El Síndic de Greuges creu que el Suprem vulnera els drets dels presos polítics

Rafael Ribó diu que no es poden vincular els permisos a tractaments relacionats amb el delicte de sedició

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha afirmat aquest divendres que la revocació del tercer grau als presos polítics per part del Tribunal Suprem vulnera diversos drets, com la llibertat ideològica, per vincular els permisos a la pràctica d’un tractament relacionat amb el delicte, o el dret al jutge predeterminat per llei, en considerar que el Suprem no està especialitzat en el control judicial de l’execució penal. També considera que la durada de la pena no pot ser un element que vagi en contra dels presos, ja que els nou polítics tenen entorns familiars i socials favorables a la seva reinserció.

En un comunicat, Ribó creu que “en la mesura que es condiciona la situació penitenciària al reconeixement del delicte, al penediment i a un programa de tractament connectat amb el delicte, les interlocutòries del Tribunal Suprem podrien atemptar contra la llibertat ideològica de les persones penades”. Aquestes persones mai no han negat els fets i n’han acatat plenament les conseqüències penals. “Exigir que s’accepti el caràcter delictiu d’aquests fets o que s’imposin com a tractament penitenciari, com a condició per obtenir un règim penitenciari determinat, programes adreçats a canviar les seves idees i creences, constituiria una vulneració de la llibertat ideològica que reconeix l’article 16.1 de la Constitució i de la llibertat de pensament de l’article 9.1 del Conveni europeu de drets humans”. “Renunciar a la pròpia ideologia s’ha de considerar una vulneració de la llibertat ideològica, en el sentit que indiquen tant el Tribunal Constitucional com el TEDH“, diu el Síndic.

Pel que fa a la durada de la pena com a element de valoració per obtenir el tercer grau, el Síndic creu que en aquest cas concret la revocació del tercer grau sobre la base del temps de compliment o durada de la pena “no té raó de ser, i encara menys que es consideri un tracte privilegiat respecte d’altres persones condemnades a penes llargues de privació de llibertat”. “La praxi penitenciària a Catalunya, emparada normativament, no exigeix que per ser progressat a tercer grau s’hagi de tenir la quarta part de la condemna complerta, ni molt menys la meitat, i haver gaudit de permisos”, recorda Ribó. Afegeix que “la legislació penitenciària només exigeix que la persona privada de llibertat tingui un entorn i un historial favorables. Quan és així, la persona privada de llibertat pot ser progressada a tercer grau sense la quarta part de la condemna complerta i fins i tot ser classificada inicialment en tercer grau”.

Nou comentari