Des de l’estiu de 2019, la direcció operativa dels Mossos d’Esquadra està portant a terme una reforma de les unitats d’ordre públic, la Brigada Mòbil i les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO). Una de les mesures més destacades és el canvi del Número d’Operatiu Policial (NOP), que identifica els agents que actuen en un operatiu d’ordre públic. Un codi alfanumèric que s’ha reduït, com va avançar aquest diari, per facilitar-ne la identificació: passa de 9 xifres a 6. És més, en un informe d’Interior lliurat el passat mes de maig al Parlament, informava que abans d’un servei es podia controlar per “sorpresa” si la traçabilitat del NOP era correcta respecte el TIP de l’agent.
En els propers dies, tots els efectius ja comptaran amb la serigrafia del nou TOP al pit, a l’esquena i al casc. De tal manera, que serà visible en 360 graus. Problemes de logística per la pandèmia n’han endarrerit la implementació, que ja fa més d’un any que està en marxa. Segons fonts del cos, la nova identificació al casc d’ordre públic també permetrà diferenciar els antiavalots dels Mossos dels de la resta d’efectius de cossos de seguretat que poguessin intervenir simultàniament, com els cossos estatals, Policia Nacional i Guàrdia Civil.
La mesura, però, no ha acabat de convèncer els sindicats majoritaris del cos. El portaveu de SAP-FEPOL, Toni Castejón, en declaracions a El Món, remarca que “no tenen res a dir sobre la mesura perquè així ho ordena el Parlament”, tot i que es queixa que no es va permetre als sindicats formar part del debat. Ara bé, sí que insisteix que aquest canvi converteix la Brimo en la “policia més fiscalitzada, perquè cap més ho té”. “Ens indigna perquè ens n’hem assabentat per la premsa, i sempre surten diners per a aquestes coses davant les mancances de material, com les furgonetes trinxades de la Brimo o la mateixa uniformitat, i ja no parlo de l’ARRO, que porten el mateix casc de fa 15 anys”, assenyala Castejón.
“Veiem una fiscalització cada vegada més profunda de les unitats antiavalots, i a més en unes manifestacions que acaben de manera violenta com hem vist darrerament a Barcelona”, detalla el portaveu del Sindicat de Policia de Catalunya, David Miquel. “Està molt bé fiscalitzar la policia, però cada vegada ens van retallant més: primer les eines que ens permeten mantenir la distància amb els grups violents, després una identificació específica, ara no agrada aquesta identificació i se’n fa una que els agents semblen anuncis…”, comenta Miquel. “Està molt bé fiscalitzar, però també m’agradaria que aquestes entitats de drets civils que promouen aquestes iniciatives defenssin els drets civils dels policies, condemnant agressions als policies i fins i tot es personessin contra els agressors dels policies, que els drets són de tothom”, ha reblat Miquel. En aquest sentit, també ha criticat que el departament d’Interior arrosegui els peus cada cop que s’ha de personar per defensar un agent que ha estat agredit.
Per a Miquel, hi ha una “estratègia des de fa temps d’anar reduint la capacitat dels antiavalots alhora d’actuar, les eines, execessiva identificació, i això no és res més que posar el focus sobre la policia, convertint-lo en el dolent, i no sobre el que produeix els aldarulls que motiva que la policia actuï, que sempre tingui la sospita que actua malament”. “No hi ha cap feina al planeta tant fiscalitzada internament com externament com la que fan els policies”, subratlla el portaveu de SPC. Miquel considera que caldria tenir més eines i més efectius.
1 
