La proposta de reprovació de l’actuació de la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, amb relació a la commemoració del dia de les forces armades presentada per Cs ha estat admesa a tràmit aquest dimarts. Borràs, va declinar la invitació de l’exèrcit espanyol a participar a l’acte commemoratiu del dia de les forces armades espanyoles amb una carta dirigida a l’inspector general de l’exèrcit espanyol, Fernando Aznar Ladrón de Guevara. La presidenta va justificar la seva absència pel posicionament del rei espanyol Felip VI en els fets de l’1 d’octubre i especialment pel discurs que va fer el 3-O. “Com a presidenta del Parlament de Catalunya no puc acceptar aquesta posició del cap de l’Estat. Presideixo la institució que és seu de la sobirania popular de Catalunya i, com a tal, em dec a la ciutadania que ens ha donat la confiança. Per tant, declino la seva invitació a l’acte commemoratiu del dia de les forces armades espanyoles”, va concloure. En canvi, Carrizosa va lloar el discurs de Felip VI l’octubre de 2017 per justificar aquesta proposta de reprovació: “Defensava els nostres drets i llibertats, com també fan les forces armades”.
Borràs rebutja assistir a la presa de possessió del nou cap de la Guàrdia Civil
Aquest dimecres, la presidenta Borràs va declinar la invitació d’assistir a la presa de possessió del nou cap de la Comandància de la Guàrdia Civil a Barcelona. En una carta a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, la presidenta carrega els neulers contra l’Institut armat, al que descriu de “policia patriòtica” i li retreu les actuacions del Primer d’Octubre o casos contra els CDR, com Tamara Carrasco o els encausats en l’operació Judes. A la carta, a la que ha tingut accés El Món, Borràs recorda que és presidenta del Parlament i que “és seu de la sobirania del poble de Catalunya”. Com a tal, emfatitza que es deu “a les aspiracions legítimes de la ciutadania del país que defensa el seu dret a decidir el seu futur polític”. “Les imatges”, continua, “de la violenta actuació dels agents del cos de la Guàrdia Civil durant l’1 d’Octubre del 2017 no es poden esborrar de la nostra memòria col·lectiva”.
“Sóc ben coneixedora de les pràctiques que aquest cos, actuant com a policia patriòtica”, insisteix Borràs per destacar “que ha dut a terme per perseguir la dissidència política, com en són un clar exemple casos com el de de Tamara Carrasco o els nou CDR’s detinguts en el marc de l’Operació Judes, tots ells ciutadans d’aquest país i víctimes d’aquesta persecució política revestida d’operació policial”. També inclou com a motiu per declinar l’actuació, que el mateix dia 10 té lloc, a Tremp, el lliurament del 53è Premi d’Honor de les Lletres catalanes. “Per tant, hi assistiré pel bé de continuar donant suport com hem fet sempre, a la llengua i la cultura catalanes”. La presidenta, amb aquests arguments, s’acomiada amb el rebuig formal a la invitació i “transmet el desig que l’actuació d’aquest cos assoleixi als estàndards democràtics que s’esperen d’una força de seguretat d’un estat membre de la Unió Europea”.
16 
