Robert Manrique, víctima d’ETA: "On són les víctimes del terrorisme dels CDR?"

L'expresident de les víctimes catalanes del terrorisme lamenta que, amb aquesta acusació de la Fiscalia a una activista del CDR de Viladecans, "s'està banalitzant el terrorisme"
Robert Manrique, víctima d'Hipercor
Robert Manrique, víctima d'Hipercor | Jordi Borràs

Robert Manrique (Barcelona, 1962) és una de les 45 persones que van resultar ferides en l'atemptat perpetrat per ETA el 19 de juny de 1987 a l'Hipercor de Barcelona. En aquesta entrevista amb 'El Món', Manrique es mostra indignat pel fet que la Fiscalia acusés d'un suposat delicte de terrorisme i rebel·lió a una activista del CDR de Viladecans: "És una exageració. Totes les víctimes del terrorisme amb les que he parlat m'han dit això", revela. A més, interpel·la directament al govern espanyol: "Espero que el ministre Zoido es dediqui a ajudar a les víctimes del terrorisme, i destini recursos a això, en comptes de buscar recursos per criminalitzar a gent que fins ara mai ha causat cap ferit". 


 

Quina va ser la primera sensació que va tenir quan va saber que s’havia detingut una activista dels CDR per un suposat delicte de terrorisme?

Volia saber què havia passat exactament. Els delictes que fan servir són rebel·lió, sedició i terrorisme. I, encara que soni a broma, el primer que vaig pensar va ser que ho estaven fent per ordre alfabètic. I amb la ‘u’ quin delicte imputaran? Usurpació? Primer t’ho prens mig a broma, però quan veus que va de debò, et preguntes: Unes persones que tallen carreteres estan fent terrorisme? Doncs no. No em cal ni mirar la llei. No pot ser. No s’entén.


Ha parlat amb advocats?

Sí. Estic envoltat d’advocats, tot i que jo no ho sóc, i el que vaig fer ràpidament va ser parlar amb ells. I tots em deien que no té sentit. La llei parla d’organització criminal. De veritat algú pensa que els CDR són una organització criminal? Si la resposta és sí, on són les víctimes? Han tallat autopistes, hi ha cap víctima? No. Han aixecat barreres dels peatges, hi ha víctimes? No. Han cremat uns neumàtics, hi ha cap intoxicat? No. Per tant, si suposadament és terrorisme, on són les víctimes? Si volen, que discuteixin sobre si són desordres públics, però terrorisme...

 

Vostè es va sentir utilitzat o humiliat quan va llegir la notícia?


El que vaig sentir és que s’estava banalitzant el terrorisme. Comparant el tall d’una carretera amb un atemptat, el que es fa és minimitzar el mal que causa l’atemptat. És curiós que estiguin tan preocupats pels CDR i no per les víctimes del terrorisme. L’any 2014 vaig portar un dossier al ministeri de l’Interior amb 280 víctimes d’atemptats a Catalunya. Amb tota la informació. I els hi vaig dir: “Els podeu buscar? Els informeu?” La resposta va ser: “Qui vulgui alguna cosa que ens vingui a veure”. I no es van voler ni quedar el dossier. I després ve Fernández Díaz o Zoido als homenatges a les víctimes d’Hipercor. Però a quin homenatge véns? Què és això? Si no m’ajudes ni a buscar a les víctimes!

Amb aquest argument, tothom que talli una carretera per protestar serà un terrorista...


Efectivament. Els pagesos que tallen carreteres, també serien terroristes ara? Els miners no només tallaven carreteres, tiraven boles de ferro a la policia, s’enfrontaven, cremaven neumàtics, i ningú els ha acusat de terrorisme. De debò que les víctimes que conec em diuen que això és una exageració.

 

Tallar una carretera o aixecar barreres dels peatges podria ser com posar una bomba o disparar un tret al clatell a algú.

Exacte. És cert que la condemna seria menor. Ara bé, el delicte sí que és el mateix. Això és molt exagerat.

 

Per quin motiu creu que l’Estat fa això?

