Quim Torra: "Seria irresponsable convocar eleccions després de les sentències"

El president apel·la a "l'esperança i el sacrifici de la ciutadania" quan arribi el moment, i assegura que "el Govern manté una unitat més sòlida que el Parlament"

 

Va arribar abruptament a la presidència de la Generalitat després que el Parlament no investís el president Puigdemont, ni Jordi Sànchez ni Jordi Turull. El Quim Torra i Pla diputat de JxCAT envermellia quan al Parlament algun periodista l'assenyalava com a candidat ideal, justament, per provenir de l'activisme ciutadà i cultural i no tenir al darrere cap aparell de partit desitjós de repartir cadires. Ara fa sis mesos que ocupa el Palau de la Generalitat, sempre de manera provisional, com recorda el president Torra, fins a la restitució del president legítim. Mai abans cap president havia expressat el seu desig de tenir un mandat el més curt possible. Algun, fins i tot va allargar la legislatura més de quatre anys. El president Torra rep El Món al seu despatx, amb poc protocol i molta sinceritat. Confessa que els primers dies de presidència van ser un calvari personal i polític per tots els atacs i insults que va rebre. Ara encara pateix a les sessions de control al Govern quan el titllen de racista i supremacista. 

 

Es pot ser un president independentista independent? No troba a faltar un partit al darrere, sobretot si vol fer una cosa tan grossa com una República?

Com que mai no he militat en un partit, no sé què vol dir tenir un partit al darrere, i per tant, no el trobo a faltar. Em va semblar que el fet de ser independent podia ser un punt d'avantatge el fet d'estar una mica al marge de la pugna política entre els partits, i poder jugar un rol més neutral i de president. Segueixo pensant que és un punt a favor.

 

Se sent incòmode, quan es diu que el president Torra és més un activista que un polític?

De vegades s'empra el terme activista amb menyspreu, però en el meu cas em considero un activista des del punt de vista de ciutadà compromès, més que no pas un activista polític. Jo no em puc sentir, ni per la trajectòria personal ni perquè no tinc cap mena de voluntat de permanència en el càrrec, algú que vulgui fer política convencional. He vingut amb la missió molt concreta de fer la República i no tinc cap altra ambició. Ambicions partidistes cap, ambicions nacionals, totes.

 

La fake new amb més èxit dels últims temps és el seu article La llengua i les bèsties, una faula d'estil Folch i Torres. D'aquesta faula, una part de la classe política n'ha extret que vostè és un supremacista i que odia els castellanoparlants de Catalunya.

A banda de l'ús pervers de la paraula supremacista, t'esgarrifes de pensar que algú es pugui imaginar que jo sóc així. És terrible per a mi i per a la meva família i la gent que me coneix. No m'esperava que això de la política fos d'aquesta manera, i els primers dies van ser molt complicats personalment. A l'allau d'assumir la presidència hi sumava aquesta construcció falsa d'un personatge negre.

 

A les sessions de control al Govern del Parlament, aquest llenguatge per referir-se a vostè continua essent habitual sis mesos després que vostè prengués possessió. El president ja s'hi ha acostumat?

Gens, no t'acostumes mai a l'insult. Cada vegada que m'ho diuen a mi o a la consellera de Cultura, penso que al Parlament no estàvem acostumats a sentir-ho ni a permetre que se sentís.

 

Creu que el president del Parlament hauria d'haver aturat aquests comportaments abans?

Sí, des del primer dia que s'hauria d'haver actuat per tal que aquestes expressions no se sentissin al Parlament.

 

Hi ha un fil de contacte entre el president de la Generalitat i la cap de l'oposició?

No, no n'hi ha cap.

 

A què és deu?

Jo la vaig convidar a Palau a la ronda de contactes que vaig fer amb els partits polítics i la vaig convidar a la Taula de Diàleg, i té les portes obertes per parlar amb mi com a president de la Generalitat. Però on jo exerceixo les funcions de president és a Palau, i per tant, jo espero rebre-la aquí. Em semblaria una falta de respecte institucional que jo anés a un altre lloc a reunir-m'hi, perquè no seria part dels meus deures institucionals. Però mai no ha volgut venir, no sé per què a Ciutadans li costa tant parlar, encara que estiguem a les antípodes podem seure i parlar. La crispació que Cs aporta a la vida política, civil i cultural a Catalunya ens fa molt mal.

 

Tampoc no hi ha un segon pla de diàleg?

Tampoc.

