Setmana decisiva per a l’independentisme

Compte enrere per conèixer les aliances que donaran lloc a la formació d’un nou govern a Catalunya. Amb la data de la constitució del Parlament fixada per a divendres vinent, 12 de març, els partits encaren la recta final de la primera etapa de les negociacions –després caldrà concretar la composició de l’executiu–, que quedarà al descobert quan es conegui qui presideix el Parlament i qui ocupa els llocs clau a la Mesa de la cambra, en la qual es preveu que hi hagi, com en la legislatura passada, quatre dels set membres independentistes. Les negociacions s’estan produint amb molta discreció per part d’ERC, JxCAT, la CUP i també els Comuns, i com a mínim de forma oficial, només han transcendit contactes bilaterals. Però el cercle s’estreny i es dona per fet que el partit de Jéssica Albiach quedarà fora dels acords. I si bé ERC no ha tirat la tovallola en l’intent de sumar-los a un govern independentista –Pere Aragonès encara feia una crida aquest dijous a un govern virat a l’esquerra i progressista que reculli l’esperit del 3 d’octubre, malgrat que JxCAT i els Comuns l’han rebutjat des del primer dia amb vetos creuats–, el cert és que els contactes entre els republicans i el partit lila no donen fruits concrets, i cap representant no va assistir a la conferència de Pere Aragonès.

Amb els resultats històrics per a l’independentisme el 14F, amb 74 escons i el 52% dels vots, fonts republicanes i de JxCAT admeten a El MÓN que les urnes els demanen que “els independentistes s’entenguin” malgrat les discrepàncies i el final de legislatura agredolç entre els socis de Govern. I coincideixen a assenyalar que “no podem anar a unes segones eleccions”, perquè al seu parer, sense cap mena de dubte “posarien en escac” els resultats favorables a l’independentisme. I encara un altre fet que fa pensar que l’acord independentista està coent-se a bona temperatura: ERC i la CUP han activat els grups de treball sectorial conjunts. “Aquests grups s’han començat a reunir avui i seguiran treballant al llarg d’aquest cap de setmana”, afirmen en un comunicat conjunt d’aquest divendres. “La confiança mútua establerta des del 14F ha garantit un bon clima de treball entre les dues forces”, afegeix l’escrit. Les dues formacions s’han emplaçat a una nova reunió la setmana vinent per concretar-hi acords “substancials” per desbloquejar la investidura.

Ara bé, la velocitat de cocció del pacte és una incògnita. L’acord arribarà in extremis, com en la legislatura anterior, o començarà la setmana amb algun anunci? “Aquests dies intensificarem les negociacions”, apunten fonts dels junters i republicanes, que coincideixen també a assenyalar que a la constitució del Parlament divendres vinent s’hi ha d’arribar “amb un acord de legislatura ben tancat i sense fissures”. I aquí és on hi ha la clau de volta. JxCAT, però també la  CUP, exigeixen a ERC posar per escrit quin serà el full de ruta del nou executiu els propers quatre anys. El partit de Puigdemont, que des del primer dia va avisar ERC que no tancaria un acord a corre-cuita i que no estigués per escrit, no vol “repetir els errors” de l’anterior legislatura, en què considera que ERC “tot i tenir dos escons menys, va acabar imposant-se en molts àmbits”. Pels que fa als cupaires, ja han explicat en públic que no donaran suport a un executiu que pretengui fer una gestió autonòmica de la institució.

En aquesta ocasió, tant ERC com JxCAT, que tot indica que governaran amb el suport extern de la CUP, tenen clar que primer cal constituir el Parlament, ja amb un full de ruta pactat i acotat, i després, fins el 26 de març, data límit per iniciar el debat d’investidura, parlar del repartiment de poder. Això no vol dir que ERC i JxCAT no hagin pensat i preparat quines àrees volen ocupar a l’executiu i com s’hauria de repartir el poder. De fet, tots dos apostarien inicialment per mantenir l’esquema de l’anterior legislatura al Govern, 50% ERC, 50% JxCAT, amb la presidència per a ERC i la vicepresidència i Economia per als junters. I a tall d’exemple, com va explicar El MÓN, ERC ja té un pla per assumir la cartera d’Interior.

Ara bé, hi pot haver un factor que obligui a ajustar aquest percentatge, o a buscar altres fórmules compensatòries, si al Parlament la CUP ocupa un lloc a la Mesa que correspondria a ERC, com seria la vicepresidència del Parlament. Els seients a la Mesa no estan determinats per llei, sinó que són fruit d’un pacte entre partits, i en aquest cas, el PSC podria obtenir dues cadires per ser el cap de l’oposició, i la CUP, que ha fet el sorpasso als Comuns, ocuparia una secretaria. Però si ERC o JxCAT cedeixen un  altre lloc a la CUP, podria ser recompensat al Palau de la Generalitat, segons apunten fonts de la negociació a El MÓN, que admeten que aquesta “recompensa” encara no s’ha posat sobre la taula. I per altra banda, no es pot descartar que els Comuns acabin ocupant un lloc a la Mesa malgrat que no els correspongui, si així s’acordés entre les forces polítiques.

Un acord sobre els Mossos, clau de volta per a la CUP

Si el full de ruta per a la independència és un dels esculls de la negociació, amb visions confrontades entre les tres forces –i Oriol Junqueras i Carles Puigdemont són focus de pressió evidents amb estratègies clarament divergents-, el model policial català ha acabat tenint un protagonisme inesperat en les negociacions després que les actuacions policials durant els aldarulls per l’empresonament de Pablo Hasél hagin tornat a evidenciar divergències clares entre els partits independentistes sobre quina policia ha de tenir Catalunya. Però justament, aquest nou episodi de crisi als Mossos ha servit perquè la CUP trobi el seu espai en la negociació. I de fet, ERC i Junts s’han compromès amb la CUP a tirar endavant una moratòria dels projectils de foam, que la Brimo no vagi als desnonaments i retirar les acusacions de la Generalitat contra les persones denunciades per suposats delictes comesos en manifestacions. Ara bé, els cupaires, que en qualsevol cas hauran de ratificar entre la militància qualsevol decisió d’implicar-se en la governabilitat de les institucions, inclòs el suport parlamentari a Pere Aragonès –enllestiran les bases d’un acord programàtic per negociar a les assemblees obertes d’aquest diumenge i dimarts–, també tenen sobre la taula qüestions en matèria social, que semblen assumibles per al nou executiu, com ara un pla de xoc social per fer front a la crisi econòmica derivada de la pandèmia.

Sigui com sigui, aquest cap de setmana es produiran “algunes trobades”, i dilluns podria ser el dia clau per acabar de concretar un acord a tres bandes sobre el full de ruta del nou Govern que pilotarien ERC i Junts. De fet, fonts republicanes i junters donen per fet que la CUP no anirà al Palau de la Generalitat, però veuen cada vegada més a prop que s’impliqui de forma directa en el Parlament, que aquesta legislatura ha de ser l’epicentre de la confrontació amb l’Estat com ja ho va ser amb Carme Forcadell i l’1-O.