Rosa Maria Sardà va tornar al juliol la Creu de Sant Jordi en considerar que no la mereixia "ateses les circumstàncies"

Ho explica la realitzadora Isabel Coixet en un article publicat a 'El País' on també s'explica que l'actriu va retornar personalment el guardó al Palau de la Generalitat
L'actriu Rosa Maria Sardà i l'activista Míriam Hatibi, durant l'acte que s'ha fet a la plaça de Catalunya al final de la manifestació contra el terrorisme
L'actriu Rosa Maria Sardà i l'activista Míriam Hatibi, durant l'acte que s'ha fet a la plaça de Catalunya al final de la manifestació contra el terrorisme | ACN

L'actriu i directora teatral Rosa Maria Sardà ja no té la Creu de Sant Jordi, una de les màximes distincions que atorga la Generalitat de Catalunya, perquè la va retornar el passat 24 de juliol. Així ho assegura la realitzadora Isabel Coixet en un article que publica 'El País'. L'escrit explica que Sardà va fer la devolució personalment, acostant-se a peu al Palau de la Generalitat, on va entregar la distinció i una nota manuscrita on explicava que "ateses les circumstàncies, ella no es considerava mereixedora de la distinció. Per aquest motiu la retornava i demanava, a més, que l'esquela que el Govern sol publicar als diaris quan mor un dels guardonats "tinguessin a bé d'estalviar-se-la". Sardà va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1994 i recentment va ser notícia per ser una de les 367 personalitats que va signar el manifest '1-O Estafa antidemocràtica', que també va rubricar la mateixa Coixet.


Amb un títol amb doble sentit -'La Rosa i el Sant Jordi'-, Isabel Coixet explica com es va desenvolupar aquell dilluns d'estiu en què Rosa Maria Sardà va decidir retornar la Creu de Sant Jordi. "El que anava a fer, en el fons era un crit d'auxili, un cop de puny sobre la taula, un ja n'hi ha prou, un no puc més", explica la realitzadora, que afegeix que l'actriu "portava temps meditant-ho". "No ho va dir a ningú perquè sabia que intentarien dissuadir-la i en aquells moments, després d'una llarga malaltia que estava superant, no se sentia amb energia suficient per discutir i defensar la seva decisió. Només volia executar-la", afegeix l'escrit.
 


El relat segueix amb Sardà baixant pel carrer Pau Claris, primer, i després per la Via Laietana fins arribar a la plaça de Sant Jaume, on va recordar al seu amic, l'escriptor Terenci Moix i la capella ardent que es va instal·lar a l'Ajuntament quan va morir on, amb un to sorneguer, sonava la cançó de la banda sonora de la 'Blancaneus' de Walt Disney i la tonada: 'I go, I go, it's after work we go'. "En Terenci l'hauria entès. En Terenci l'hauria acompanyat. I després haurien rigut, parlant del que es diví i el que és humà davant d'un parell de gintònics", revela l'article. 

Coixet afegeix que a l'entrada del Palau de la Generalitat va preguntar a la funcionària de torn, que al principi no la va reconèixer i no va entendre la pregunta. Fet l'aclariment, va ser atesa per un altre un funcionari que, després d'encaixar-li la mà amb força, la va conduir a un petit despatx. El treballador no va amagar la seva sorpresa davant la petició de Rosa Maria Sardà, fins que ella va treure d'una carpeta la distinció i una nota manuscrita on explicava els motius de la devolució i on demanava que el Govern no publiqués, quan ella morís, cap esquela als diaris, com sol fer-se per la defunció dels qui han rebut la Creu de Sant Jordi. La sorpresa no va quedar aquí, ja que Sardà va demanar al funcionari un "rebut" conforme s'havia retornat la distinció. En el comiat, ella va insistir: "Això de l'esquela ha quedat clar, veritat?".
 


L'autora de l'article narra que quan l'actriu i directora va tornar a sortir al carrer "es va sentir trista i lliure". "És el preu a pagar per tenir una implacable brúixola moral que et marca a cada moment les accions que has de fer per ser coherent, malgrat qui li pesi i passi el que passi", indica. "Encara que et costi amistats, repudi, odi, insults, incomprensió", afegeix. Rosa Maria Sardà i Isabel Coixet van ser, junt amb 365 personalitats del món de la cultura i professionals de diversos àmbits, a més de 60 entitats, els sotasignats del manifest '1-O Estafa antidemocràtica', que es va donar a conèixer al setembre. Rosa Maria Sardà també va rebre al 2016 el Gaudí d'Honor a la seva carrera, premi que no va anar a recollir, entre d'altres, per motius de salut. Una de les seves darreres aparicions públiques va ser el passat 26 d'agost, en la lectura del manifest que va compartir amb l'activista i portaveu de l'associació islàmica Ibn Batuta, Miriam Hatibi, arran dels atemptats de Barcelona i Cambrils.