 

Torra
Torra: "Si no recuperem l'esperit de l'1-O no superarem el proper embat amb l'Estat | Jordi Borràs
 

Diria que l'oasi català que havia caracteritzat la política catalana s'ha esvaït del tot?

Hi ha una classe política catalana que fa la Transició que es coneix des de la lluita antifranquista i que després milita en partits diferents, però que manté un substrat comú antifranquista, democràtic, en favor de la cultura i la llengua, i que és molt transversal. Parlo del PSUC, Pujol, Raventós, Unió Democràtica i fins i tot Anton Cañellas. Per una qüestió biològica, tot això va desapareixent. En els darrers anys del 'pujolisme' i amb el tripartit entren noves generacions que ja no es coneixen, però que encara mantenen grans consensos de país. El PP sempre ha estat residual, però el PSC està en aquests consensos de llengua, cultura i fins i tot un reconeixement nacional. És en els darrers anys, quan el país decideix el seu futur i es planteja l'opció de la independència, quan es produeix una divisió important de partits i apareixen nous actors, en general de Ciutadans, i fa que aquelles complicitats al Parlament es trenquen i es produeixen divisions molt marcades, que al meu entendre, no reflecteixen que a la societat encara hi ha tres grans consensos: republicanisme, antirepressió i autodeterminació.

 

A qui troba a faltar en aquests consensos?

Al PSC.

 

Justament en la reunió de l'Espai de Diàleg, el líder del PSC, Miquel Iceta, va dir que veu més fàcil que l'independentisme i el sobiranisme es rendeixin i s'acostin a les tesis socialistes d'un nou Estatut que no pas que el PSC s'acosti a l'autodeterminació.

Al meu entendre el procés d'independència és irreversible. Però ho és per la força de les idees, perquè la lluita pels drets civils, socials i nacionals és una lluita que comparteix la gran majoria de la població catalana. I aquí és on trobes a faltar el PSC, que de fet és el partit que ha patit més fugues del sector catalanista. Al contrari, qui se sentirà cada vegada més aïllat i sol al Parlament serà el PSC si no s'adona que és necessari retornar a les grans complicitats amb la societat catalana.  

 

Com a president, percep una certa desorientació de les bases electorals de l'independentisme sobre l'estratègia a seguir pel Govern, que pot sembla que en realitat siguin dos Governs?

La meva experiència al territori és que la gent agraeix que estigui aquí en aquest moment, i jo només puc imaginar-me que hi ha una certa màgia de la presidència, perquè té una càrrega històrica associada, i en segon lloc, que en tu veuen la lluita de moltíssima gent per, en un moment tan complicat de la política del país, seguir empenyent i continuar l'embat democràtic contra l'Estat espanyol. Dit això, no vull negar que, efectivament, després del xoc a tots els nivells per al país de l'1-O, el daltabaix de les presons i l'exili, a tots plegats ens va costar recuperar la veu. Les primeres setmanes al Parlament, posar la paraula 'República' en un paper a la gent li costava. Però si fa tres mesos estàvem pensant que faríem l'assalt final! I els discursos que sortien de les presons no eren els d'ara. Érem en un escenari que no ens imaginàvem, i ens ha costat recuperar-nos.

 

I a peu de carrer?

Com més conscienciada estigui la ciutadania i com més fortes siguin les nostres organitzacions, més possibilitats tindrem a l'hora de tornar a fer un embat amb l'Estat.

 

Prova del xoc que va viure l'independentisme és que va trigar cinc mesos a investir un president, amb episodis de divisió molt evident entre JxCAT i ERC i també amb la CUP. I aquesta inestabilitat s'ha anat reproduint en diversos episodis al Parlament. Tot plegat ha afectat a l'estabilitat de l'executiu?

El Govern manté una unitat més sòlida que el Parlament, perquè li és més fàcil en el sentit que cada conseller és responsable del seu departament i tenim unes línies mestres acordades que ens permeten avançar. Però la discussió política al Parlament també es trasllada i provoca disfuncions. I per altra banda, hi ha una altra disfunció, que és que la CUP no comparteix la nostra trajectòria i se situa al marge del Govern. Però al final, tothom ha fet processos interns i tots ens hem adonat que si no recuperem l'esperit del primer d'octubre és impossible que en el proper embat ens en sortim, i hem de saber trobar aquesta unitat d'acció de l'independentisme.  

 

En cap moment no ha trontollat, el Govern?

No. Seria irresponsable convocar eleccions, no m'ho he plantejat mai, ni en aquest moment ni quan hi hagi les sentències del Suprem. Penso que la solució no passa per unes eleccions, sinó per complir el mandat que tenim.

