Sánchez, Rull i Turull collen al TC per la desídia amb els seus drets polítics

Ofensiva jurídica contra el silenci del Tribunal sobre les mesures de llibertat reclamades en un dels recursos claus

Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull n’estan tips de la dilació del Tribunal Constitucional i, sobretot, que passi de llarg de les seves peticions en coherència amb els seus drets polítics. La defensa de tots tres, dirigida per Jordi Pina, ha presentat aquest migdia un escrit davant del Tribunal Constitucional per exigir una “resolució amb caràcter urgent de la mesura cautelar” que suposava la “suspensió” de la condemna de la sentència del procés quan van assolir la seva condició de diputats.

 

A l’escrit, al que ha tingut accés El Món, es descriu la situació insòlita i “sorprenent” que viuen els presos polítics en els seu camí jurisdiccional. A més, del ‘silenci’ del Tribunal Constitucional davant les peticions de les mesures de la defensa en les resolucions que admeten a tràmit els recursos. En canvi, sí que s’han resolt les cautelars en els recursos d’empara posterior, com els interposats contra la mateixa sentència.

 

En l’escrit registrat avui, el lletrat Pina reclama concretament als magistrats un posicionament sobre la llibertat dels seus clients sol·licitada en el recurs que va interposar el 21 de novembre de 2019 i que no va ser acceptat a tràmit fins cinc mesos després, el 6 de maig de 2020. Un recurs admès però en canvi que manté els magistrats muts i a la gàbia amb la solicitud de llibertat dels presos per la seva condició de diputats.

 

Aquest recurs es va presentar per vulneració de l’exercici de drets polítics en relació a la immunitat parlamentària, després que assolissin la condició de diputats. De fet, el recurs al Constitucional no el van poder presentar fins el 21 de novembre, perquè fins 11 dies abans de la publicació de la sentència el Tribunal Suprem no va resoldre els recursos de súplica dels presos polítics sobre el cas. El recurs demanava la nulitat de la interlocutòria de 3 d’octubre i de les actuacions judicials amb posterioritat a l’adquisició de condició de diputats de Sànchez, Rull i Turull. A més el 20 de desembre de 2019, van aportar la resolució del TJUE sobre Oriol Junqueras i la seva immunitat parlamentària que reforçava les seves peticions. Amb tot això, se sol·licitava la nul·litat de la sentència perquè havia continuat el procés sense demanar el suplicatori. La petició era clara, suspendre els efectes de la condemna.

 

El Constitucional no es pronunciava sobre aquest recurs. Davant del silenci, la defensa va presentar recordatoris el 10 de gener, el 3 de març i el 19 de març. Finalment, el Constitucional va resoldre el sis de maig, -el mateix dia que va admetre a tràmit el recurs contra la sentència que els condemnava a 99 anys de presó- En aquesta interlocutòria no deia absolutament res de les cautelars sol·licitades, com la posada en llibertat fins la resolució del recurs. El 7 de maig es va tonar a presentar un escrit reclamant la posada en llibertat i advertint que si no s’atorgava, es procediria a interposar un nou recurs d’empara.

 

 

Per a la defensa, malgrat que l’empara va ser interposada amb anterioritat als  recursos d’empara contra la Sentència condemnatòria , i més enllà que tots ells van ser admesos el mateix dia 6 de maig, “desconeixen el pronunciament de Tribunal sobre la mesura cautelar interessada”. “Mesura cautelar que, a més, és exactament idèntica a la sol·licitada en els recursos d’empara interposats contra la Sentència condemnatòria, pel que la demora no té cap explicació”, remarca l’escrit. La demanda de la que ara Sànchez, Turull i Rull reclamen les cautelaríssimes es va interposar per la vulneració de drets fonamentals de participació en afer públics en relació a la garantia de la imunitat parlamentària al negar-se el tribunal de Manuel Marchena a reclamar el suplicatori. Ara la defensa entén que el desgavell de les decisions i la demora constata una estratègia de vulneració constant dels drets fonamentals.

 

Nou comentari