Comentaris
autoodi
Quina llàstima fa aquesta pobra comedianta. L'haver de donar les gràcies cada dia als seus amos de Madrid perquè li donin feina fa fer aquestes bestieses. De fet, millor, perquè no sé com carai se li va donar la Creu de Sant Jordi. Apa, noia, posa't bona i cap a Madrid hi falta gent! No sé si als llepaculs (les, en aquest cas) que vénen de Catalunya a Madrís els (les) donen la Creu de Isabel la Catòlica. Ja va fer bé el Mainat en engegar-la a dida.
Anna
Doncs ezpero que si a més, va rebre una quantitat econòmica, per petita que fos, la retornés amb els interessos corresponents. I que li lliuressin un rebut. Res més a dir.que segui i esoeri ara un reconeixement del Ministerio de Cultura.
problemes d'expressió
Que algú, "ateses les circumstàncies", sigui més o menys mereixedor d'una cosa és una frase que no fa sentit. En seria mereixedora en unes altres circumstàncies? Potser de cinema, en sap. Però d'expressar-se, pitjor que un nen de primària
Cartanya
Tot el que aquí es diu, due ser correcta, pero manca una ultima nota; "la susodicha" aquella ex florista de les rambles, (obra teatral), Va intervenir en la manifestació de la assemblea a la plaça de Catalunya, enaltint en la seva veu teatral, el que aquell dia tocava. Poc després va sortir aquesta escrit totalment respectable pero tambe espanyolista en el que ella i estava d`acord, per això m`en recordo, per que no tenia sentit el que va dir a la plaça Catalunya amb el seu posterior posiciona
josep
fastigosa com el seu germà
flama
totalment d acord en que no la mrrexia
IGNORANT
I que li dira en Honorato..... Ara podra colaborar a Cronicas marcianas, perdó volia dir madrileñas....
XX
Aquesta distinció es concedeix amb una lleugeresa que la devalua.
Elisa
Ben fet, a Madrid li ho reconeixeran !!
Hemeroteco
Una persona amb dignitat, ......per cert Rufi no ha tornat ? i en Llach ha anat ja a viure a Senegal?
I qui li va donar?!!!!
Qua surf alguna noticia d'aquesta dona siempre em ve a la memòria l'entrevista que li van fer quan es va aprobar la llei antitabac, on la olt burra deia que havia estat a l'aeroport fumant sota un cartell on es prohibia fumar. I és que més val caure en gràcia que ser graciosa... Quina desgràcia! (és el que té ser sociata -de m.-)
Onix
Molt bé Sardà això és coherència, els teus interessos i els teus complexos estan a madrid i zones d'influència, allà potser et donaran el premio Cervantes o princesa de Asturias, mentre que aqui no hi tens res a fer. Las coses com mes clares millor i nosaltres mes contents de no tenir gent que té el cap espès.
Bacoretta
A un altar el dia del Corpus, es una santa i els sans el seu lloc son els altars .
Jordi(Català i Suís)
Els Països Catalans són plens de "collabos". És el nom dels col.laboracionistes francesos amb els ocupants Alemanys del 1940 al 1945. Més que "collabos" la majoria dels nostres botiflers són clarament traïdors i enemics. Pel que fa a la Creu de Sant Jordi, la podrien tornar tots els qui l'han rebuda perquè si més no és una vergonya de creu quan la va rebre el repugnant traïdor falangista i feixista Huan Antonio Samaranch.
Josep Maria
Visca el reciclatge!
Jogusbelt
Quin disbarat haver concedit la Creu de Sant Jordi a una anticatalana curta de gambals. Em recorde al doctor "honoris causa" Mario Conde i el "nobel" Vargas Llosa.
Gauche Divine
Aquí tenim una altra representant de la Gauche Divine. Es veu que fer veure i dir que corries davant dels grisos, encara que el que realment feies era prendre gin tònics, suma punts, però si et van obrir el cap l'1-O era per participar en una "estafa" democràtica, no sra. Sardà? Seguim esperant una carta "d'intel·lectuals", sobre la deriva autoritària de la teva estimada Espanya. Vergonya!
La única realidad es que" ateses les circumstàncies".
Los adoctrinados bobos, carentes de cerebro, han sufrido el engaño más grande de la historia, y lo peor de todo es que a pesar de su triste vida y de su odio congénito, siguen siendo bobos.
baldric
Una actuació més. Dolenta com totes.
marc
I del 155 no dius res sarda? Aixo si que es una bona estafa
Tot per les garrofes del mercat espanyol
I la Coixet torna a escriure al diari Arriba, perdó El Pais, fent campanya contra Catalunya. Després, pobreeeta, es queixarà de que la miren malament si surt al carrer. Mentres ni una paraula de protesta per la repressió i els presos catalans. No seré jo que pagui 10 Eu per veure la peli d'aquesta hipòcrita ploramiques. Com en Serrat, un altre que escriu al vomitiu El Pais, ... del Messi i diu que no vol parlar del "prucés", fent servir terminologia de troll de SCC.
Moi
Sí. Ja ho sabem que ets una botiflera, igual que el teu germà.
Jojo
El millor de tot, el to de resistent I l'autoimportancia que es dona. I "entre gin tonic I gin tonic" descriu molt be el seu activisme.
Enric
És difícil superar el grau de cursileria del relat de la Coixet.
Menys mal
Menys mal que hi ha catalans que son capaços de enviar a la merda a un Govern autonómic secidiòs, delinquent i, sobre tot, mentider, que s'ha carregat la comvivençia a Catalunya. Som molts. No ens callareu.
Cartanya
Per menys mal: sobre la frase "que s'ha carregat la convivència a Catalunya", agrairia mol un aclariment; per que si els catalans volem la independència trenquem la convivència?, i PER QUE si vosaltres voleu la unitat no?.
pep
Si senyora, ben fet !! Cap a Madriz que hi falta gent i segur que els fas riure molt !! A nosaltres ens fas plorar, gracies a l´actuació dels teus.
Estratègia
per trobar feina a Madrit! Quin melodrama, Sardà!
Esteve Serra
I tant que no se la mereix la creu de Sant Jordi. Ara bé que expliqui que vol dir aquest gest. Renuncia a ser catalana? El govern que li va atorgar la medalla no era pas independentista, abomina dels independentistes o bé de Catalunya?
Polo
Muy bien hecho
Nur3
M'agrada el cinema de la Coixet, i m'agrada la manera d'interpretar de la Sardà. I respecto el fet de tornar la Creu de Sant Jordi, es lliure de fer-ho. El que no comparteixo es la teatralització amb què s'ha fet. Li treu honestedat, al meu entendre.

envia el comentari