Voldria pensar bé i no m’agrada desconfiar de la gent. Però si no desconfio no li trobo cap lògica. I ho fan just ara, que Alemanya li ha donat una clatellada a la justícia espanyola? És estrany. I et fa pensar malament. Les pròpies víctimes del terrorisme amb les que parlo em diuen que vigili què escric no sigui que em fiquin a la presó. Li estàs dient a una víctima del terrorisme que vigili el que escriu per si l’acusen de terrorisme?


 

Coneix víctimes del terrorisme que són membres dels CDR?

I tant! També n’hi ha d’altres que no tinc ni idea de què pensen ni a qui voten. Però conec tres víctimes del terrorisme que formen part dels CDR. I estan molt indignats. Senten impotència. No estan decebuts, perquè aquesta etapa ja l’han passat. Es que ara ha arribat un punt en que també es barreja el terrorisme amb els temes socials. Al final els pensionistes que surtin al carrer a protestar i tallin el carrer Aragó, també seran terroristes? Doncs més d’un decidirà no anar-hi, per si té un problema. Quina pena...

 

Creu que al final s’acabaran imputant delictes a les persones simplement per pensar diferent de la línia oficial que marca l’Estat?

És possible, perquè en part ja estan fent això.

 

Robert Manrique dedica el seu temps lliure a treballar per les víctimes del terrorisme
Robert Manrique dedica el seu temps lliure a treballar per les víctimes del terrorisme | Jordi Borràs

 

 

De nou, s’utilitza el terrorisme per qüestions purament polítiques.

Evidentment. A mi, com a víctima, m’empipa haver de parlar de terrorisme només relacionat amb política. Perquè per a mi el problema del terrorisme també són les víctimes dels atemptats de l’agost a Barcelona i Cambrils. Espero que el ministre Zoido es dediqui a ajudar a aquesta gent, i destini recursos a això, en comptes de buscar recursos per criminalitzar a gent que fins ara mai ha causat cap ferit. En quin hospital estan les víctimes del “terrorisme” del CDR? Una víctima del terrorisme ha fet una piulada aquests dies que deia: “Quan Ernest Lluch es va trobar ‘terroristes’ que tallaven carreteres, arribava tard a casa; quan es va trobar terroristes amb pistoles no hi va arribar mai”. És exactament això. Si un conjunt de víctimes del terrorisme ens empipem per alguna cosa i volem protestar tallant el carrer Casp de Barcelona, m’imputaran un delicte de terrorisme? Si tallo una carretera estic destrossant la vida d’algun ciutadà? El molesto, però res més. Es que no ho entenc... Per quin motiu s’ha de barrejar tot?


 

Fins i tot estan parlant de ‘kale borroka’ a Catalunya...

És al·lucinant. Jo he anat al País Basc quan hi havia ‘kale borroka’ i hi havien zones de Bilbao i Donòstia, i pobles, on no s’hi podia entrar. A Catalunya no em consta que hi hagi cap carrer pel qual no puguis passar per aquest motiu. Com a molt el que passa és que un senyor té una bandera al balcó de casa seva i el de davant s’emprenya. Res més. I conec personalment un cas d’un noi que tenia una estelada al balcó, i el veí de davant el va amenaçar. Ell ho va denunciar. I va quedar absolt! Clar que hi ha gent que fa coses rares, però això no vol dir que el clima sigui d’alarma social.

 

Vostè mai s’ha volgut pronunciar explícitament sobre una opció política o l’altra. Ha canviat això des de l’1 d’octubre, i amb tot el que ha anat passant aquests darrers mesos?


Jo visc a la Vall d’Hebron. Amb 15 anys anava a un institut que ara es diu Carles Ribas, i era un col·legi electoral l’1-O. Els meus fills hi eren, i em van demanar anar a donar un cop de mà. I hi vaig anar. Recordo que quan jo estudiava, hi havia un ambient més que reivindicatiu. Amb 15 anys fèiem una revista, i dèiem unes animalades... I no passava res, com a molt de tant en tant el director de l’Institut et cridava l’atenció. Però res més. Fa 40 anys publicàvem animalades i com a molt et trucava el director, però si jo tingués ara un fill de 15 anys li diria que no ho fes. En què hem avançat?

