Són el vot de defensa dels drets dels animals, però són també un vot protesta. El PACMA –Partit animalista contra el maltractament animal- va irrompre per primera vegada en unes eleccions municipals al País Basc l’any 2003, i el 2006 va fer la seva primera incursió en uns comicis autonòmics. Va ser a Catalunya, i el PACMA va obtenir 13.700 vots. Des d’aleshores, el partit animalista no ha faltat a cap contesa electoral i ha anat augmentat el seu suport fins a obtenir gairebé 40.000 vots a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya (0,88% dels vots) del 21 de desembre del 2017. Ara però, i a l’espera que el Tribunal Constitucional resolgui un recurs, la papereta del PACMA desapareixerà el 14F –si el TSJC manté vigent la decisió de mantenir els comicis en aquesta data.
“Som víctimes d’un sistema que no és just, fa molts anys que avisem que l’exigència dels avals a partits no és constitucional, perquè un partit no ha de justificar quants suports té per presentar-se a unes eleccions, és un dret constitucional. Cal modificar la llei electoral”, denuncia en declaracions a El MÓN la presidenta del PACMA, Laura Duarte. De fet, Duarte té clar que si el partit animalista no ha pogut recollir els avals –en recollia de mitjana 10.000, i s’ha quedat en 3.000- és pels efectes de la pandèmia: “Recollir signatures amb les restriccions de mobilitat, el confinament local, la distància de seguretat i totes limitacions degudes a la crisi sanitària, que volem complir estrictament, és molt difícil, i això ens ha deixat injustament apartats de la democràcia”. A les darreres eleccions espanyoles, el PACMA va aconseguir 320.000 vots a tot l’Estat, més que EH Bildu, Coalición Canaria, Navarra Suma, Compromís i el Partit Regionalista de Cantabria, però en cap província no va sumar el 3% per entrar en el repartiment d’escons.
El PACMA era contrari a celebrar les eleccions el 14 de febrer per la situació sanitària, i insisteix que “no està garantida la protecció de la salut pública”. En tot cas, Duarte confia que aquest parèntesi obligat, si no és que el Constitucional obliga la Junta Electoral Central a proclamar la seva candidatura, no suposi una pèrdua definitiva de suports: “Penso que la gent que ens vota no deixarà de fer-ho en propers cicles electorals, però sí que quedarà òrfena una part de la ciutadania catalana que creu que els partits de sempre no tenen cap interès a protegir els animals. A Catalunya hi ha situacions molt greus de maltractament animal i només el PACMA alça la veu”, alerta la presidenta del partit.
Però el PACMA també recull un vot protesta que no necessàriament prioritza la qüestió animal. “Tenim votants que ens han triat perquè estan farts de la resta de partits, perquè volen una altra manera de fer política, conscients que aquest sistema de valors predominant no funciona. I el PACMA els ofereix la possibilitat de canviar-lo. És un vot protesta molt conscient”, conclou Duarte, que considera que aquests 40.000 vots del PACMA obtinguts el 2017 aniran al comptador de l’abstenció: “No crec que qui vota el PACMA ara voti un altre partit si no hi som”.
2 
