Les sentències escrites en llengua catalana durant l’any 2019 van ser 20.750, la qual cosa suposa un 8,5% del total de sentències i un augment del 0,8% respecte el 2018, unes xifres que situen les sentències en català per sota del llindar del 9% per cinquè any consecutiu. Així ho ha explicat el Departament de Justícia de la Generalitat aquest dimecres en un comunicat, en el qual ha destacat que el català “té un ús residual en els jutjats”, i ha reclamat que els jutges tinguin l’obligació de conèixer el català.
La demarcació de Girona contínua sent la que té un major percentatge de sentències escrites en català amb un 15,5%; seguida de Lleida amb un 11,6%; comarques de Barcelona, un 8,1%; Barcelona, Ciutat de la Justícia i L’Hospitalet, un 7,5%; Tarragona un 5,6%; i en últim lloc es troba Terres de l’Ebre, amb un 3,7%. El Departament ha reclamat a l’Estat que la llengua catalana sigui un requisit obligatori per poder exercir a Catalunya: “El Ministeri de Justícia va incorporar el coneixement de les llengües estrangeres com a mèrit puntuable en les noves proves de selecció de funcionaris, però en canvi el català no és ni un requisit ni un mèrit”.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha defensat que els jutges haurien de tenir l’obligació de conèixer la llengua del país perquè és “un dret dels ciutadans” que el servei públic de la justícia utilitzi el seu idioma. “Estem molt lluny del que hauria de ser la normalitat. És un incompliment de garantir els drets fonamentals de la ciutadania”, ha assegurat Capella, que ha dit que l’Estat incompleix les obligacions que el Consell d’Europa demana per donar compliment a la carta de llengües minoritàries.
