El 19 de desembre del 2018, el conseller d’Interior, Miquel Buch, va sortir escortat per la Brigada Mòbil del departament d’Interior. Era durant una multitudinària i sorollosa protesta del col·lectiu MosSOS. L’ambient era tens fins que va arribar un home alt, atlètic i de rostre eixut. La protesta es va baixar immediatament els decibels. “És el cap dels GEI”, comentava un dels manifestants. La seva ascendència es va constatar quan va ser capaç de negociar i pactar la sortida del conseller sense més aldarulls que els necessaris.
Aquest és l’exemple del que és pel Mossos d’Esquadra, el Grup Especial d’Intervenció, la unitat d’elit de la policia catalana preparada per l’assalt i les missions més perilloses a les que el cos ha de respondre. Aquesta unitat, tècnicament respon a l’acrònim d’AGEI, Àrea dels Grups Especials d’Intervenció, era la que segons la prefectura dels Mossos durant l’octubre de 2017 havia de detenir i custodiar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, si la justícia espanyola ho ordenava. De fet, l’any 2017, El major Josep Lluís Trapero va activar els GEI 91 vegades, només nou menys que la Brigada Mòbil -activada cent vegades segons la memòria d’Interior.
El GEI tenen cert aire de llegenda. Jofre Montoto, un dels poquíssims analistes en seguretat que ha assistit algun dels seus entrenaments, destaca al seu llibre Mossos d’Esquadra (Duxlem,2010), posa com exemple que alguns dels seus integrants es tatuten el seu escut. El símbol de la unitat és un Falcó Pelegrí i la divisa Vis et honor, manllevada de les legions romanes.
La unitat va nèixer just abans dels Jocs Olímpics de Barcelona, quan la Generalitat va incorporar la gestió de les presons catalanes. “Calia fer un grup especial d’SWAT nord-americans o com els GEO espanyols per poder afrontar motins”, comenta Montoto en conversa amb el Món. “La primera fornada es va formar amb el S.E.K. (Spezialeinsatzkommando) de Baden Würtemberg Alemanys”, detalla Montoto. “Actualment estan a l’alçada dels grups d’intervenció més prestigiosos del món com el GIGN francès, amb qui sovint fan maniobres conjuntes”, afegeix.
Les seves accions són espectaculars i també discretes. Tant poden protegir un Papa, com baixar lliscant des d’un helicòpter per una corda com neutralitzar una organització criminal armada fins les dents. Segrestos, confinaments, protecció, vigilància i trasllat de presos perillosos. Els entrenen per no ser letals, però en destaca la seva destresa i habilitat amb les armes i el combat. Montoto lamenta que tot i l’altíssima preparació no se’ls permet intervenir en un segrest aeri perquè la competència és de la Guàrdia Civil. “La convivència amb els altres grups especials de l’Estat és bona, però els redueix el marge d’actuacions on podien intervenir”, remarca Montoto. De fet, durant el 2018 el GEI va actuar 83 vegades, i el 2017 -en ple procés- va ser activat 91 vegades.
Els GEI depenen de la Comissaria General de Recursos Operatius. El formen una 40 d’efectius -de moment, tot homes. No hi ha doble barem per sexe i, cap dona ara per ara ha superat les dures proves físiques. El període d’aprenentatge són tres anys i l’edat d’entrada no passa dels 27 anys. Hi ha prevista una ampliació però, en principi, no superaria les 60 places. Al capdavall, des de la seva creació hi han passat uns 70 membres d’aquest grup. Com a detall, les seves furgonetes van servir per traslladar els presos polítics entre les presons catalans quan van marxar cap a Madrid i van tornar. Són els “rambos” del cos. Amb Puigdemont, Trapero no volia bromes. En Pablo Llarena no va ser tan previsor com el Major.