 

Com va viure l’1 vostè l’1 d’octubre i la violència policial?

Quan jo era petit, aquell era un barri perifèric, ple de camps i descampats. I no hi havia dia que no em fes una ferida al genoll o a la mà. I recordo que les veïnes venien i em curaven. I 50 anys després, jo vaig haver de fer al revés. Van venir a l’escola on jo hi era veïnes d’on vivia abans, -d’una escola que havien tancat i on la policia espanyola els havia atonyinat-, a vigilar que no passés res i a votar. I quan veia tota aquesta gent allà, amb 80 anys, plorant perquè els havien pegat... Jo em preguntava: Com és possible que jo estigui abraçant i consolant a una senyora que fa 50 anys em consolava a mi? Des de l’1-O tinc molt clar que hi ha coses que no s’han de permetre.


 

L’Estat està aplicant a Catalunya paràmetres que s’aplicaven al País Basc i al terrorisme d’ETA.

Sí, el “Todo es ETA” ara ja val per tot. I  tot no és ETA, ni tot és terrorisme. Prou ja! La llei es va modificar l’any 2013, quan ETA ja no matava, i es parla de banda criminal. Però una banda criminal causa danys, terror, etc. Jo prefereixo que em tallin el túnel del Cadí i hi hagi caravanes, però que la gent pugui protestar, que no que matin a algú.

 

Sap si hi ha víctimes del terrorisme que no siguin catalanes que també estan indignades amb l’intent d’imputar un delicte de terrorisme a algú pel simple fet de protestar?

De l’11-M sí. El que no he pogut és parlar, en aquests dies, amb víctimes del País Basc. Però coneixent-los, crec que dirien que no entenen res. Recordo que l’any 2005 víctimes d’ETA em van trucar emprenyades perquè hi havia una manifestació organitzada per ells contra una sentència judicial, i s’estava aprofitant per recollir signatures contra l’Estatut de Catalunya. I algunes víctimes em van dir que si ho arriben a saber abans, no hi van.




Comentaris
el teu
quien ha comparado ETA y los CDR? Se los ha comparado con la Kale Borroka: contenedores, autobuses, amedrentar a los no-indepres, organizarse para cortar carreteras, destrozar mobiliario público ... victimismo en estado puro, vamos, como siempre ;)
Otsokume
"On són les víctimes del terrorisme dels CDR?" - Al somnis humits de la cort de porcs que formen el govern d'Espanya i molts dels seus jutges. I no, no s'ha comparat CDR amb ETA tot i que no cal ser gaire llest per veure que, quan parles de terrorisme, el paral·lelisme és evident. No oblidem que van comparar CDR amb kale borroca primer i després ja van començar amb el terrorisme.
Ramon
Equiparar els CDR a la Kale Borroka és equiparar el procés sobiranista, al costat del qual Gandhi era violent, amb ETA. Per què no equiparen els CDR amb les vagues de Ce Ce O O i U Ge Te? Per què no els equiparen amb els cristos okupes, amb les marees indignades o amb el gremi de taxistes? No, no, els comparen amb la Kale Borroka per acusar-los a ells, com així ho han fet, i per extensió a tot el procés de terrorisme -tot i que era tan ridícul que en 24 hores ja se n'han hagut de desdir-.
Ramon
Aznar, suposo que mercès al seu posicionament en política internacional, va aconseguir suports que li van permetre acabar, de moment pinta que bastant, amb ETA. I una de les bases del seu èxit fou que es reconegués com ETA no només l'escamot que li engalta el tret al clatell al regidor de poble sinó també tota una xarxa que, a més de partits, sindicats, tavernes i diaris, sí, incloïa la dita Kale Borroka entesa com La Masia de futurs etarres. I tant, que ens volen associar amb el terrorisme!
On són les víctimes secessionistes de l'1-O?
I a quantes els van tocar els pits?.

envia el comentari