Misteri resolt. Final de les especulacions i les travesses. L’editor i expresident d’Òmnum Cultural, Quim Torra (Blanes, 1962), que també va dirigir el Born Centre Cultural, és l’aposta de Carles Puigdemont per optar a la investidura com a president de la Generalitat. Així ho ha comunicat el cap de llista de JxCAT des de Berlín aquest dijous, on resta a l’espera de la decisió de la justícia alemanya sobre la petició d’extradició. La decisió s’ha dilatat fins al darrer moment, amb el calendari molt ajustat –el 22 de maig, si no hi ha un president elegit, es dissoldria el Parlament- i amb l’amenaça d’una possible pèrdua de la validesa del vot delegat, perquè tant Comín com Puigdemont podrien perdre aquesta condició si queden en llibertat. I sense els dos vots delegats, Quim necessitaria el concurs de la CUP per obtenir en segona volta més vots a favor que en contra. Altrament, perdria una segona volta amb 64 vots a favor, 65 en contra i 4 abstencions. “Tenim l’oportunitat de desplegar el mandat de l’1 d’octubre i construir el país de llibertats i drets que milions de persones estan reclamant. Quim Torra, t’agreixo personalment l’esforç i el sacrifici d’assumir el càrrec en unes circumstàncies tan extremes”, ha dit el president Puigdemont en un missatge de vídeo.
Quim Torra va ser l’encarregat de defensar la proposta de resolució al Parlament que reconeixia que Carles Puigdemont és el president legítim de Catalunya. Va ser un discurs carregat de referències sobre l’exili i la resistència republicana, en què Torra entroncava la figura del president Puigdemont amb la legalitat republicana. Aleshores Puigdemont era a Brussel·les i es posaven les bases teòriques del futur Govern de la República a l’exili. Es donava per fet que hi hauria el president a l’exili i un altre president a l’interior del país. I finalment, sembla que serà aixi.
Serà el cinquè intent d’investidura des que el 21D l’independentisme va aconseguir revalidar la majoria absoluta amb 70 escons. Però d’aquests quatre intents, només se n’ha materialitzat un, i només en primera volta. Va ser el cas de Jordi Turull, que no va superar la votació en tenir el vot en contra dels quatre diputats de la CUP. L’endemà, el 23 de març, el jutge Llarena el va empresonar i va impedir que es presentés a la segona volta. Ni en el cas de Carles Puigdemont, el 30 de gener, ni dels dos intents amb Jordi Sànchez, que no van arribar a votació perquè el jutge Llarena va denegar-li el permís penitenciari al número 2 de JxCAT, empresonat a Soto del Real des del 16 d’octubre del 2017, i en el cas de Puigdemont, Roger Torrent va suspendre el ple per evitar el xoc amb l’Estat, que avisava que no permetria una investidura telemàtica.
