Les regions transfrontereres reclamen “més atenció” en la desescalada

L'Empordà mira cap a l'altra banda dels Pirineus: pendents del turisme francès i l'impacte al comerç de la Jonquera

El representant de l’Associació de Regions Transfrontereres d’Europa, Martín Guillermo-Ramírez, reclama en declaracions a l’ACN “més atenció” a les zones transfrontereres en la desescalada. “És on es podria produir la desintegració europea”, alerta, lamentant les “disfuncions” generades pel tancament de fronteres, tot i que valora positivament la situació a la frontera catalana. L’Assemblea de Regions Europees diu que la cooperació entre estats “podria haver estat millor”, però creu que la bona relació entre les regions “ha fet que més fàcil la gestió de la crisi”. Tot i aquests missatges positius, el tancament de fronteres perjudica, i molt. L’Empordà mira cap a l’altra banda dels Pirineus, pendent de quan s’aixecaran les restriccions.

Al litoral de l’Empordà, el turisme francès i de la Catalunya del Nord representa entre el 30% i fins al 80% de la clientela que reben els allotjaments. I per això, tot i poder reobrir ja quan es va entrar en fase 1, la majoria del sector encara manté les persianes abaixades. A la incertesa d’un estiu per al qual ningú s’atreveix a fer previsions, a més, s’hi suma el malestar pel ball de dates del govern espanyol per a la reobertura de fronteres. L’hostaleria gironina espera el client francès. Però de moment, si més no, per la vigília de Sant Joan intentarà atreure el gironí i, si ja es pot, el català. Perquè a partir del 20 de juny, a les obertures fins ara testimonials, s’hi sumaran les dels càmpings o hotels de cadenes com Medplaya.

El retorn de les fronteres

En contra del criteri de Brussel·les, la majoria de governs europeus van tancar les seves fronteres a meitats de març per la por als contagis. Guillermo-Ramírez assegura que això ha generat “disfuncions importants” per a les regions transfronteres, especialment aquelles on la frontera feia “molt de temps que estava oberta”. “Hem de poder viure sense haver de tancar fronteres”, defensa.

Tenir la frontera tancada passa factura al turisme, però també al comerç. I l’Alt Empordà, amb la Jonquera com a epicentre de la situació, n’és exemple més gràfic. Al municipi, l’estampa de botigues, restaurants, supermercats i estancs tancats ha estat la imatge més habitual d’ençà que va començar el confinament. I això, de retruc, s’ha traduït en nombrosos ERTO (entre els quals, els dels grups Tramuntana i Escudero).

A més, l’inici de la desescalada a França, i la possibilitat de moure’s en un radi de 100 quilòmetres, quedava tallada en sec si es tenia la frontera a prop. Mentre que ciutadans de Perpinyà o Céret podien arribar a recórrer tota aquesta distància cap al nord, no podien fer-ho en sentit contrari. I això, tot i tenir la Jonquera, Figueres o les platges de l’Alt Empordà a no més de 60 ó 70 quilòmetres.

A la Jonquera, la dependència dels compradors de la Catalunya del nord, de fet, es va fer evident l’11 de maig. La suavització de les restriccions a França es va traduir en una allau de clients als estancs del Pertús. En aquest nucli, n’hi ha prou amb passar d’una vorera a una altra per travessar també la frontera. L’allau de gent, fins i tot, va obligar la Gendarmeria a tancar els accessos.

Pel que fa a la situació de la frontera entre els estats espanyol i francès, l’Associació de Regions Transfrontereres d’Europa té la impressió que hi ha hagut “una bona combinació entre el control i l’obertura de serveis essencials” i que “s’ha tingut en compte els actors regionals i locals”. Posa com a exemple el cas de l’hospital transfronterer de la Cerdanya com a “emblema” de la cooperació transfronterera. No menciona, però, la pèrdua a nivell comercial o d’intercanvis familiars i socials.

Altres problemàtiques a Europa

L’AEBR ha detectat alguns casos de xenofòbia en zones transfrontereres com per exemple a Alsàcia, entre Alemanya i França, on alguns ciutadans de la part alemanya temien els contagis dels qui travessaven la frontera. Tanmateix, insisteixen que han sigut excepcions.

Desescalada

Durant el confinament des de Brussel·les es va fer una crida a les capitals per donar “prioritat” als treballadors transfronterers. Tot i això, en les seves recomanacions per a la desescalada no menciona aquestes zones, si bé demana que es tinguin en compte consideracions “socials i econòmiques” per aixecar restriccions de moviment. Sense competències en la gestió de fronteres, la Comissió Europea sempre s’ha mostrat en contra al seu tancament i des del maig anima els estats amb una situació epidemiològica similar a aixecar les restriccions de moviment de manera coordinada. És a dir, acordant mútuament les mesures de desescalada.

L’AEBR defensa que “la solidaritat” s’ha de demostrar aixecant les restriccions de moviment. “La solidaritat es demostra amb la separació entre persones, però no entre països”, afirma. D’altra banda, alerta que si en un altre repunt de la pandèmia es tornen a tancar fronteres, pot ser “un punt de no retorn” per a la integració europea i el que implica per a aquestes regions.

En mans dels estats

Guillermo-Ramírez celebra que tant la Comissió Europea com el Consell Europeu hagin tingut en compte les zones transfrontereres durant la pandèmia. “Les institucions europees han arribat fins a on han pogut”, diu. Per contra, Guillermo-Ramírez lamenta que les decisions sobre fronteres encara estiguin en mans dels estats. “És un element del procés d’integració europea que encara cal millorar”, apunta. Des de l’Assemblea de Regions Europees (AER) aposten per reforçar les autoritats regionals i locals a Europa per avançar en aquesta integració. “La crisi ha demostrat que les regions son clau per fer d’Europa un èxit”, defensa el seu secretari general, Mathieu Mori.

Nou comentari