La CUP ha dit ‘sí’ als pressupostos del Govern per al 2017. Però un sí condicional. “El Govern tingui preparat un referèndum no pactat i unilateral abans del maig i exectutat abans del setembre, però no hi ha més marge per a l’autonomisme”, s’ha apressat a explicar en nom del secretariat nacional de la CUP Quim Arrufat. Amb un resultat folgat a favor de donar suport al Parlament a Junts pel Sí, i per tant, a favor de continuar la legislatura de Carles Puigdemont i arribar fins al final amb el referèndum. Amb 39 vots a favor dels pressupostos, 22 en contra i 2 abstencions. Tot i que amb una més que probable divisió interna que la formació haurà de gestionar, els cupaires han posat punt i final a la possibilitat que Catalunya tornés a anar a eleccions autonòmiques i enviés a la paperera de la història del procés d’independendència com a mínim durant una bona temporada. La militància, representada al consell polític i el GAP que s’ha celebrat a Vilafranca del Penedès -on no hi tenen dret de vot els 10 diputats al Parlament- ha donat a la direcció del partit el “mandat definitiu” de permetre l’aprovació dels primers pressupostos pensats per deixar el país a les portes de la independencia, inclosa la celebració del referèndum com a molt tard el setembre de 2017.
La CUP emetrà 2 vots a favor dels pressupostos i 8 abstencions, emprant la mateixa fórmula que va fer amb la qüestió de confiança de Carles Puigdemont. Així ho ha anunciat en nom del secretariat nacional Quim Arrufat, que ha deixat molt clar que el sí de la CUP als pressupostos és un sí condicional per “deixar el camí lliure a la celebració del referèndum i al procés constituent. Però és un sí condicional, que té data de caducitat, si al setembre no hi ha referèndum, la CUP donarà per retirat el suport a Puigdemont i donarà per acabat aquest moment del procés”, ha etzibat Arrufat. De fet, els cupaires volen que “es pugui activar la via de ruptura abans de l’estiu, i que el Govern tingui preparat un referèndum no pactat i unilateral abans del maig”
“La militància de la CUP ha estat a l’alçada i ha debatut amb tota la lleialtat i alçada de mires del moment polític que viu el país”, ha explicat en nom del secretariat nacional de la CUP Quim Arrufat, que ha admès que fer avançar el procés d’independència i alhora provocar un sacseig social genera “contradiccions” pel moment polític. Arrufat ha remarcat que “no hi haurà referèndum si no tenim clar que sense desobediència no es pot trencar la legalitat espanyola imposada”, i això ha estat en el cor del debat polític “gràcies a la gent del carrer”. Però Arrufat també ha lamentat que “s’han produït diversos xantatges, el primer dels quals el post 9N, no voler convocar eleccions si Mas no era candidat, després la condició de fer una candidatura unitària per convocar eleccions plebiscitàries, i el final, els pressupostos autonomistes a canvi del referèndum”. En aquest sentit, els cupaires han justificat el vot a favor dels pressupostos com “una via oberta al referèndum”, però “sense xantatges”, ha insistit.
La diputada Eulàlia Reguant, que amb Benet Salellas s’ha encarregat del es negociacions dels pressupostos amb el Govern, ha expressat que, malgrat aquest sí condicional, “les nostres esmenes continuaran vives, per fer possible que els pressupostos s’acostin una mica a uns pressupostos justos per al país, perquè malgrat les cessions en renda garantida i ensenyament, aquests no són els pressupostos que necessita el país”. En aquest sentit, fa una crida als altres partits polítics perquè donin suport a la CUP en les properes setmanes per tal d’incorporar als comptes algunes de les seves esmenes. De fet, Reguant ha volgut deixar clar que si hi ha més diners en els pressupostos, “no és gràcies a l’esforç del Govern per augmentar els ingressos, sinó que aquests milions extra són fruit de la millora econòmica”. I encara més, Reguant ha defenat que la dècima de dèficit que ha augmentat el Govern per destinar a Ensenyament i sanitat, “és fruit de les polítiques de Montoro”.
Finalment, els cupaires han donat llum verda a uns pressupostos que, sobre el paper, han de deixar el país a les portes de la independència. Però el camí ha estat llarg. El 7 de juny de 2016, el Govern i JxSí rebien el ‘no’ definitiu de la CUP després d’un consell polític GAP molt ajustat, en què el veto als pressupostos es va imposar per només 3 vots: 29 a favor de mantenir l’esmena a la totalitat, 26 en contra i 3 abstencions. Era, de fet, una mena de ‘no tranquil’ com el que havia donat Antonio Baños a Artur Mas quan per segona vegada havia intentat ser investit president de la Generalitat el novembre de 2015, perquè la CUP obria la porta a començar a treballar en els comptes del 2017. El president Puigdmont, però, no va trigar a anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança per verificar si tenia o no el suport del Parlament per tirar endavant el full de ruta.
De resultes d’aquell sotrac polític de l’independentisme, el Govern va acabar modificant el full de ruta per a incloure-hi algunes novetats fruit de la negociació amb la CUP, la més rellevant de les quals és el ‘referèndum o referèndum’, pressupostat amb una partida explicita de 5,8 milions d’euros, però també millores importants en àmbits com l’ensenyament, la renda garantida i la inclusió de nous impostos mediambientals.
Recuperada la unitat independentista al Parlament, la següent gran prova de foc serà l’organització del referèndum, passant, abans, per la resposta el 6 de febrer als judicis de Mas, Ortega, Rigau i Homs per l’organització del 9N, i el setge judicial a Carme Forcadell.
