Jordi Turull ha estat el primer líder polític del procés que ha presentat una demanda per vulneració de drets fonamentals davant el Tribunal Europeu de Drets Humans a Estrasburg. Ho ha fet just l’endemà que el primer líder civil dels condemnats pel Tribunal Suprem ho fes; en Jordi Cuixart. El recurs s’ha registrat aquest matí a Estrasburg i ha estat presentat pel seu advocat, Jordi Pina, el portaveu jurídic de JxCAT, Francesc Homs, i el president a l’exili i eurodiputat, Carles Puigdemont. De fet, tots tres han explicat el contingut del recurs i l’interès del recurs a Europa per tot l’espectre de la repressió judicial espanyola contra el Procés. “A Europa el terreny és neutral i els àrbitres no estan comprats”, ha assegurat Puigdemont. L’advocat de Turull ha destacat la “coordinació” entre tots els advocats dels presos i ha explicat que abans de presentar la denúncia la va fer arribar a la resta dels lletrats.
La demanda a Estrasburg consta d’un formulari de 13 pàgines i una ampliació de 20 pàgines. Ambdòs escrits relaten de manera sintètica els fets per ampliar més la vulneració de drets fonamentals com el dret a tenir un jutge predeterminat per la llei , a un jutge imparcial, el dret a la pressumpció d’innocència, el dret a reunió. En la demanda l’equip de Jordi Pina detalla de manera directa i clara els fets que constaten la vulneració d’aquests drets, afegint els informes del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU, l’informe del Consell d’Europa i, sobretot, els vot particular de dos magistrats del Tribunal Constitucional.
L’escrit, al que ha tingut accés El Món, és especialment dur respecte la vulneració del jutge predeterminat per llei. En aquest sentit, remarquen que el Tribunal Suprem no tenia la competència per jutjar-lo perquè residia en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De fet, Pina qualifica “d’innovadora” la interpretació sobre el lloc de realització d’un delicte. Sobre la imparcialitat judicial, els lletrats al·leguen vulneració de l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, en tant que els magistrats i fiscals que han participat en el judici oral i la condemna han utilitzat la “primera personal plural com ara la estrategia que sufrimos i presentant-se ells mateixos com a víctimes”. Aixñi mateix, aproten whatsapp, articles i entrevistes on es comprova, atès el criteri dels advocats, aquesta manca d’imparcialitat.
Pel que fa a la pressumpció d’innocència, la demanda denuncia que España global, l’entitat del ministeri d’Exteriors que cuida la imatge d’Espanya a l’exterior, “va fer una campanya per informar dels fets que es jutjaven amb declaracions i documents on es considerava obertament els processats culpables o se’ls comparava amb lladres o violadors”. També la demanda és especialment incisiva en denunciar la vulneració dels drets de llibertat d’expressió i reunió pacífica. Precisament, en aquest punt, els lletrats remarquen el vot particular de Juan Antonio Xiol i Maria Luisa Balaguer. Així, acusen a la sentència de Manuel Marchena “d’anar més enllà del tenor literal possible de l’article 544 del Codi Penal”. “Resulta sorprenent”, afegeixen amb crua ironia, “que el senyor Turull i els membres del Govern fossin condemnats per promoure un alçament quan cap altre ciutadà a Catalunya n’ha estat processat”. Així mateix denuncien la manca de mínima precisió en la definició de la conducta sediciosa. En aquest sentit, subratllen que “la greu pena imposada te un efecte clarament desincentivador en l’exercici de dos drets fonamentals més: la llibertat d’expressió i de reunió pacífica”.
Hi haurà ampliació.