El portaveu del grup d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián, ha preguntat al Ministeri de l’Interior si pensa investigar les amenaces contra els familiars de Pedro Álvarez, el jove del districte barceloní de la Verneda que el 1992 “va ser assassinat per un agent de la Policia Nacional a l’Hospitalet de Llobregat durant una discussió”, segons es llegeix a l’escrit que ERC ha registrat a la Mesa del Congrés. A la mateixa pregunta Rufián inclou els integrants de la Plataforma Pedro Álvarez, que també han rebut amenaces per “acovardir-los”o bé perquè “cessin” l’activitat reivindicativa. Rufián pregunta, a més, si el Ministeri ha fet cap investigació interna a l’entorn del cas, o les raons per les quals no ho ha fet en cas negatiu. “Pensa el Ministeri investigar la procedència de les amenaces per descartar que provinguin d’estaments relacionats amb el mateix Departament d’Interior o de membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat?”, recull la bateria de preguntes presentades pels republicans al Congrés. “Quines són les iniciatives que pensa dur a terme el Ministeri per evitar que es produeixin casos com el d’assassinat de Pedro Álvarez o altres abusos policials del mateix tipus?”, indica la tercera pregunta.
A l’escrit els republicans recorden el crim i alerten que si el Tribunal Suprem no corregeix el posicionament, la justícia espanyola “decidirà deixar oficialment el cas sense resoldre ni jutjar”. Tant l’Audiència Provincial de Barcelona com el Jutjat d’Instrucció número 4 de l’Hospitalet de Llobregat “s’han negat a reobrir diligències i a fer noves indagacions”, lamenta el partit. En aquest escenari, a finals del 2020 “serà inevitable la prescripció del cas” sense que “s’hagi esclarit la veritat sobre qui i per què un policia nacional va disparar al cap Pedro Álvarez aquella nit del 1992”. Davant d’aquesta realitat, ERC considera que la fiscalia “hauria d’obrir el cas” per evitar la “sospita” que l’Estat no vol fer noves indagacions abans que el crim prescrigui. I lamenta que els “abusos policials i de poder”, en alguns casos amb la “mort dels agredits”, són un fet “massa habitual” que alguns grups polítics denuncien “des de la transició”.
Finalment també recorden que organismes com el Comitè contra la Tortura de l’ONU o Amnistia Internacional han denunciat “en moltes ocasions” que “no només hi ha casos de maltractaments i abusos de poder” sinó que “la justícia i els poders executius no actuen amb l’eficàcia deguda per acabar amb la impunitat”.
