les fotografies que havia fet el seu pare dels Brigadistes abandonades en una caixa quan la seva mare va morir. No li havien explicat què havia vingut a fer a Espanya. “Va ser tant traumàtic que ningú li va voler explicar en vida”, relata la directora.  


El nínxol d'una Brigadista, al cementiri de Sant Feliu de Guíxols
El nínxol d'una Brigadista, al cementiri de Sant Feliu de Guíxols | Ariadna Sala

 

La solidaritat futura

 

“En un dels actes de les jornades es va passar una filmació de la diagonal de Barcelona acomiadant els Brigadistes. Molts d’ells ho feien a contracor, havien vingut a lluitar i no volien marxar”, sosté Alemany, fent èmfasi en el context de retirada de finals de la guerra, quan la decepció es barrejava amb l’esperança de molts d’ells de poder combatre als seus respectius països tant el nazisme com el feixisme. “Es replantegen moltes coses, no només el coneixement que diferent gent té d’una època que de fet no ens és gaire llunyana,  sinó que es pot reflexionar sobre fins on s’és capaç d’arribar per solidaritat”, valora Alemany. “Sorgeixen preguntes com: fins a quin punt a l’actualitat seriem capaços de fer una cosa semblant?




Comentaris
Ramon
Oblit? Oblit? Per déu, oerò si portem més temps d'adoctrinament totalitari en favor de l'Espanya republicana que van estar abans adoctrinant-nos també totalitàriament a favor de l'altra mitja Espanya!
Programa y otras informaciones
http://almeria-tomalanoticia.blogspot.com/2018/10/los-actos-conmemorativos-2018-de-la.html
@Ramon
Y casi tantos como de adoctrinamiento pujolista. Que en algunos casos tuvo efecto, por lo que se ve.

envia el comentari