Un dels punts forts de la defensa del Major Josep Lluís Trapero és el pla de detenció del president Carles Puigdemont i el seu Govern ideat per la Prefectura dels Mossos. De fet, va ser una bomba inesperada tant a la testifical del Major al Tribunal Suprem com en la prova practicada, ja amb més detall, a l’Audiència Nacional. Concretament, en les concrecions i els mails dels dos adjunts a Trapero, els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero. Però no era la primera vegada que els Mossos preparaven un pla de detenció d’un president. Ni de bon tros. Així ho indica l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, en les seves memòries del procés independentista.
En el llibre “Cap fred, cor calent” (Columna, 2020), Mas relata la seva vivència de la instrucció i judici al Tribunal de Justícia de Catalunya acusat de desobediència per la consulta sobiranista del 9N. Un relat en què el president deixa clar que tenia coll avall que els Mossos el detindrien si ho ordenava el TSJC. En concret, en el llibre narra que hi havia una proposta, qualificada “d’atractiva”, de posar “cordons humans” que “físicament impedíssin” l’accés al Tribunal dels acusats, a més de Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau. “La imatge d’un expresident i membres del seu Govern sense poder ser jutjats per la pressió de la gent hauria fet la volta a mig món”, assevera Mas en el seu llibre.
Aquesta opció, però, va ser descartada per Artur Mas, i segons al·lega ell mateix, va ser una decisió raonada en base dos motius. Un de “pràctic” perquè el judici s’acabaria celebrant. I en segon terme, per un motiu “més polític”. “Hauria posat els Mossos contra les cordes”, admet. “Si no ens presentàvem al judici hauríen rebut ordres de detenir-nos i conduir-nos davant el Tribunal”, alerta. “No volia que la policia que havia ajudat a crear hagués de patir el cost de la imatge de detenir-me”, conclou Mas. “I encara menys a canvi d’un fet que no es podia evitar”, insisteix. “Mai m’ha agradat fer el milhomes i aquest cop tampoc no ho faria”, afegeix.
Una explicació que concorda amb fonts consultades per aquest diari que constituïen la Prefectura de la policia catalana en aquells moments. “És evident que vam contemplar aquesta possibilitat quan van aparèixer informacions sobre el suposat bloqueig del Tribunal”, rememoren. De fet, en aquella época recorden que a la policia no li tremolava el pols si havia de detenir càrrecs electes com va ser el cas de l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, o el regidor de la CUP a Vic, Joan Coma, davant la seva persistència en desobeïr les citacions judicials.
En aquest sentit, el relat de Mas donant per feta la seva detenció si desobeïa el Tribunal, ve avalat per les polèmiques declaracions que va fer l’aleshores director general de la Policia. El febrer de 2017 que en una entrevista al programa Aquí Parlem, de TVE va advertir que si els jutges ho ordenaven els Mossos de detindrien a qualsevol autoritat, com podia ser la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
