Més embolic al procés del Tribunal de Comptes contra més d’una trentena d’alts càrrecs de la Generalitats amb alguna relació amb Exteriors del 2011 al 2017. Aquest dimarts, la defensa de Carles Puigdemont, ha presentat un nou escrit davant l’estranya “desaparició” de la documentació on es reflecteixen dos vots concurrents de dos membres de l’organisme a la decisió d’embargament dels béns per valor de 5,4 milions d’euros. De fet, són uns vots que tot i no ser particulars, sí que difereixen o expressen una queixa en tant el procés.
L’advocat Gonzalo Boye va demanar els escrits, la instructora del cas va respondre que “els desconeixia” i en una resolució posterior, corregeix i assegura que “no són rellevants per al cas”. Davant la nova resposta, en un nou escrit de recurs al que ha tingut accés El Món, l’advocat demana “suspendre el procediment incautatori fins que s’aclareixi la situació”, que es lli lliurar la documentació ocultada i, a més, declarar la nul·litat de totes les actuacions des del moment de produir-se la vulneració de drets, amb la corresponent retroacció de les actuacions”.
Aquest spin-off del procediment es va encetar quan Infolibre.com va publicar l’existència d’aquests dos vots concurrents emesos per Enriqueta Chicano i Felipe García. El 22 de juliol, Boye en constatar que no es trobaven en la documentació tramesa a les parts pel Tribunal la va reclamar. La resposta de l’organisme va ser just l’endemà assegurant la instructora del cas, Esperanza García, que desconeixia l’existència d’aquests documents i que ho demanés a “l’òrgan corresponent” del mateix Tribunal. El mateix dia, el lletrat va presentar un nou escrit considerant la decisió de no ajustada a dret, la instructora replica que els documents sol·licitats -que havia dit que desconeixia- no són rellevants per al cas.
Un canvi de criteri que l’advocat contesta amb tota la força. “Francament, resulta insostenible des de qualsevol lògica que una resolució administrativa sigui dictada en desconeixement una documentació i, malgrat això, es pugui establir que aquesta no és rellevant a l’efecte de la confiscació en la que s’ha embarcat la Delegada instructora”, es llegeix. En aquest marc, insisteix que encara que el “procediment tingui naturalesa jurisdiccional o administrativa -o la que es consideri oportú donar-li a cada moment per part de la Delegada instructora-, no es pot sustentar en decisions que, sens dubte, presenten un marcat caire arbitrari“. Així subratlla que primer afirmés que desconeixia l’existència dels vots concurrents i després que no són necessaris pel procediment. D’aquí que l’advocat exigeixi la suspensió del procediment “fins que s’aclareixi el que realment està passant amb aquests vots concurrents”. Un desori que l’advocat vol aclarir abans d’executar els béns.
