El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha proposat impulsar la figura de “l’indult anticipat” pels membres del Govern que es troben a l’exili arran de la persecució judicial arran del Procés. Aquest és un dels punts claus del darrer informe emès per la Sindicatura sobre els indults concedits als presos polítics independentistes. A més, l’oficina de Ribó aposta de manera desacomplexada obrir el debat sobre la llei d’amnistia així com la reforma dels delictes de sedició i rebel·lió del Codi Penal. Per altra banda, el Síndic també titlla “d’incongruència la lloança que es fa de la utilitat pública de les persones encausades amb el fet que s’ometi de l’indult la pena d’inhabilitació absoluta“.
L’estudi del Síndic, presentat aquest migdia al Parlament, analitza els dos pronunciaments previs a la concessió dels indults, de signe completament contrari −l’informe d’indult de la Sala Penal del TS i la resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa−, i també s’analitzen les motivacions conegudes per concedir-los. Un estudi aprofundit que aporta tres conclusios i demana set actuacions concretes per part de les administracions. La primera conclusió és resta pendent un debat sobre l’indult anticipat a la resta de persones encausades penalment pel delicte de rebel·lió i sedició i que es troben en tercers països, “atès que la normativa aplicable ho preveu i tindria la mateixa contribució a la utilitat pública que s’ha argumentat en els indults atorgats”.
En aquest sentit, defensa una reforma immediata d’aquests dos delictes en el Codi Penal espanyol per tal “d’adaptar-los a l’actual context jurídic i social, reduir les penes en altres delictes i transformar la justícia en una d’inspirada en la justícia restaurativa”. Tantmateix urgeix insistir l’amnistia com “una mesura defensada per una part important de la població catalana i té un ampli ressò internacional”. A banda, el Síndic defensa que les Corts Generals podrien aprovar una llei d’amnistia plenament constitucional que permetria obrir una nova etapa basada en el diàleg en el marc de l’estat de dret.
Ara bé, el Síndic centra també la pilota en un fet que grinyola als arguments principals dels indults. És, pel Síndic, “la incongruència entre la lloança que es fa de la utilitat pública d’aquestes persones amb el fet que s’ometi de l’indult la pena d’inhabilitació absoluta per a càrrec públic”. A criteri del Síndic, “si aquestes persones són importants per al debat polític, no té cap sentit que se les exclogui de la vida política durant un llarg termini i que centenars de milers de catalans ja no les puguin votar”.
Per tant, les reclamacions del Síndics són curtes i al peu. D’aquesta manera, insta al govern de l’Estat a reconsiderar l’exclusió de les penes d’inhabilitació dels indults i que valori la concessió d’un ampli indult avançat per a les persones encausades pels fets vinculats als fets de setembre i octubre de 2017. En la mateixa línia, reclama la presentació d’un projecte de llei orgànica de reforma del Codi penal que derogui el delicte de sedició en la seva formulació actual i que asseguri que el delicte de rebel·lió només es pot cometre amb violència. I, finalment que “s’eviti el recurs a la jurisdicció penal per resoldre conflictes de naturalesa política, que han de ser objecte d’un diàleg basat en els principis de l’estat democràtic i de dret”.
En el mateix camí, demana al Congrés i Senat espanyols tramitar una llei d’amnistia “que faci taula rasa de tots els procediments penals relatius al procés ocorreguts a partir de 2010”. Els deures que posa al Parlament és un seguiment del compliment de les recomanacions que conté la Resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa 2381(2021). Així mateix, al Govern de Catalunya que reforci la prespectiva de gènere en el sistema penitenciari de Catalunya.