 

Les sentències no incorporaran una resposta política en forma d'eleccions?

Jo no penso en aquesta opció, el que demano a la societat catalana és que tots plegats des de les nostres consciències de dones i homes lliures sabrem veure el moment transcendental en què ens trobarem, i que l'afrontem com un repte semblant al de l'1-O.

 

Torra
"La meva última preocupació és qui governa a Espanya", diu el president  | Jordi Borràs

 

Com es concretarà aquest moment transcendental?

Tenim la fase de pre-judici, del judici i de les sentències, i cada fase necessita la seva estratègia i les seves tàctiques, sobretot tenint en compte les turbulències que puguin arribar de l'Estat espanyol. Però nosaltres ens proposem no defensar-nos de res sinó acusar l'Estat en tots els seus pilars més febles democràticament parlant, com és el poder judicial, la monarquia i la policia. I per altra banda, avançarem també en la internacionalització de la causa catalana, tant el president Puigdemont des del Consell de la República com jo mateix, anirem a Europa i als Estats Units, a nivell d'Estat i d'entitats civils per denunciar la situació que vivim i apel·lar a una mediació internacional per negociar amb l'Estat.

 

Llancen la tovallola del referèndum acordat?

Hem vist que és impossible arribar a cap acord ni a cap negociació, i per això apel·larem a la comunitat internacional. I per altra banda, aquest país s'ha de plantejar un eix fonamental en termes de la desobediència civil i institucional a l'Estat, o el que és el mateix, en termes d'obediència civil i institucional al Parlament i al poble de Catalunya, com vam fer el 6 i 7 de setembre i l'1-O.

 

Amb les sentències arribarà aquest moment de desobediència a l'Estat i obediència a Catalunya?

Sí, aquest moment arribarà. Hem de ser fidels al Parlament de Catalunya, i això implicaria desobeir l'Estat.

 

És a dir, que amb una sentència condemnatòria hauria arribat el momentum?

Jo he dit que no acceptaria les sentències i m'hi refermo.

 

Pot ser només una declaració política formal?

Serà allò que el Parlament de Catalunya decideixi, perquè nosaltres només ens devem al poble de Catalunya. Davant d'un fet tan greu i transcendent com pot ser condemnar compatriotes perquè van posar urnes per expressar la voluntat del poble de Catalunya, esperem que hi hagi una resposta d'alçada.

 

Alguna pista, sobre com hauria de ser aquesta "resposta d'alçada"?

La resposta a les sentències hem de treballar-la des d'ara i de forma unitària. Jo apel·lo a l'esperança i el sacrifici de la ciutadania, perquè jo sóc dels que estic totalment convençut que ens en sortirem perquè estem al costat correcte de la Història. La ciutadania s'ha d'organitzar, perquè som un poble adult i ja no depèn d'allò que el president de la Generalitat pugui dir. Ningú no li ha de dir a cap català què ha de fer, i confio plenament en l'apoderament de la ciutadania.

 

 

La CUP l'acusa de governar una autonomia, i l'unionisme, de colpista. Què governa el president Torra?

El president Torra governa un país que va fer un referèndum d'autodeterminació,  que va declarar políticament la independència el 27-O i que no ha aconseguit fer-la efectiva, però que està treballant per fer-la efectiva.

 

Es pot fer tot aquest recorregut sense una unitat estratègica de l'independentisme?

No es pot fer, i per això necessitem que les quatre vies d'acció republicana –exterior, presons, institucions i ciutadania- vagin totes alhora. L'1-O va ser de tothom, i hem de ser capaços de crear aquest esperit que tots ens necessitem perquè som davant d'un moment transcendent.

 

Torra
Torra: "No em fa cap por res del que pugui venir de l'Estat espanyol"  | Jordi Borràs

 

Aquesta unitat estratègica es pot fer sense comunicació entre el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras?

Es pot fer a través de nosaltres, que anem amunt i avall. Vaig a veure la Marta Rovira a l'exili i l'Oriol Junqueras a la presó, i després me'n vaig a veure el president Puigdemont i els altres companys a la presó, i també els que estem fora de la presó. També parlo amb la gent d'Òmnium, l'ANC i els CDR, i entre tots hem de trobar el desllorigador per fer efectiva la República. Jo no he vingut a fer una altra cosa.

 

Quan visita els presos polítics a Lledoners i veu l'escut de la Generalitat a la porta, viu una contradicció?

