Quintana: "Canàries és territori africà i també pateix la intransigència de l'Estat espanyol"

Representants de l'independentisme canari viuen la Diada a peu de carrer

 

 

 

L'independentisme canari intenta refer-se en la dura travessa del desert des de la caiguda del MPAIAC, el Movimiento por la Autodeterminación e Independencia del Archipiélago Canario, creat al 1964 i víctima de la guerra bruta de l'Estat espanyol. El seu líder, Antonio Cubillo, és l'única víctima de terrorisme d'Estat reconeguda a Espanya. Una sentència de l'Audiència Nacional, dictada el 1990, va considerar provat que un exconfident de la policia José Luis Espinosa i membres de l'aparell policial espanyol van decidir assesinar-lo. L'intent d'homicidi va deixar malferit Cubillo que mai va poder deixar les crosses. 

 

 

Ara els independentistes canaris intenten aixecar el cap a través del Consejo para la Descolonización y Transición Nacional  del Archipiélago Canario, un moviment supra partidista sobiranista nascut el 2013, que agrupa el Congreso Nacional de Canarias, el Frepic-Awañak (Frente Popular para la Independencia de Canarias) i el PNIC (Partit Nacionalista Institucional Canari), que van firmar la Declaració d'Aguere.

 

 

El president d'aquest nou instrument és en Tomàs Quintana que ha vingut a Catalunya a celebrar la Diada, acompanyat de diversos activistes. En conversa amb El Món, a peu de la manifestació, Quintana explica que té l'esperança que l'independentisme canari s'activi amb l'exemple català i aprofitant que l'Estat espanyol està en "descomposició"

 

 

-No és la primera Diada no? 

 

 

Hem estat convidats per compatriotes catalans. Fa anys per ERC, posteriorment amb el CIEMEN, ara el CADCI. I venim perquè som un territori africà no europeu, però compartim la solidaritat i patim la mateixa intransigència política del mateix Estat espanyol. 

 

 

-Quin estat de salut té ara l'independentisme canari? 

 

 

Estem intentant remontar després d'etapes diferents. Ara reorganitzem i mirem de donar muscle a l'eina política de les organitzacions anticolonialistes històriques que venien del MPAIAC, del Frente Popular por la Independencia de Canarias y  el Congreso Nacional de Canarias Antonio Cubillo, són les tres potes de la resistència i combat polític anticolonial. 

 

 

-Des de llavors ha plogut molt

 

 

Ha passat temps, han passat moltes coses, i la societat és la que és. Ho veiem aquí a Catalunya si mirèssim que passava fa tres o quatre anys enrere. L'espectacle social i polític de dignitat com el que s'ha vist en aquesta Diada ho demostra. Ara  estem esperançats perquè l'exemple de Catalunya contrasta amb el grau d'indignitat, d'espoli, de descomposició, de corrupció de la colònia. 

 

 

-Per tant, nou instrument

 

 

Sí, tenim el Consejo para la Descolonización y Transición Nacional del Archipiélago Canario en què conflueixen formacions polítiques, organitzacions sindicals, associacions civils o culturals o persones a títol individual. Un moviment transversal molt semblant a l'Assemblea Nacional Catalana.

 

 

-El procés català és un exemple per Canàries? 

 

 

Per descomptat. Però no només per a Canàries, sinó per la societat i per al món. És un exemple de mobilització, de democràcia , de dignitat, de capacitat de resposta, d'integritat i d'organització. La via catalana és modèlica. 

 

 

 

 

-Vostès amb el cas Cubillo van patir la guerra bruta de l'Estat

 

 

La guerra bruta continua com tots els organismes vius que resisteixen i sobreviuen són mutnats que s'adapten al temps, tenen una altra forma, però el colonianisme es resisteix en múltiples formes, i està present a la societat canària una realitat colonial és tal no perquè hi hagi carència política, sinó perquè hi ha carència cultural i social. 

 

 

-Encara són una colònia, doncs? 

 

 

Hi ha una injustícia que s'allarga i hi ha una injutsícia que s'allarga de caràcter hist`proc quie s'allarga en el temps. La conolització existeix, les injyst´ciies exiteixen i en tant que els drets estan conculcats, hhi ha substantivament una guerra bruta. 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?