Sí, però és la mateixa contradicció que ens dóna fer la declaració de la renda i saber que els nostres impostos no seran gestionats per nosaltres, i així tantes coses que passen en un país que no és lliure. Quan em diuen que tinc les claus de la presó i que alliberi els presos, penso, 'no, és que no tinc les claus, les té la legislació espanyola, és quan tinguem la República que ho podrem fer'. Tenim l'oportunitat de transformar el judici en un gran acte de denúncia de l'Estat espanyol, i això és el que ens demanen els presos polítics.

 

Anem ara a Espanya. Hi ha una campanya electoral a Andalusia...

[Riu] Ah, em pensava que era a Catalunya! M'he arribat a plantejar que potser valdria la pena que anéssim a Andalusia a fer una conferència per explicar-nos. També estic disposat a anar al Congrés dels Diputats, això sí, coneixent una mica les condicions, per exemple, si hi vaig com a convidat o com a primer plat... No entenc per què tant menyspreu per part del PSOE andalús, se suposa que són gent d'esquerra que haurien d'estar a favor que els pobles decidissin el seu futur. I aquesta cursa suïcida de la dreta espanyola per veure qui és més de dretes... Què se n'ha fet de Blas Infante a Andalusia? Si hi ha algú que reivindica aquella figura i li sembla que seria interessant que el president de la Generalitat estigués al seu costat, jo me'n vaig a Andalusia ara mateix, només faltaria.

 

Té la sensació que la política espanyola s'ha convertit en un festival catalanòfob?

Sí, la política espanyola ha arribat molt lluny en aquesta catalanofòbia. I em sap greu que fins i tot els partits d'esquerra hagin caigut en això.

 

torra
El president "apel·la a l'esperança i el sacrifici de la ciutadania quan arribi el moment" | Jordi Borràs

 

L'esquerra espanyola fa un cert xantatge a l'independentisme dient que si no aproven els pressupostos del PSOE, hi haurà eleccions i pot tornar la dreta. Com es gestiona aquesta pressió?

Que li preguntin al senyor Salvador Illa (PSC), que ha dit que no vol negociar els pressupostos de la Generalitat perquè amb els independentistes no s'hi pot tractar... I malauradament, constatem que tant és que sigui el PP com el PSOE, que la resposta sempre és no a tot. Per tant, la meva última preocupació és qui governa a Espanya. No em fa cap por res del que pugui venir de l'Estat espanyol, ni políticament ni judicialment, més aviat estic preocupat perquè nosaltres siguem capaços d'estar a l'alçada del moment. Semblava que podíem trobar alguns aliats, i amb Podemos agraïm el suport a l'autodeterminació, però sempre falta anar una mica més enllà. 

 

És possible una independència efectiva, o com a mínim una consulta efectiva amb el règim del 78?

L'independentisme català justament posa en qüestió el règim del 78 i fa saltar pels aires aquella transició feta amb aquell soroll de sabres. I aquestes elits que s'han anat perpetuant, ara observen amb por que els únics que els poden fer saltar de la cadira som els independentistes catalans. Tots els republicans espanyols que vulguin trencar el gel els animem a sumar-se a la causa de Catalunya.

 

És favorable a una llista conjunta a les europees amb bascos i gallecs?

Això és Quim Torra qui ho diu: sóc favorable a totes les unitats, perquè jo vinc del món d'Òmnium i l'ANC, i de l'1-O i no ho entenc de cap altra manera.

 

A Barcelona, tot indica que no hi haurà llista unitària, sinó fins a quatre llistes independentistes a Barcelona...

Jo, Quim Torra, treballaré perquè la màxima convergència d'aquestes llistes sigui possible, perquè és clau guanyar les municipals en aquesta successió que tenim de pre-judici, judici i sentències, apareixen també les municipals i les europees com una etapa més que serveix per crear aquest moviment de resposta. I un dels titulars de la nit de les eleccions municipals serà: Hi ha alcalde independentista a Barcelona, sí o no? I sobretot com funcionen les eleccions municipals i les majories que poden sorgir, és evident que qui guanyi per un vot a Barcelona, té moltíssimes possibilitats de ser alcalde, com va passar amb l'Ada Colau. Per tant, i ho dic a títol personal i no com a president, la màxima unitat de llistes fins a arribar a una candidatura única seria desitjable. Com també amb les europees i les generals. I ho dic ara perquè ho he dit sempre, i tinc una certa legitimitat per seguir-ho defensant. Sempre he pensat que el missatge que podem enviar a Europa és més contundent si tenim un resultat esclatant.

 

Torra
"El Govern manté una unitat més sòlida que el Parlament", diu Torra | Jordi Borràs

 

Comentaris